14 Juny, 2022 05:49
Publicat per jjroca,
Epigrames
A meitat gener,
quan el fred és viu,
em sento lleuger,
captaire i aspriu.
Si l'amor demana
que vagi a dormir,
li diré que sí,
que dormir m'agrada.
L'aranya portava
tela per donar,
no se'n sap estar,
però fila amb calma.
Manta cartes,
sense amor,
van per taules
ferint cors.
Al portal, no hi és
el bon rabadà,
espera el demà,
vol dormir un xic més.
Quan la lluna parla
i escriu el camí,
sento com esclata
i voldria eixir.
No hi ha somnis
ni enrenous
si els dimonis
ixen bons.
Es farà saber
que la dona creix
i cerca volers
quan li deixa el rei.
En el caminoi,
parlen les formigues
d'un estiu cofoi
amb poques espigues.
Quan la jove
va al mercat,
porta un cove
i un esclat.
Si fa sol
i ampla nit,
cal sortir
i tornar tost.
Els dos abellots
rondant pel coixí
em demanen si
faré estirabots.
Estimat amic
a l'hora primera
tinc la cuina encesa
per si cal fregir.
Els captaires
d'il·lusió
cerquen l'aire
sense por.
En una temença
vivia el meu cor,
com es manifesta:
esglaiat del tot.
Trenta riures,
a la font,
són ben lliures
de fer un plor.
Quan estigui
mariner:
menjar bé,
dormir qui pugui.
En el regne
de les flors,
els falciots
volen aprendre.
I la núvia
prou bonica,
més bé rica,
sense angúnia.
Et caldrà saber,
estimat veí,
que l'amor sencer
mai viurà aquí.
A les flors demano,
ho faig de bon cor,
que quan vingui l'amo
no s'apagui el foc.
Per a ser
bon pecador
és menester:
el beure a doll.
En mon equipatge
no porto cançons
puix el meu viatge
va per altres llocs.
En el centre
de la ment,
em cal rebre
i ser conscient.
Afegeix un comentari
