Epigrames (LXXXII)

01 Setembre, 2021 05:46
Publicat per jjroca, Epigrames


Les passes lleugeres,
el mirar indecís,
no hi ha compromís
ni es demanen presses.


Quatre minyones
anant a la font,
els amos no hi són,
del ballar ni gosen.


Quan Maria plora
no me'n ser avenir,
mai es queixa sola
i menys per la nit.


Massa portes
sense llei
s'obren totes
quan ve el rei.


La barca parlava
amb el mariner,
li cridà primer,
després, l'honorava.


Una sínia,
sense cant,
va plorant
sense cap mida.


Em comenta el mossèn:
El pecat és tafaner,
vol somriure, menjar bé
i atipar-se de no res. 


Quan la lluna troba
el miol del gat,
pensa que és pesat
fer tant de marona.


Les tardes d'hivern
les trobo tan minses
que, agafant-ho amb pinces,
la meitat es perd.
						
Quan l'amor se'n va
resta la follia,
vella companyia
qui no vol marxar.


Quan la casa parla
les nits de l'estiu,
sento aire festiu,
però clou i passa.


Manta hores
de la nit
com m'han dit
que ploren totes.


Quan el teu amor
esdevé quimera,
la flama es planteja:
lliurar-se i fer el sord.
 

Sento xisclar
noves orenetes,
atrafegadetes
en criar altre cop.


Sentiré al decurs
de la primavera:
nou cantar dels rius,
florir de la userda.


Com posar-li
cascavell
si és tan bell
i viu al barri.


Per haver
tants mals d'amor
cal saber:
on deixar el cor.


En un prat
sense roselles,
plora el blat
pregant per elles.


En sentir com cau
la pluja primera,
va a cercar un cau
per si no té espera.


Com plora el riu
quan esdevé Parca,
vol comprar la barca,
no en té ni cinc.


Mira com em plau
mirar-te una estona,
el cor s'enamora
i cerca un palau.


Si l'amor primer,
m'anés a trobar,
voldria volar
tot un any o més.


Amb quaranta 
venedors
qui s'espanta
en haver de tot.
 
Amb vint frares,
hi ha processó,
déu-n'hi-do
de tantes passes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: