Dos poemes entre llibres i deu pensaments divins

11 Agost, 2012 09:10
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Llibres de text


Com ho suporten:

el gran treball,

les noves notes,

els subratllats.

Llibres de text

tan ben emprats,

farà tres joves

que hauran passat.

Les meravelles,

coneixements,

pocs encanteris,

suors només.

La vella ciència,

el compromís,

treure la nota

sense assolir,

després al munt,

colgats de pols,

dels estudiants,

el curs s'ha fos.


El regal


Fa prou temps,

vingué el regal:

un llibre nou

net i folrat.

Massa les lletres,

minso el dibuix,

un món perdut

on posar regnes.

Primeres pàgines

al daltabaix,

encetar un goig,

muntar a cavall.

Trobar les terres

plenes de gra,

esbrinar empreses

de nou lluitar,

albirar somnis,

mig amagats,

noves històries

per on viatjar.

 

Pensaments divins

 

Adam es pensa que Apple és la nova poma d'Eva.

Jesús canvia pa i peixos per pollastre i tortells.

Millora l'entrada del cel, faran servir la Via Làctia.

Necessito dimoni intel·ligent que tempti sense provocar.

Déu subvencionarà l'aprenentatge a renegar amb gràcia.

Eva segueix dient que la poma era una mentidera.

Obert el curs escolar, caldrà reforçar els àngels dels mestres.

Al cel, van els justos, ni en sobra ni en falta cap.

Déu és omnipresent, tot i així, no el puc trobar.

Sant Pere està subscrit a una revista de pesca esportiva.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes a la plaça i deu pensaments educatius

09 Agost, 2012 09:01
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Els nins


Quan la calor,

cercant casa,

va, s'endinsa

en el desert,

una flor

mort per la causa

de saber-se

més plaent.

Les porugues

papallones

no hauran

res a dir,

elles van,

les pobrissones,

trobant calma

entre crits.

Són els nins

qui omplen plaça,

qui trafeguen:

tardes, nits.


La placeta


La placeta

és tan petita

que necessita saber,

cada vespre,

qui la crida,

cada nit,

qui li convé.

Amb dos bancs

de bona fusta,

un fanal,

quatre rosers

i una font

que, quan gotima,

canta tota,

no fa més.

La placeta

com espera

curtes nits

entre vailets.

 

Pensaments educatius

 

Els alumnes tindran educació si aconsegueixen trobar-la.

Es demanen mestres, han de saber fugir a temps.

Estava ensenyant-los un bitllet quan me l'han furtat.

Per posar notes, només faré servir les bales del sis al deu.

Eviteu suspendre si no saben levitar.

Aquest any el curs començarà al gener.

Els alumnes tenen un bon rendiment, el vint per cent no callen mai.

Tenim objectius terminals i llançadores.

Tenen cinc hores lectives, però no les fan servir.

Per fi, han descobert que un llibre petit no serveix per a fumar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes embogits i deu epitafis

07 Agost, 2012 06:58
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Són massa anys


Sense pressa

ni lluerna,

obstinat

el vent de dalt,

m'acarona

un pardal

tot guaitant

per la finestra.

Em demana,

ben cofoi,

una fulla

de lletuga,

és la tarda

qui es despulla,

sota el cel

i el roent sol.

Traginer,

no vull parar

d'aquests somnis

melindrosos,

com deleixen

tots els ossos,

noranta,

són massa anys.


Aniria


Allí dalt,

on res es mulla

ni esvellega

el fort vent,

posaria

una fulla,

una ploma,

un secret.

Contaria

cent històries

de bellesa

i de passió,

tornaria

a les escoltes,

al xerrar

del ric, del bo.

Aniria,

tots els dies,

a collir

grans de raïms,

a dormir,

amb les erugues,

a cantar

amb els dofins.

 

Epitafis

 

Gana, gana, no en tinc.

Ningú m'ha trobat a faltar?

