01 Agost, 2022 06:18
Publicat per jjroca,
Epigrames
Com em plau
el somiar,
al palau,
quan hi ha pa.
Pregaré amb el ruc
el matí de festa
per si hi ha qui menja
i ens diu: Ja no puc!
Amb el llapis nou
i el full encetat,
segur que he guanyat
aquest vers tan tou.
Al corriol
dels saberuts,
quatre fem miols,
d'altres remucs.
Amb prou vi
i poca son,
l'esperit
va al seu món.
A la casa
de l'Andreu,
cada fada
duu sa creu.
Per a perdre
pocs diners:
menjar, beure
i poc més.
I quan sigui
més valent,
cal ser gent
al cementiri.
És quan parlo
de l'ensurt
quan m'amago
i no puc.
Manta de follies,
pel camí estant,
diuen que vindran,
són perdonavides.
A la plaça
de la font,
prego massa
i fuig l'amor.
Sense amics
a qui obeir,
vull dormir:
dies i nits.
Les comandes
van al pas,
les més maques
ja vindran.
A la rosa
posa olor,
vull l'amor
que tot ho gosa.
De les branques
del meu arbre,
farem cases
més amables.
Quan m'estimi,
li diré:
Que m'obligui
a quedar bé!
Entre roses,
margarides,
amanides
a ser dolces.
Al barranc perdut
de les hores toves,
mai trobo respostes
ni em parlen els muts.
Per a ser
bon traginer:
menjar, beure,
quedar bé.
Com sóc pobrissó
i el treball m'espanta,
cerco a una infanta
ben farcida d'or.
En el regne
dels mortals,
has de creure
o quedar mal.
Il·lusions perdudes
al cap del carrer,
donen les engrunes
per a dormir bé.
Sóc com la llavor
que, en caure a terra,
es queixa, s'esberla
i perd son tresor.
Com et deia,
aquesta nit,
vaig de dèria
a embolic.
Afegeix un comentari
