Dos poemes crus i deu epitafis
27 Febrer, 2012 10:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Acaba l'estrofa
Agafat el llapis,
posat en el full,
espera la pensa
un treball feixuc.
Gruixudes paraules
com van fent camí,
voldrien festí,
seran gates maules.
Un futur incert,
un poema curt,
cercant aixopluc,
s'enlairen al cel.
I sent, Sant Miquel,
les frases primeres,
van cercant la mel
de les primaveres.
Però les abelles
no estan per la feina,
ha manat la reina:
Mai deixeu les presses!
Acaba l'estrofa
amb color prou verd,
aquest darrer vers
ni aplega a la boca.
Mor un poema
On han quedat
els bons rapsodes?,
dorades boques
del recitar,
hauran pujat
a la muntanya,
el cel ni escanya
no té maldat.
Qui ha perdut
el to pausat?,
aquell combat
prou decebut,
aquella rima
tova, distant,
trobant la mida,
anar endavant.
Aquell missatge
tan concordant,
l'anar somiant
amb el mestratge.
Mor un poema
ple de fredor,
cerca el senyor,
parla i quequeja.
Epitafis
No vull ni pensar com me'n sortiré.
Si has de venir, espavila!
Cinc minuts més i me'n vaig.
No confieu amb els salvadors.
És qüestió de prendre paciència.
Necessito un soci emprenedor.
No insistiu, avui no surto.
Heu de saber que els veïns també han mort.
Espero un cop de sort.
Necessito servent discret.