Epigrames (C)

01 Juny, 2022 10:13
Publicat per jjroca, Epigrames


Pel caminoi
que porta al castell,
pujo ben cofoi
en ser a l'hivern.


Una jove
diu que porta 
la resposta
dintre el cove.


Si l'amor primer 
em ve a visitar,
dieu-li que hi ha
tot un món sencer.


Mil dimonis
per a mi,
els més bornis
per glatir.


La mula jove,
en veure el pagès,
li dirà que és
el més ric i noble.


Posaré al cistell,
per anar a la plaça,
les ganes, la traça,
el petit farcell.


La més minsa
de les flors,
en ser a missa,
ho vol tot.


Poseu-me la rosa
ben endins del cor,
allí, no fa nosa
ni escolta remors.


En el vent, la pluja
parla d'enrenou,
escolta la bruixa
com parla del sol.


Bon amic, el sol
no porta mai pressa
ni parla ni es queixa
del seu minso sou.


Per a ser tafaner
cal ser trapella,
com no podia ser,
vaig anant d'esma.


A la casa vella,
quan ve el gran hivern,
s'obre la finestra
per si entra el fred.


Sóc captaire
i somiador,
passo d'aire
i no el vull tot.


Na Maria demanava
que es volia casar amb mi
com no vaig dir-li que sí
quan em veu: calla i s'enfada.


Amb quaranta joves
i un crostó de pa,
mengem quatre hores,
a cops, fins demà.


Em plau el son
quan aplega a casa 
i parla, amb la fada,
al peu del bressol.


A la casa
del pagès,
qui no es cansa
no diu res.


Manta pedres
al coixí
estan fetes
per a glatir.


A la rosa, 
parla el vent 
i es mostra
tal com és.


Quan la lluna
va al Montsià,
es torna muda
mirant la mar.


Les cases llunyanes
fan de bon manar,
són netes i maques,
fàcils de pagar.


En haver
tan bona sort,
faig saber
que resto mort.
 
Quan la feina
em ve a buscar,
és quan l'eina
fa el que fa.
 

He comprat entrada
per tal de somiar,
passo bona estada
sense badallar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: