Dos poemes crus i deu epitafis
27 Febrer, 2012 10:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Acaba l'estrofa
Agafat el llapis,
posat en el full,
espera la pensa
un treball feixuc.
Gruixudes paraules
com van fent camí,
voldrien festí,
seran gates maules.
Un futur incert,
un poema curt,
cercant aixopluc,
s'enlairen al cel.
I sent, Sant Miquel,
les frases primeres,
van cercant la mel
de les primaveres.
Però les abelles
no estan per la feina,
ha manat la reina:
Mai deixeu les presses!
Acaba l'estrofa
amb color prou verd,
aquest darrer vers
ni aplega a la boca.
Mor un poema
On han quedat
els bons rapsodes?,
dorades boques
del recitar,
hauran pujat
a la muntanya,
el cel ni escanya
no té maldat.
Qui ha perdut
el to pausat?,
aquell combat
prou decebut,
aquella rima
tova, distant,
trobant la mida,
anar endavant.
Aquell missatge
tan concordant,
l'anar somiant
amb el mestratge.
Mor un poema
ple de fredor,
cerca el senyor,
parla i quequeja.
Epitafis
No vull ni pensar com me'n sortiré.
Si has de venir, espavila!
Cinc minuts més i me'n vaig.
No confieu amb els salvadors.
És qüestió de prendre paciència.
Necessito un soci emprenedor.
No insistiu, avui no surto.
Heu de saber que els veïns també han mort.
Espero un cop de sort.
Necessito servent discret.
El carreró
25 Febrer, 2012 08:13
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El carreró:
1) És on viuen els foragitats del temps.
2) Ens fa adonar de les nostres minses dimensions.
3) És la pàtria dels qui no saben volar.
4) Em porta les noves de tard a tard.
5) Vol esbrinar on para cadascun dels veïns.
6) Cerca, a les golfes, la palla que no ha arribat.
7) Es trastoca quan vol passar qualsevol vehicle.
8) Viu amb l'esperança d'arribar a cementiri.
9) Deixa anar els joves i les presses.
10) Només parla de records imprecisos.
Dos poemes amb morts i deu pensaments divins
22 Febrer, 2012 11:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ponent enllà
Ponent enllà,
per on declina el dia,
he de trobar:
la pau i el desencís,
estic pensant
que sobra l'homilia,
el bon sermó,
el sobri enterrament.
Ponent enllà,
esperen els fantasmes,
aquelles ànimes
que no volen marxar,
potser diran:
Com sempre, et retardes,
mai portes pressa,
estem tots esguardant!
Ponent enllà,
no queda altre negoci
que fer de soci
amb els porucs mortals,
he de deixar
aquest cos tan preat,
ho he demanat,
s'ha de quedar.
Fa el seu treball
Del nàixer al morir,
la vida estesa,
del son desperta:
joia i glatir.
Primavera anuncia:
els vius colors,
les mil labors
de cada dia.
Estiu demana:
l'ombra del pi,
seure i dormir,
somiar la tarda.
Tardor penetra
pels carrerons,
troba qui pena,
pensa i es mor.
Hivern esberla
el viu i el ric,
la nit penetra,
troba el botxí.
I un cop acaba,
tot l'entrellat,
la Parca, amb dalla,
fa el seu treball.
Pensaments divins
Déu ordenarà els seients d'acord amb la competitivitat.
Satanàs em proposa pecar a terminis.
Jesús multiplicarà pans amb permís dels flequers.
Jesús recordarà als successors que només té una túnica.
Déu proposa un sindicat vertical amb força replans per recuperar-se.
Tot i tenint moltes cases i palaus, Déu ha de dormir al ras.
Estic pendent de judici, no puc fugir del meu cos.
Porto anys al cel esperant les fonts de llet i mel.
Tenim democràcia celestial, el darrer que arriba és el batlle.
Judes proposa a Jesús un curset d'escapolida.
Dos poemes fredolics i deu pensaments educatius
19 Febrer, 2012 07:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un núvol blanc
Avui, divendres,
el fred arriba,
cerca una escletxa,
voldria entrar,
darrere el cim,
el sol ni crida,
prou que li costa
pujar el Montsià.
Aquí, a la casa,
l'estufa udola,
diu que està sola
per treballar,
com li comento,
el molt que estimo,
com li desitjo
el saber estar.
I la mestressa
encén la cuina
mentre rondina
i posa al foc:
un glop de llet
per dues tasses,
sense torrades,
l'esmorzar és poc.
Feixuc hivern
vol anar a escola,
per si allí troba
dolços minyons,
seguts a taula,
la gran llibreta,
llapis i goma,
amb vuit colors.
Fan un dibuix
del cru hivern,
amb petit arbre
pelat de fred,
un núvol blanc,
una herba seca
i els ulls brandant
per la finestra.
Fa massa fred
El ruc no vol
eixir al carrer,
l'amo ni pot,
el fred l'ha pres.
La casa vella
tindrà singlot,
la llenya minsa,
és poc el foc.
Mentre grinyola
pel vent de dalt,
algú fumeja,
dintre la llar.
