Epigrames (LXXIV)

01 Maig, 2021 05:20
Publicat per jjroca, Epigrames


Una poma,
amb el seu cuc,
se n'adona
sense ensurt.


Volia pensar
en anar de pressa,
però la feblesa
em fa caminar.


Si el dimoni
em conquesta
que vingui la festa
seguida d'oprobi.


En el reguitzell
de les hores baixes,
poseu-me rebaixes
de joies i atuells.
 

No hauré més temps
en viure debades,
són massa les cases
dels amos dolents.


En el rebuig
de les hores baixes,
hom cerca el garbuix
de les velles fades.


Perdudes les ganes
al cim de l'oblit,
un cerca l'amic
per sentir-se amable.


No hi ha cases
sense ruc
ni contalles
sense ensurt.


Quan em llevo
pel matí,
és quan prego
al coixí.


Les fulles ploren
a la tardor,
com elles volen
cercar qui les vol.


En el regne
de l'amor,
massa setge
és colpidor.


Quan la mossa
està per mi
no fa nosa
ni en dormir.


Que no vingui
el llangardaix
ni critiqui
el que faig.


Manta primaveres
no porten tardor
ni riuen, corpreses,
quan s'allunya el sol.


Com riuria 
del meu mal
sinó fóra
un sidral.


La nit llangueix,
el sol és desvetlla
i, a cada parpella,
el somni decreix.


Manta hores
i tinc son,
són tan poques
les cançons.


Per la vila va
una lletania,
hi va cada dia,
no se'n sap estar.


És mon cor mesell
qui crida a la porta,
mai us parlo d'ell
per si vol revolta.


Les mil hores
de la nit
parlen totes
de neguit.


Cada dia 
porta el sol:
la desídia
o el conhort.


Una jove mossa
no n'està per mi,
no sóc massa cosa
per a ser marit.


Al racó del mas
diu la masovera
que ningú l'espera,
ningú li fa cas.
 

Mai he sabut com
la vida ens demana
complir la comanda
de saber per on.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: