01 Abril, 2022 12:20
Publicat per jjroca,
Epigrames
Al racó
dels nans perduts,
massa ensurts
tenen raó.
He de demanar
la nova saviesa
perquè de la vella
ja me'n puc estar.
Tantes penes
al melic
són ofrenes
al diví.
En el carreró,
quan passen ovelles,
porten mil esquelles
per cercar il·lusió.
A la banda
de ponent,
cada casa
duu sa gent.
He de conquerir
el somni estimat,
vull haver la part
per sentir-me ric.
Les noves cançons
van cercant orelles
que estimin els sons,
que vinguin a festes.
Si he de volar,
a l'hora tardana,
deixeu-me menjar,
després, no hauré gana.
No serà prohibit
descansar a la plaça
i sentir com passa
aquell mig amic.
Al capvespre,
a la font,
vaig a rebre
la il·lusió.
Garrofes al sac
i camí per córrer,
el ruc és tot ordre
quan el duc tibat.
Quan ve el monstre
a portar por,
el fem nostre
per a tot.
A festejar aniria
si hagués diners i sort,
al matí, cap al migdia
i, a la nit, si encara es pot.
Les velles riotes
vénen del carrer,
allí, s'està bé
quan apleguen totes.
Quan la barca
és a la mar,
sempre parla
de pescar.
Perdut, per a sempre,
en el fons del bosc,
com canta al capvespre
quan es va fent fosc.
Portarem rialles,
en ser al carrer,
puix dintre les cases
ja no en caben més.
Quan el millor amic,
en les hores baixes,
està per rebaixes
et caldrà glatir.
Companys de presó:
la poca fortuna
em porta una engruna
de pa al rebost.
La més maca de les flors,
quan tardor avança,
diu que ja se'n cansa
de trobar l'amor.
No he defugir
cercant la fortuna,
demanant, a una,
la pols i el camí.
En el regne dolç
del somriure ample,
m'agrada ser agre
un polsim del tot.
Quatre margarides,
al jardí estant,
estan amanides
per anar al mercat.
Quan la neu sadolla,
és passat l'hivern,
primavera es perd
per fer de marona.
Afegeix un comentari