Quatre papers,
quatre cartrons,
el foc s'encén
sense il·lusió.
Com l'ampla cambra
s'omple de fums,
massa lluny queden
nins amb ensurts.
L'hivern com passa
pel carreró,
ampla finestra,
el dia fosc.
La vella crida,
ja no pot més:
Porta més llenya,
fa massa fred!
El vell remuga,
Déu el perdó,
la casa plora,
plora com jo.
Pensaments educatius
La classe era bona, no fugia mai.
El resultat és excel·lent, el mestre no perdrà l'ull.
L'alumne és intel·ligent, mai deixa parlar el mestre.
Són ràpids, acabo d'arribar i ja se'n riuen.
Jesús no anava a l'escola, no podia deixar soles a les ovelles.
Un dels rectangles s'anomena triangle.
Aprenen a bon ritme, prompte ja podran ballar.
Estem esperant una reforma, inspireu fort.
No poseu palla a la lliçó, no en deixaran gens.
Els homes no vénen dels simis, no tenen cap i.
Dos poemes sense diners i deu epitafis
16 Febrer, 2012 08:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Curt sopar
Després d'ésser rics,
de tenir fama i poder,
hem de començar un gener
sense llepar més que fils.
Poderosos aprenents
de negoci i de fortuna,
hem de comptar, una a una,
les olives que ens mengem.
On han quedat les grandeses,
aquell posat imponent?
No tenim, per viure bé,
més que el sol de tots els dies.
A la bossa, més que buida,
porto minsos centimets,
menjar carn no em senta bé,
en tinc prou amb una truita.
Després vindrà el gran viatge
al damunt de l'espardenya,
no cal dir que és gaia ciència
anar a peu sense equipatge.
I les nits de llunya plena,
després d'aquell curt sopar,
obro la porta i se'n va
aquella gola tan dolenta.
Viure bé
Aprofiteu el moment
per a beure i respirar,
altra cosa no n'hi ha
que sigui tan eficient.
Costa poc i senta bé,
aquesta delícia eterna,
no hi ha altra gran riquesa
que aprofiti aquest saber.
I si us sobra una moneda
per a poder sentir joia,
regaleu-li a la noia,
un somrís fins a l'orella.
Aprofiteu el moment
si la brisa us acarona,
empleneu el pit, la bossa
i, de tot cor, ensumeu.
Potser arribarà flaire
de llagosta o llagostí,
per pagar no heu de patir
perquè avui convida l'aire.
I sense diners, el miracle
esdevé més profitós,
celebreu, amb tot honor,
el viure bé sense nafres.
Epitafis
He rebut sis propostes per tornar.
Passo de l'estètica.
Ara, resulta que no m'estimava.
Necessito pintura d'interior.
Sóc a punt per dormir.
A la tardor, hi ha més ambient.
No ho sé, acabo d'arribar.
De moment, som més homes.
Només tinc una disfressa.
Estic aquí al dessota esperant trobar nínxol.
El cap d'any (2)
14 Febrer, 2012 09:22
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El cap d'any (2):
1) És el moment, dubtós, de tornar a començar.
2) Vol fer un rebel punt i a part.
3) És el temps clau de consultar l'oracle.
4) Inicia nova jornada a taula parada.
5) Apunta la possibilitat de final de cicle.
6) Aplega carregat de bones intencions.
7) Sap de la nostra inconstància i petitesa.
8) Ens posa nou segell en el camí de la vida.
9) Té un començament fred i distant.
10) Necessita un bon sarró amb força departaments.
Dos poemes de carnaval i deu pensaments divins
11 Febrer, 2012 07:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La disbauxa
Massa lluny la primavera,
les ovelles al corral,
en el carrer, vent de dalt,
ni recordo la verema.
Apleguen les noves dates
de tristesa i de condol,
la quaresma ens espera,
encara, no escalfa el sol.
Però hi ha gotims de joia
en els dedins de la carn,
volem fer la festa car
necessitem xerinola.
Ai mare, que veig el porc,
sembla que fa mala cara,
no ho sap que la botifarra
dóna vida, alegra el cor!
Quan la disbauxa entafora,
en el poble de pagès,
la gresca guanya interès,
al bon porc li arriba l'hora.
Morirà com mal cristià,
socarrat, voltat de flames,
de carnaval són les dates,
la quaresma aquí està.
Per a tots
He comprat un vestit
eixerit,
tot semblant a una farola,
he de guanyar el primer premi,
el senderi
he de deixar-lo una estona.
He passat pel carrer gran,
ple d'espant,
per si trobo qui fa broma
i em vol encendre el llum,
al capdamunt,
i em cerca i em troba.
Tot vestit per al moment,
sóc conscient
que el carnaval obre porta,
per a moure la gatzara,
un té encara
un polsimet de marona.
Apleguem a la gran festa
i un s'engresca
de sentir tanta bonior,
els balls i la festa grassa
són a casa,
carnaval és per a tots.
Pensaments divins
De moment, els electrons encara no s'han rebel·lat contra Déu.
Déu reunirà els sants a la sala del tron per fer inventari.
Jesús necessita responsable per a campanya de promoció.
Satanàs està disposat a vendre els drets d'autor a una editorial.
Déu limitarà la prohibició de vendre pollastre els divendres de Quaresma.
Satanàs està enfadat amb Déu, li ha enviat tres pobres sense recomanacions.
Sant Pere ha demanat un circuit tancat per a les processons.
Satanàs ha fet una sala sense fums per a ànimes delicades.
Déu allargarà la vida dels justos per tal d'evitar aglomeracions.
Jesús està estudiant una passió virtual amb tres dimensions.
Dos poemes per a nins i deu pensaments educatius
08 Febrer, 2012 06:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He d'aprendre
Amb la bossa nova,
llibre de dibuix,
la goma, el llapis,
aniré a l'escola.
A casa, la mare
com m'ha fet pintar:
un drac amb sa cua,
amb foc pels queixals.
La mestra demana:
les files callades,
les bates planxades,
el fer bona cara.
Avui he d'aprendre,
sabré com s'escriu:
un pa, una pipa,
un pou i un pi.
I els dibuixaré
amb aquests colors:
el groc, el taronja,
el vermell i el verd.
Anirem al pati,
jugarem a bous
i, si tenim gana,
menjarem les nous.
Un conte bonic
La mestra ens conta
un conte bonic:
la princesa és dolça,
el nuvi eixerit,
però, vila enfora,
hi viu un bon drac
mai ningú l'estima
ni li posa un plat.
El bon drac es queixa
al Déu poderós:
Vull que algú m'estimi
i em doni consol!
La princesa, en veure'l
tan plorant de cor,
al drac, que s'acosta,
li parla amb dolçor.
Nostre drac content,
fins se'n riu i tot,
té nova companya
la mira i la vol.
El nuvi formós
tindrà un sac d'enveja,
vol fer-li la guerra,
el drac no té por.
La guerra comença
i segueix cada any,
quan ve primavera
aplega a Montblanc.
Pensaments educatius
No perdeu temps sumant, per fer-se ric, cal dividir.
He posat pocs deures, cal afavorir la responsabilitat.
Eviteu fer reunions de claustre en zones inundables.
Per mantenir-los a ratlla, fomenteu la geometria.
Es prega difamar en privat.
Per ensenyar el sis, necessito dues mans.
L'alumne és bo, el faré repetir.
Tinc tres alumnes nous, total: vint-i-set!
Ensenyava perquè li manava el cos, d'inspectors.
L'anava a suspendre quan va arribar el germà gran.
Dos poemes amb força vent i deu epitafis
05 Febrer, 2012 06:38
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vents hivernals
Si el déu Èol,
avui, em convida,
portaré amanida
la capsa del dol,
tan minsos humans,
farcits de misèria,
ni gaudim la dèria
dels vents hivernals.
Aquests vents feixucs
que ni tomben fulles,
ni porten despulles
ni mouen els rucs.
En el camp desert,
esllanguida pols,
ni lluita calor
en un cel obert.
Els vents engrescats
mouran els molins,
Don Quixot lluitant,
els gegants fornits.
Ni vull aventures
dessota del sol,
ni tinc un rebost
amb llaminadures.
Escric, assegut,
davant la pantalla,
el cap com badalla,
avui, s'ha perdut.
Vent esvalotat
Vent, de pocs colors,
passant per la plana,
atura, descansa,
troba el teu amor.
Vent enfeinat
en remoure l'aire,
emporta't la flaire,
el secret guardat.
Vent, prou mentider,
farcit de venjança,
de malastrugança,
sorrut, matiner.
Voldria dormir
voltat d'embolcalls,
de blancs abrigalls,
en un ample llit,
però aplegues tu,
trucant a la porta,
ets un vent tanoca,
massa inoportú.
Encara que un déu,
enmig de la ciència,
et donà fermesa
per viatjar on deus.
I traspasses terres,
les vinyes i els horts
i portes les presses
ben endins del cor.
Vent esvalotat,
deixa'ns una estona,
pensa i raona,
reposa si cal.
Epitafis
Ho sento, he tingut un ensurt.
Tinc moltes ganes de veure’t.
Us notifico que he canviat el pany.
Ho sento, però no t’ho puc dir.
Darrerament, ni tinc memòria.
Ahir, vaig rebre el darrer condol.
A l’estiu, és una altra cosa.
Afanyeu-vos, hi ha places limitades.
Sóc aquí per respecte a una bona oferta.
De vegades, penso que no hi sóc.
La neu
03 Febrer, 2012 07:09
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La neu:
1) És el plorar dolç de la mare terra.
2) Neix d'un núvols tous ben prenyats de fred.
3) És vestit d'un fil que prompte es marceix.
4) Darrere un silenci, comença la dansa.
5) És un ball pausat que esvalota el vent.
6) Aplega a la terra sense molestar-la.
7) Les volves primeres senten la desfeta.
8) Les altres intenten conservar el vestit
9) Si natura vol, farà mantell blanc.
10) Perdrà el seu cos a mans d'enemics.