15 Agost, 2022 19:02
Publicat per jjroca,
Epigrames
Amb seixanta claus
i sóc al carrer,
pobre mariner
qui no té ni naus.
Una cosa
he de dir:
Si fas nosa,
cal fugir!
Quan el vespre
duu la nit,
fa malvendre
l'esperit.
En el caminoi
de les fulles seques,
mai trobo les meves,
haig ben poca sort.
Ni manar volia
en dèries d'amor,
era perdedor,
mai ella em voldria.
Quatre comandes
per a mig fer:
anar al cafè,
jugar a les cartes.
He de demanar,
quan es faci el dia,
haver alegria
per poder somiar.
Quaranta velles,
a missa estant,
viuen en tenebres
mentre van pensant.
A la cova
he vist el drac,
ben callat,
notant com plora.
Tot parlant
amb el cargol,
celebrant
que es troba sol.
Quina mena
de queixal
quan espleta
li fan mal.
L'ocellet cantava
a la gàbia estant,
el deixà una fada,
d'altres en vindran.
Quan arriba
el ruc al tros,
com em brama:
un cop o dos.
Amb seixanta
anys perduts,
quan es cansa,
fa remucs.
Massa riures
pel matí
com em diuen
que has dormit.
Al racó del mas,
dessota una reixa,
un valent es queixa,
ningú li fa cas.
No demano
per a mi,
és que l'amo
em fa glatir.
En el si de la bassa,
canta el gripau,
diu que l’amor ve, passa,
però mai li escau.
Quan aplegui
al cap del mes
vull que em torni
el darrer bes.
Maria somiava
en pujar a la lluna,
va trobar fortuna,
ningú la deixava.
Quan aplegui el llop,
diu la Caputxeta,
tinc la llar encesa
i un pot de xarop.
Demaneu al fred:
que estigui per mi,
no sóc pas diví
ni estimo l'hivern.
Amb quaranta cartes,
la taula parada,
he de fer menjada
d'enginy i de nafres.
El més noble dels amics,
quan arriben els mals vents,
mai demana altra gent
per haver cura de mi.
Afegeix un comentari
