01 Setembre, 2022 06:20
Publicat per jjroca,
Epigrames
Són les melangies
al coixí arrapades
ni compren debades
ni venen malícies.
No vull haver més
ni trobar altra sort
que el fer de pagès
un hivern o dos.
Quan el cos rabiüt
em vulgui escoltar,
li he de demanar:
un goig mantingut.
Doneu-me el goig
del sol i la finestra,
us deixaré la festa
i aquest pensar de boig.
Dolça soledat
ha fugit ensems
que aplegava el vent
a dalt del terrat.
En el somni
de la nit,
és quan mana
l'esperit.
Una fera fera,
en el bosc estant,
menja, mentrestant,
va guaitant la cleda.
Mai demanaria,
per anar a cercar,
aquell vell pensar
de dolça utopia.
Al capvespre
de l'estiu,
cada ocell
com torna al niu.
I res em plany
com les velles mentides,
sempre estan amanides
per a trobar-me estrany.
Amb deu centimets,
un crostó ressec del tot,
ser savi no és bo,
comenta la gent.
Savi saberut
com ven a la plaça:
cullerots de plata,
dos ases i un ruc.
Per a ser bon traginer,
llevar-se d'hora
i mai dir-li a la senyora:
A la una en punt, vindré!
I plorant com ploro,
qui em ve a consolar?,
si no puc anar,
de segur que hi moro.
No cerco el llop
ni estimo la tempesta,
quan ve una festa,
dic que no hi sóc.
En el corriol,
on ploren les estrelles,
riuen corpreses
si fuig el sol.
Amb tres amics
i bones cartes,
passo les tardes
entre embolics.
Dieu-me si
tan gran amor
haurà la flor
fins a morir.
He perdut, ensems,
la pau i els meus dies,
els perdonavides
m'han deixat llur temps.
Quan l'estimo,
en veritat,
ella calla,
diu que no ho sap.
Les deu roses
del jardí,
solen, totes,
riure allí.
Em conta el veí,
sense massa pressa,
que, amb la llar encesa,
s'acosta la nit.
Els més savis
del carrer
fan empreses
de mal fer.
Si torna el vent
i la tempesta,
feu-li saber:
Demà tinc festa!
Afegeix un comentari
