01 Maig, 2022 02:41
Publicat per jjroca,
Epigrames
Manta pedres
d'un camí
van, en festes,
parlant de mi.
No hi ha rei
sense fortuna
ni cap llei
tocant la lluna.
El rellotge
diu que prou
i no vol
fer perdre l'ordre.
Cada casa
vol sa llum,
cada noia
el seu perfum.
Per a ser
home de bé,
cal aprendre
i cal saber.
En el reialme
dels saberuts,
els necis són quatre,
els altres són rucs.
Al carrer del riu,
on les noies parlen,
no les veu ningú
quan moren les tardes.
Com he de guanyar,
en aquesta guerra,
si sento qui prega
i el vull ajudar.
Quan l'amor cofoi
em vingui a trobar,
vull vestir de noi
per anar a jugar.
Mai li ploren
els dos ulls
ni el troben
sense escut.
He d'anar a festejar
al carrer Major,
el casar fa por
i no sap volar.
La jove demana:
poder anar a cantar,
els dilluns ha gana,
menys de treballar.
Quan el núvol ve
ens diu que plourà,
però parla el vent
i prompte es desfà.
La barca petita,
vestida de blanc,
com lluu el seu semblant
i avança eixerida.
Les joves boniques
juguen al jardí,
totes seran riques
i hauran marit.
Porteu-me el béns
farcits d'anissos,
els vull concisos,
ben prenyats de fe.
En els alturons,
ja no hi ha princeses,
viuen en deveses
o en altres llocs.
Com d'amagatotis,
vaig perdent la llei,
es troba als negocis
quan ningú la veu.
Per a caure
en l'oblit,
cal complaure
o ser el marit.
No em pertoca
ser un bon rei,
sóc tanoca
en escreix.
I l'amic
i l'amat
sigui ric
o prengui part.
En els ulls
hi ha l'alegria,
els esculls
o la cridòria.
Massa misses
per a un mort
ni són precises
ni troben port.
Quan s'alluna
el pensament,
van a una:
dèria i ment.
Afegeix un comentari
