Dos poemes entre llibres i deu pensaments divins
11 Agost, 2012 09:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Llibres de text
Com ho suporten:
el gran treball,
les noves notes,
els subratllats.
Llibres de text
tan ben emprats,
farà tres joves
que hauran passat.
Les meravelles,
coneixements,
pocs encanteris,
suors només.
La vella ciència,
el compromís,
treure la nota
sense assolir,
després al munt,
colgats de pols,
dels estudiants,
el curs s'ha fos.
El regal
Fa prou temps,
vingué el regal:
un llibre nou
net i folrat.
Massa les lletres,
minso el dibuix,
un món perdut
on posar regnes.
Primeres pàgines
al daltabaix,
encetar un goig,
muntar a cavall.
Trobar les terres
plenes de gra,
esbrinar empreses
de nou lluitar,
albirar somnis,
mig amagats,
noves històries
per on viatjar.
Pensaments divins
Adam es pensa que Apple és la nova poma d'Eva.
Jesús canvia pa i peixos per pollastre i tortells.
Millora l'entrada del cel, faran servir la Via Làctia.
Necessito dimoni intel·ligent que tempti sense provocar.
Déu subvencionarà l'aprenentatge a renegar amb gràcia.
Eva segueix dient que la poma era una mentidera.
Obert el curs escolar, caldrà reforçar els àngels dels mestres.
Al cel, van els justos, ni en sobra ni en falta cap.
Déu és omnipresent, tot i així, no el puc trobar.
Sant Pere està subscrit a una revista de pesca esportiva.
Dos poemes a la plaça i deu pensaments educatius
09 Agost, 2012 09:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els nins
Quan la calor,
cercant casa,
va, s'endinsa
en el desert,
una flor
mort per la causa
de saber-se
més plaent.
Les porugues
papallones
no hauran
res a dir,
elles van,
les pobrissones,
trobant calma
entre crits.
Són els nins
qui omplen plaça,
qui trafeguen:
tardes, nits.
La placeta
La placeta
és tan petita
que necessita saber,
cada vespre,
qui la crida,
cada nit,
qui li convé.
Amb dos bancs
de bona fusta,
un fanal,
quatre rosers
i una font
que, quan gotima,
canta tota,
no fa més.
La placeta
com espera
curtes nits
entre vailets.
Pensaments educatius
Els alumnes tindran educació si aconsegueixen trobar-la.
Es demanen mestres, han de saber fugir a temps.
Estava ensenyant-los un bitllet quan me l'han furtat.
Per posar notes, només faré servir les bales del sis al deu.
Eviteu suspendre si no saben levitar.
Aquest any el curs començarà al gener.
Els alumnes tenen un bon rendiment, el vint per cent no callen mai.
Tenim objectius terminals i llançadores.
Tenen cinc hores lectives, però no les fan servir.
Per fi, han descobert que un llibre petit no serveix per a fumar.
Dos poemes embogits i deu epitafis
07 Agost, 2012 06:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Són massa anys
Sense pressa
ni lluerna,
obstinat
el vent de dalt,
m'acarona
un pardal
tot guaitant
per la finestra.
Em demana,
ben cofoi,
una fulla
de lletuga,
és la tarda
qui es despulla,
sota el cel
i el roent sol.
Traginer,
no vull parar
d'aquests somnis
melindrosos,
com deleixen
tots els ossos,
noranta,
són massa anys.
Aniria
Allí dalt,
on res es mulla
ni esvellega
el fort vent,
posaria
una fulla,
una ploma,
un secret.
Contaria
cent històries
de bellesa
i de passió,
tornaria
a les escoltes,
al xerrar
del ric, del bo.
Aniria,
tots els dies,
a collir
grans de raïms,
a dormir,
amb les erugues,
a cantar
amb els dofins.
Epitafis
Gana, gana, no en tinc.
Ningú m'ha trobat a faltar?
Estic disposat a oblidar-ho.
Tinc molta son.
A quina hora, puc sortir?
Suposo que em vindran a buscar.
Tanta pressa i, ara, què?
Tot anava bé fins que vaig entrar.
No penso passar dels trenta anys.
Si voleu venir aviat, doneu tres cops.
El museu
05 Agost, 2012 08:02
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El museu:
1) És una casa amb força estris.
2) Identifica l'home com a tastaolletes.
3) Convida a l'home a perdre's en el temps.
4) Ens recorda la nostra inconstància.
5) Fa saber que no som els primers.
6) Obliga a alentir el nostre pas.
7) Sap que no aconseguirem igualar-lo.
8) És una casa gran amb horari.
9) Ens fa pagar només als pobres.
10) Acaba sent una afició sense negoci.
Dos poemes amb sol i deu pensaments divins
03 Agost, 2012 07:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pare Sol
Pare Sol,
no ploris més,
no t'esguerris
el vestit,
aquest home
és enemic,
com ho saps?
Com t'ho diré?
Ni respecta
la natura
ni pren ordre
ni sentit,
és mal fill,
és l'enemic
va mancat,
fa feridura.
mar enllà,
no li escurces
més el temps,
brilla i calla,
calla i sent,
de tant en tant,
pensarà.
Avui
Avui,
m'ha dit el sol,
cansat de sa feresa,
que el caparró li pesa,
el pensament li dol.
No sap si treballar
al regne del silenci,
llevar-se quan li vessi
el deure i el cremar.
No sap si viatjar
per una Via Làctia,
mirar-nos ni fa gràcia
li manca el tarannà.
Avui,
m'ha dit el sol,
que encara porta pressa,
que té la flama encesa,
el trobo trist i em dol.
Pensaments divins
Si no us plau pecar, apunteu-vos a un curset de renecs.
Abans de l'assemblea de dimonis, sempre s'esgota la colònia contra el sofre.
Es ven apartament, a bon preu, amb vistes a la sala de calderes.
Tinc fe, la venien a meitat de preu.
La processó dels coixos sortirà dues hores abans.
Sent la Mare de Déu, té totes les hores donades.
Estudio temptacions per correspondència.
Sant Pere li ha dit a Jesús: Vull mars amb poca fondària!
Necessito un sant que tingui gràcia.
Noè tornarà, vol una arca de fibra de vidre.
Dos poemes d'autopista i deu pensaments educatius
01 Agost, 2012 05:38
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Maleïda
Prendre el cotxe,
veure el món,
saber entendre
com anar,
de passada,
emportar:
carmanyola
i cançons.
En un país
tan petit
com volem
eixe avançar,
si hem de prendre:
el demà,
la nostàlgia,
la raó.
Maleïda
aquesta vida
d'autopista
per pagar.
Nostre carro
Pare,
he de guarnir
nostre carro
havent sopat,
és un carro
blanc i car,
corre i corre,
mai fa tard!
Pare,
on queden
els camins sense pagar?,
aquelles llargues diades
de somiar i enraonar.
Pare,
em llevo d'hora,
prenc el carro i els diners,
massa homes m'acompanyen
ni canten ni diuen res,
on viuen les hores dolces?,
massa soroll per no res.
Pensaments educatius
Tinc alumnes bons, fins diria que els sobra sal.
El resultat ha estat bo: comencen les vacances.
N'he suspès un, però l'he subjectat amb força.
Eren bons alumnes, mai em deixaven treballar.
S'esforcen prou, de fet, ni els noto.
I un dia, la saviesa va acabar amb l'escola.
Cansat de reformes, vaig decidir quedar-me sord.
Una mica més i no n'encerten cap.
La conselleria donarà un portàtil si presenten el carnet de conduir.
Plaça de conseller d'ensenyament: No fa falta experiència.