Epigrames (XCVII)

14 Abril, 2022 10:41
Publicat per jjroca, Epigrames


Massa roses
del jardí
ploren totes
perquè sí.


És quan vull
anar a la font
quan el ruc
diu que no pot.


Els fantasmes
per la nit
cerquen cases
amb fadrins.


En la bona menja,
he trobat tresor,
després, espardenya
i el llaurar del tros.


Parlen les olives
camí del molí,
cerquen altres viles
per provar d'eixir.


Quan la tarda
esdevé nit,
parar taula
amb carn i vi.


Maria volia
amb mi festejar,
li posà alegria,
després, va marxar.


Quan no plora
el núvol vell,
vol, per a ell,
viatjar a tothora.


A la plaça,
hi ha enrenou,
com la dansa
tot ho mou.


La lluna demana
anar a festejar,
el sol com l'enganya,
somriu i se'n va.


Tinc ja tanta fam
que ni esdevé gana,
la panxa s'inflama,
voldria esclatar.


Com cada nit,
quan el sol se'n va,
començo a viatjar 
des del fons del llit.


Margarida comentava
tot i parlant de l'amor:
Si és maco, molt millor,
però, ric, no em desagrada!


A la plaça,
sota el banc,
hi ha la gràcia
que he deixat.


I quan hi sigui
i hagi despulles,
tornaré a les fulles
per a ser al principi.


He estimat
l'avinentesa,
la princesa 
m'ha deixat.


Amics i veïns
vaig a fer comanda:
la jove m'agrada,
però em vull fadrí.


Una joia
és per a mi,
haig la noia
i diu que sí.


A les vinyes verdes,
dormen il·lusions,
dolços i cançons,
un xic de tenebres.


Cadascú
hagi alegria
i ningú
meni ma vida.


Qui menarà
quan arribem plegats
i qui riurà
en veure'ns espantats?


Al carrer d'enmig,
quan aplega el sol,
com porta el consol
de guanyar al desig.


Una rosa sola,
parlant per la nit,
diu que l'esperit
no aplega ni gosa.
 
És quan plou
que fa enrenou
un cargol
damunt la fulla.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: