Epitafis (XLII)
01 Gener, 2020 07:57
Publicat per jjroca,
Epitafis
De fet, no vull ballar.
Necessito un bitllet de tren.
Cada dia que passa, em trobo més content.
Poseu-me la fe en paquets de cinc.
No demano més que son.
Algú m'ha pres la corbata.
Va ser: destapar el nínxol i començar a córrer.
Ni m'atreveixo a respirar.
Toquem a catorze vídues per cap.
Eviteu els maldecaps.
Espero comprar un televisor.
Suposo que és el dia de la bandereta.
Entra o agafaràs fred.
Procureu ésser breus.
Gairebé ni protesto.
No voldria fer-me pesat.
Acabo de rebre l'acomiadament.
No sé ben bé què vols.
Acosta't una mica més.
La propera vegada, avisa'm!
Ho tinc tot molt fosc.
Fes veure que no m'has vist.
Avui, no em fa mal el queixal.
He decidit romandre un altre mes.
Porto uns dies que faig pena.
No estic per ningú.
Són massa dies de festa.
No us penso plànyer.
M'ha costat prou arribar on sóc.
Mai sé quan arriba el carter.
No vull notícies tristes.
Igual he perdut l'anell.
No espero rebre visites.
Necessito suport psicològic.
Estic fora de mi.
Avui, no tinc ganes d'aprendre.
Ànima per a vendre, accepto ofertes.
Mai sé quan surt el sol.
He demanat una sessió de massatge.
Només contestaré els dijous.
No vull comprar res més.
Algú em pot dir on sóc?
M'he donat de baixa al facebook.
Cerco núvia poc xerraire.
Algú em pot avisar quan deixi de ploure?
Vaig arribar fa dies i no em volen vendre res.
Un cop t'acomodes fa de bon passar.
Potser hauria de prendre un reforçant.
No recordo la cara que feia.
No me n'he sortit del darrer disgust.
Enyoro canviar-me de roba.
M'ha costat perdre la gana.
Avui, tinc jornada de lleure.
Quan posin els llums de Nadal, aviseu-me.
Ha estat un encert donar-me de baixa.
Amb uns dies més, aplegaré als cent.
De fet, em van portar.
Per ara, estic servit.
Pensaments festius (XLII)
01 Gener, 2020 07:55
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La felicitat és l'absència total d'energia.
Els pobres viatgen per casa.
Si no fos egoista, m'hagués casat per pocs anys.
El fadrí s'omple de son, la fadrina de verí.
No et perdràs per pensar sinó per escoltar.
Demano calor a l'hivern i fred a l'estiu.
Si no saps on visc, tot anirà bé.
L'amor sempre s' ha venut a bon preu.
Estaria content si no sabés qui sóc.
Si et surten massa amics, posa terra enmig.
No puc sortir de casa sinó amb perill de mort.
Ningú m'ha traït, només jo.
La frontera del somni és el país de la fam.
Si Déu no és ianqui, ho hauria de ser.
El ric s'omple de l'enveja dels pobres.
El pobre descansa a casa, el ric es realitza.
Em creia un déu, però vaig eructar.
No sé que vol la sogra, però em poso en el pitjor.
No m'agrada trobar-me sol i empipat.
No deixo de pensar per si ho oblido.
El problema no és fugir, sinó cap a on.
La vida és un seguit d'estacions desmantellades.
El que estima vola alt, però cau sovint.
Un vol treballar poc i acaba fent castells.
Mai he sabut estimar amb intensitat sostinguda.
Per a ser senzill, has de ser senyor del teu orgull.
He volgut alçar el cap, però pesa massa.
Ella em diu que em vol i jo ho he d'acceptar.
No em convidis a festes que faré d'hora.
L'amic del meu amic se'l pot quedar.
Si la dona és gran la veureu de lluny.
La dona es fa gran mentre l'home envelleix.
L'home educa tan bé el cabell que no sol fer-li nosa.
Els poc intel·ligents llegeixen cap a fora.
Si el cel és blau, els àngels són mariners.
Pel matí, tinc tot el dia, al capvespre les escorrialles.
La bellesa d'una dona depèn de les passes que cal donar.
Hi ha fadrins perquè l'amor s' acaba d'hora.
L'odi és el fill pròdig de l' amor.
Si una dona no et fa pecar, malament.
Parlar és la manera natural d'allunyar el silenci.
Davant la por de quedar-se nua, omple la casa de vestits.
Perdem més temps endreçant-nos que sent.
La dona, si la deixes, es perd.
Poemes curts (XLII)
01 Gener, 2020 07:52
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Haig por de la por,
dels petits gegants
que, volent ser grans,
s'ho menjaran tot,
deixaran l'enciam.
Paraules portades
al si de la por,
no cerquen raó
ni empren missatges
de nobles senyors.
Manta diners,
a la butxaca,
veuen com passa
el petit pagès
sense gens de traça.
Em plau el viatge
a terres properes
on parlen banderes
de gran prometatge:
dels alls amb les cebes.
Mireu-la com va,
amb cara esblaimada,
de casa en casa
per si el pot trobar,
vella enamorada.
Amb les cartes
i el got ple,
passen tardes
per a fer
dolces comandes.
Si jo fóra cavaller
a les guerres aniria,
mil batalles guanyaria
amb feresa, escuder,
glòria i porfídia.
Quan les olives
omplen cabàs
vénen les nines
a omplir el sac,
mai se n'obliden.
Estimo les vinyes
plenes de raïm,
n'hi ha de totes mides:
greixudets i prims,
mossos els trepitgen.
I de dalt estant,
miro com fumeja,
el tren trontolleja
mentre va passant
per la vall planera.
Amb un vas de vi,
un polsim de carn,
espero l'amic
per si em ve a buscar
abans de la nit.
Trobo el meu déu
sense cap regne,
tocat del fetge,
anant a peu,
un xic heretge.
Un poema va
lliscant per la plana,
el cap el desgrana,
prompte el deixarà,
massa tost es cansa.
Em plau el saber,
dolça melangia,
que la pau m'oblida
quan ho trobo bé,
pensa malaltissa.
En el grat racó
de les hores dolces
es planyen les mosses
quan parlen del cor,
potser no hi són totes.
I, de tant en tant,
et faré un petó
per a saber com
m'estimes de grat,
sóc tan pobrissó.
La lluerna sap
que l'estiu la crida,
que caldrà menjar,
de nit i de dia,
abans d'infantar.
Sento la dolçor
de la tarda plana
quan l'hivern reclama
un xic de calor,
quan la té, s'enfada.
Estimo saber,
quan penses amb mi,
que és gran el coixí
per a dormir a pleret,
almenys, mitja nit.
Enllà de la font,
quan el bosc es perd,
cerco el color verd,
el trobo marró,
qui ho haurà permès?
Epigrames (XLII)
01 Gener, 2020 07:44
Publicat per jjroca,
Epigrames
Si va el cànter
a la font,
en tornar,
agafa son.
Com una joguina
prega per jugar,
quan sent qui la crida,
com se'n vol anar.
Caminoi amb fulles
anunciant tardor,
ens demana mudes,
va perdent color.
Una nit volia
aplegar al matí,
però un sol mesquí,
de nou, l'empenyia.
Massa son
i pocs diners,
donen poc,
demanen més.
Quan el ric
va al mercat,
el més dolç
es fa salat.
Per a vèncer
l'enemic,
cal aprendre
a beure vi.
El pare demana
anar a treballar,
li dic que el ballar
potser més m'agrada.
A la banda de ponent,
han posat un cementiri,
allí, callen, no hi ha vici,
no treballen quasi gens.
Amb un pom
de bones flors,
festejar
ni porta sots.
Si jo fóra ric,
digna gosadia,
poc treballaria
amb la son que tinc.
Maria volia
amb mi festejar,
de nit i de dia,
no sé com ha estat.
Quan el vent
aplega a casa,
al moment,
se n'entra i parla.
A l'escola vella,
prenen la lliçó,
menen la llibreta,
dibuixen coloms.
Com l'estimo,
de passada,
com gotimo
quan es cansa.
Estudiant,
sense fortuna,
amb trenta anys,
ni sap ni atura.
Al carrer
de melangies:
menjar bé
i passar dies.
Amb la rosa
i un desig,
és quan gosa
amb mi venir.
Amb un vas de vi,
el mirar perdut,
cercant aixopluc
on passar la nit.
Aprenent
de mentider,
menjo poc,
descanso bé.
A la plaça
de la font,
la més maca
beu quan vol.
Les passes perdudes
pel camí més vell,
cerquen les pastures
i un ramat sencer.
Paraules donades
enmig del carrer
mai les vull emprades
puix porten poc seny.
Al racó de l'era,
dormia el cavall,
no volia estrall
ni el batre amb pressa.