Dos poemes de mula i deu epitafis
14 Juliol, 2012 06:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Lligada
Deslliurada
del meu carro,
ve l'amo
a posar el drap,
és un drap
desfet, amb marro,
mai amanit a rentar.
I la corretja com tiba
no em deixa ni moure el cap,
lligada a la vella sínia
com comença el meu tombar.
Passen les hores ferotges
dessota del preat sol,
només cau el borrissol
dels arbres que escampen vida.
Com em porto dos-cents quatre
l'aigua ja deu ser al cap,
farem prompte punt i a part,
com vull aplegar al meu catre.
Cap soci
Avui, set de juny,
data de l'aniversari,
he de posar al diari:
Els pagesos falç al puny!
La sega està encetada,
el camp com a mar daurat,
totes les tiges de blat
com cauran altra vegada.
Carro ple amb massa feixos
per caminar descansat,
com anirem avançant
pel camí dels malentesos.
Els prohoms benestants
com s'asseuen al cafè,
com treballen quan convé,
com el blat han de comprar.
No estic fet a aquest negoci
i demano, per demà:
bona palla, sense gra,
tenir amo, mai cap soci.
Epitafis
Em van donar terra per fer-me una cabana.
Ho sento, no vull sermons.
La meva adreça és ...
Sortida de taüts.
En rebre l'orella, us escoltaré.
El dimoni m'ha regalat un gos.
Tinc set!
Necessito servent per netejar el portal.
Sabia que el negre no m'escauria.
Si us plau, no em trepitgeu.