Estic disposat a oblidar-ho.

Tinc molta son.

A quina hora, puc sortir?

Suposo que em vindran a buscar.

Tanta pressa i, ara, què?

Tot anava bé fins que vaig entrar.

No penso passar dels trenta anys.

Si voleu venir aviat, doneu tres cops.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El museu

05 Agost, 2012 08:02
Publicat per jjroca, Aproximacions


  El museu:


  1) És una casa amb força estris.

  2) Identifica l'home com a tastaolletes.

  3) Convida a l'home a perdre's en el temps.

  4) Ens recorda la nostra inconstància.

  5) Fa saber que no som els primers.

  6) Obliga a alentir el nostre pas.

  7) Sap que no aconseguirem igualar-lo.

  8) És una casa gran amb horari.

  9) Ens fa pagar només als pobres.

10) Acaba sent una afició sense negoci.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes amb sol i deu pensaments divins

03 Agost, 2012 07:09
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Pare Sol


Pare Sol,

no ploris més,

no t'esguerris

el vestit,

aquest home

és enemic,

com ho saps?

Com t'ho diré?

Ni respecta

la natura

ni pren ordre

ni sentit,

és mal fill,

és l'enemic

va mancat,

fa feridura.

 
Però mira,

mar enllà,

no li escurces

més el temps,

brilla i calla,

calla i sent,

de tant en tant,

pensarà.


Avui


Avui,

m'ha dit el sol,

cansat de sa feresa,

que el caparró li pesa,

el pensament li dol.

No sap si treballar

al regne del silenci,

llevar-se quan li vessi

el deure i el cremar.

No sap si viatjar

per una Via Làctia,

mirar-nos ni fa gràcia

li manca el tarannà.

Avui,

m'ha dit el sol,

que encara porta pressa,

que té la flama encesa,

el trobo trist i em dol.

 

Pensaments divins

 

Si no us plau pecar, apunteu-vos a un curset de renecs.

Abans de l'assemblea de dimonis, sempre s'esgota la colònia contra el sofre.

Es ven apartament, a bon preu, amb vistes a la sala de calderes.

Tinc fe, la venien a meitat de preu.

La processó dels coixos sortirà dues hores abans.

Sent la Mare de Déu, té totes les hores donades.

Estudio temptacions per correspondència.

Sant Pere li ha dit a Jesús: Vull mars amb poca fondària!

Necessito un sant que tingui gràcia.

Noè tornarà, vol una arca de fibra de vidre.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'autopista i deu pensaments educatius

01 Agost, 2012 05:38
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Maleïda


Prendre el cotxe,

veure el món,

saber entendre

com anar,

de passada,

emportar:

carmanyola

i cançons.

En un país

tan petit

com volem

eixe avançar,

si hem de prendre:

el demà,

la nostàlgia,

la raó.

Maleïda

aquesta vida

d'autopista

per pagar.


Nostre carro


Pare,

he de guarnir

nostre carro

havent sopat,

és un carro

blanc i car,

corre i corre,

mai fa tard!

Pare,

on queden

els camins sense pagar?,

aquelles llargues diades

de somiar i enraonar.

Pare,

em llevo d'hora,

prenc el carro i els diners,

massa homes m'acompanyen

ni canten ni diuen res,

on viuen les hores dolces?,

massa soroll per no res.

 

Pensaments educatius

 

Tinc alumnes bons, fins diria que els sobra sal.

El resultat ha estat bo: comencen les vacances.

N'he suspès un, però l'he subjectat amb força.

Eren bons alumnes, mai em deixaven treballar.

S'esforcen prou, de fet, ni els noto.

I un dia, la saviesa va acabar amb l'escola.

Cansat de reformes, vaig decidir quedar-me sord.

Una mica més i no n'encerten cap.

La conselleria donarà un portàtil si presenten el carnet de conduir.

Plaça de conseller d'ensenyament: No fa falta experiència.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2