Epigrames (CIV)

01 Agost, 2022 06:18
Publicat per jjroca, Epigrames


Com em plau
el somiar,
al palau,
quan hi ha pa.


Pregaré amb el ruc
el matí de festa
per si hi ha qui menja
i ens diu: Ja no puc!


Amb el llapis nou
i el full encetat,
segur que he guanyat
aquest vers tan tou.


Al corriol 
dels saberuts,
quatre fem miols,
d'altres remucs.


Amb prou vi
i poca son,
l'esperit
va al seu món.


A la casa
de l'Andreu,
cada fada
duu sa creu.


Per a perdre
pocs diners:
menjar, beure
i poc més.


I quan sigui
més valent,
cal ser gent
al cementiri.


És quan parlo
de l'ensurt
quan m'amago
i no puc.


Manta de follies,
pel camí estant,
diuen que vindran,
són perdonavides.


A la plaça
de la font,
prego massa
i fuig l'amor.


Sense amics
a qui obeir,
vull dormir:
dies i nits.


Les comandes
van al pas,
les més maques
ja vindran.


A la rosa
posa olor,
vull l'amor
que tot ho gosa.


De les branques
del meu arbre,
farem cases
més amables.


Quan m'estimi,
li diré:
Que m'obligui
a quedar bé!


Entre roses,
margarides,
amanides
a ser dolces.


Al barranc perdut
de les hores toves,
mai trobo respostes
ni em parlen els muts.


Per a ser
bon traginer:
menjar, beure,
quedar bé.


Com sóc pobrissó
i el treball m'espanta,
cerco a una infanta 
ben farcida d'or.


En el regne
dels mortals,
has de creure
o quedar mal.


Il·lusions perdudes
al cap del carrer,
donen les engrunes
per a dormir bé.


Sóc com la llavor
que, en caure a terra,
es queixa, s'esberla
i perd son tresor.
 
Com et deia,
aquesta nit,
vaig de dèria
a embolic.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: