Dos poemes humits i deu pensaments divins
31 Gener, 2012 07:46
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Amb quatre gotes
S'amaga el sol
darrere un núvol,
està cansat,
té massa son,
el pagès mira,
cerca consol,
vol una pluja
ben passatgera.
Amb quatre gotes,
el blat que sembra,
per aquest mes,
en tindrà prou,
però la vida
és tan esquerpa
que un demana,
l'altre no vol.
Amb quatre gotes,
aquelles cebes,
diran que arriben
a ser prou grans,
però natura
no està per orgues,
en una estona
va diluviant.
La finestra oberta
La finestra oberta,
la casa marcida
i la vella crida:
Tanqueu-la de pressa!
La finestra oberta
i l'envà florit,
la vella s'esberla:
Quin fred vaig patint!
La casa ni escolta,
són massa paranys,
li gruny la teulada,
li plora el teulat.
La finestra oberta,
cortines de fil,
l'airet me les gronxa,
enyora l'estiu.
La vella s'aixeca
de cadira estant,
tanca la finestra,
renega i se'n va.
Pensaments divins
Satanàs desconfia de les temptacions de disseny.
Queden suprimits els rosaris en època de rebaixes.
Sant Pere ha pecat: Pescava sense llicència!
Quan Sant Pere sentia el gall, perdia la gana.
Estava Déu creant l'home quan li arribaren els dubtes.
Jesús busca voluntaris per delegar la torna.
Cinc dimonis volen opositar per tornar a ser àngels.
En tot l'univers, només cap un principi del bé i un del mal.
Sant Pere ha demanat canviar la porta del cel per un laberint.
Satanàs espera que Déu crei homes més complicats.
Dos poemes ventosos i deu pensaments educatius
28 Gener, 2012 08:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La follia del vent
Èol, vestit d'enfadat,
enmig l'hivern, anuncia:
M'he posat a treballar,
no em prova la desídia,
menant d'aquí cap allà,
em passa, de pressa, el dia,
em regala un tarannà
més proper a la follia!
L'escolto, desesperat,
agafat al tronc d'un arbre,
serà l'home miserable?,
per tot això, patirà?
Èol, amb caire graciós,
des de dalt del cim em parla:
Noto que feu mala cara,
podríem feinejar els dos!
Començo per agafar
un grapat de males herbes,
com gronxen les punyeteres,
mai es cansen de xisclar.
Èol està més content,
en veure'm enfeinat,
algú diu que estic tocat
per la follia del vent.
El vent es perd
Brandant les branques
passa la nit,
enmig fantasmes,
noto esperits.
Com sóc de pobre
que ni el vent vol,
passa de sobte,
fuig cercant sol.
Un vent tronera,
gens ensopit,
voldria era,
mula i gaudir.
El pagès plora
cercant condol,
l'era ni udola
ni fa bressol.
Vila estimada,
el vent se'n va
cerca contrada
per a ballar.
Carrers estrets,
blancs carrerons,
el vent es perd,
enmig records.
Pensaments educatius
Hem reconvertit les regles de tres en regles de cinc.
Traurem la sisena hora: A les cinc, tots a dormir!
Saben tant que necessiten un altre cap.
No els puc suspendre, m'han pres tots els llapis.
Els resultats són bons, només tres poden estudiar.
Aprenen molt, ja saben què és un examen.
Tinc un dubte: Qui m'ha pres el rellotge?
Els Reis Catòlics no estaven a la bateria.
Hem fet una prova de maduresa, sis estaven verds.
El conseller vol un excel·lent, l'hauré d'ajudar.
Dos poemes prou matiners i deu epitafis
25 Gener, 2012 06:55
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Llevar-se d'hora
Llevar-se a l'hora fosca,
deixar somnis al coixí,
prendre el llapis i, així,
començar a obrir la boca.
Les paraules vénen totes,
les més nobles al matí,
a migdia, es van fent fosques,
agafen uns tons de gris.
Llevar-se i obrir la porta
per deixar que entri el món,
els més savis no hi són,
han fugit, escampant brossa.
És hora d'anar perdent
el carro, estris i bous,
treballar per quatre sous,
empobrir de cos i ment.
Però enllà, passat ponent
una veu suau tremola:
Hauríeu de ser a l'escola,
l'escola del pensament!
Llevar-se d'hora i sentir
aquest cos que m'acompanya,
de primer, fa mala cara,
no vol dia per glatir.
Hora primera
Nit que mors, deixant tenebres
en homes vinguts a menys,
deixa gaudir els pobres vells,
han perdut les meravelles.
Ni les orelles escolten
ni els ulls volen mirar,
les foscúries els envolten,
no esperen ni el viatjar.
Passades les primaveres,
les migdiades d'estiu,
han deixat ben buit el niu,
trobant casa en altres terres.
Ni volen saber de res
ni paren de rondinar,
acabat el treballar,
aprenen a fer el pagès.
Nit que mors, deixa'm gaudir
d'aquesta hora primera,
massa fred per primavera,
massa lluny el temps d'estiu.
Acabada la tardor,
encetat el nou hivern,
veig la vida com es perd,
vull la fosca de debò.
Epitafis
Acabo de saber que no he mort.
Doneu-li les noves a la senyora.
Ni aquí, em sento a gust!
Estic amagat, Déu em buscava.
Un moment, em demanen.
Les cartes amb lletra grossa, si us plau!
Acabo de llegir el primer llibre.
Tinc dubtes del meu aniversari.
Procureu estalviar-vos la vetlla.
Apunteu-me a un curset de dansa.
La boira
23 Gener, 2012 09:12
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La boira:
1) Acosta el cel a la terra.
2) Es vesteix d'aigua amb la por de volar.
3) Ve de visita els dies de calma.
4) És el més humit dels capells.
5) Necessita muntanyes on recolzar-se.
6) Transforma el paisatge en laberint.
7) Dóna pautes per crear inseguretat.
8) Converteix el sol en un petit focus.
9) Odia el neguit de l'aire.
10) S'acomiada emportant-se el silenci.
Dos poemes d'enyorança i deu pensaments divins
20 Gener, 2012 08:32
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
On han quedat?
On han quedat
les hores d'escola,
el mestre culpable
d'aquell enrenou?
Qui menarà
la ploma i el llibre,
l'abric i la bossa
a tres quarts de nou?
Qui formarà
les files senceres,
aquelles empentes,
aquell tripijoc?
Qui manarà
quan juguen al pati,
trenta futbolistes
darrere un baló?
On han quedat
aquells vells calaixos,
aquells bancs de fusta,
pissarra tan gran?
No trobaré
el mestre quan passa,
ni el voler una capsa
per poder jugar.
M'ho mereixo
He baixat
pel carrer antic
quan la nit
era encetada,
he trobat:
el fanalet,
de festejar,
a la cantonada.
Algú ha dit,
en passar:
On deu anar
aquest carbassa?
És prou trist,
reconèixer
el pas dels anys
dels amics,
de l'estimada.
He pujat
el meu viure
i no em queixo,
he patit
el ser vençut,
poc traçut,
m'ho mereixo.
Pensaments divins
Satanàs ha inaugurat un hotel de cinc torxes.
Es prega a Déu que passi per recepció.
Demà no hi haurà misses, els forners fan vaga.
Abans de la confessió es farà un test d'alcoholèmia.
Jesús volia debutar a Jerusalem, Sant Pere portava l'espasa.
Era a punt d'entrar al cel quan vaig trobar Salomé.
La colla vella posarà l'estrella de Betlem.
Déu no ens visita perquè sap com demanem.
Déu està estudiant deixar fumar a les esglésies.
Déu ha creat una varietat de ceps sense alcohol.
Dos poemes per a animals i deu pensaments educatius
17 Gener, 2012 06:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Prometatge
A les voltes de gener,
he de trobar la fortuna
i festejar, una a una,
les poncelles del carrer.
N'hi ha de bruixes esquerpes
farcides de cent miols,
n'hi ha de minyones fermes
menjant espines al sol.
Van per carrerons i places
a migdia i mitjanit,
amb ulls enormes com plates,
amb un posat eixerit.
Els mossos de la contrada
bé voldríem tenir amor,
però a grunys i mala cara
ens posen al nostre lloc.
El més vinent prometatge,
febrer és mes de l'amor,
aquelles carones agres
s'entendreixen tot d'un cop.
Els mossos de la contrada
ens posem a festejar,
la taula està parada:
molt de peix i poc de carn.
Menejo la cua
M'agradava tant:
el mastegar herba,
el dormir a la cleda,
sortir a pasturar,
tenir cent ovelles
per poder manar,
portar-les d'un cop,
canviar-les de prat.
I, de tant en tant,
ensenyar les dents,
belar els corders,
escoltar l'ovella.
Per ser sentinella,
cal anar aprenent,
deixar que la ment
adori la pensa.
Em veuràs brunyit
els dies de festa,
les nits de tempesta
m'omplo d'esgarips,
passejo pel prat,
menejo la cua,
em mira la lluna
i m'enveja tant.
Pensaments educatius
Com pot suspendre un trenta per cent si només en tinc vint-i-sis?
Un bitllet de dos-cents euros no pot viatjar en regional.
En va suspendre vuit, quasi passa de nivell.
L'examen va ser un èxit, cadascú es va posar la nota.
Treballen en equip: Tres em fan la traveta i l'altre avisa el metge!
Hem fet un viatge de fi de curs, no cal dir que hem anat al delta.
Tot anava bé fins que la mare ho va entendre.
El jove millora, ja sap per a què serveix la cadira.
Estan educats, demanen perdó cada cop que mosseguen.
Hi ha retallades a ensenyament, altura màxima dels mestres: cent setanta centímetres.
Dos poemes per al Sant i deu epitafis
14 Gener, 2012 07:32
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Festa d'hivern
Enmig del fred,
tombant carrers,
ben guarnit,
el carro avança,
el seu amo eixerit
i el bon ruc,
de res, s'espanta.
Ha arribat
el tercer tomb
i trafega la feblesa,
a la casa, la mestressa
para taula,
tanca el forn.
A la quadra,
han posat llum,
minses flors
i banderola,
la garrofa és a punt
i la palla és de la bona.
Beneït
el carro nou,
el ruc vell,
els cascavells,
cap a casa,
falta gent,
clou la festa de l'hivern.
Si fos un gosset
Si fos un gosset,
petit, alegroi,
voldria la festa,
anar en processó.
Agafar la neula,
menjar-la d'un mos,
demanar, al mossèn,
un xic de vi dolç.
Parlar amb sant Antoni,
el nostre patró,
de nou, el pregar-li:
tenir dolç el cor.
Si fos un gosset,
vestit, ben mudat,
net i pentinat,
voldria el passeig,
el donar tres tombs,
comentar amb el gat:
Avui, no t'empaito
puix porto fins llaç!
I després un os
de mel i mató
un somriure ample,
i lloar el patró.
Epitafis
Demà mateix, et vinc a veure.
Es prega silenci a partir de mitjanit.
La clau del taüt la té la veïna.
Porto una setmana sense plorar.
Si has de venir, truca’m!
Estic bé, no m’han trobat res!
Ahir mateix, no vaig dinar!
He demanat pressupost per canviar un canelobre.
Ho sento, tinc al·lèrgia a les abelles.
Al tercer any, notaràs milloria.
El penediment
12 Gener, 2012 18:31
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El penediment:
1) És el primer acostament cap a la por.
2) Empra la nostra feblesa per situar-nos en el món.
3) Ens deixa arribar al reclòs del neguit.
4) Ens ha de dur a indrets més complaents.
5) Es complau en viure en cervells imperfectes.
6) Recorre l'enteniment i es perd a la memòria.
7) Viu entre la recança i l'avergonyiment.
8) Es fa càrrec de les nostres limitacions.
9) Espera deslliurar-se del nostre cos.
10) És l'àrbitre de la convivència.
Dos poemes per a l'any nou i deu pensaments divins
09 Gener, 2012 06:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sent pobre
Sent pobre,
vull encetar,
sense pagar,
massa bossa:
un any
de no anar a l'escola
per aprendre de bon grat.
Sent pobre,
vull començar
un camí
ben diferent:
sense rauxa, sense vent,
sense racó on descansar.
Sent pobre,
vull un tresor
per guardar-lo
en una capsa:
de cartró,
color escarlata,
a la voreta del foc.
Any nou
Any nou,
faig les promeses
de saber i d'esbrinar,
de rebre i de volar
cercant llum en altres terres.
Any nou,
la vella pensa
que pot ser el darrer jou,
el cementiri és prou dolç,
allí, dorm el qui l'espera.
Any nou,
la jove crea
el desig de millorar:
els estudis acabar,
entrar prompte a casa seva.
Any nou,
el ruc demana:
palla eixuta per menjar,
una quadra per somiar,
trobar lluny carro que cansa.
Any nou,
dimoni esguarda,
vol emportar-se el meu cor,
li he dit: El tinc prou mort,
no has de guanyar cap batalla.
Pensaments divins
Satanàs permetrà desfilades de carnaval sense sortir de l'infern.
Jesús proposa convertir aigua en petroli.
Déu està estudiant la venda de miracles en paquets de sis.
Sant Pere, disgustat, s'ha comprat una barca de pesca.
Satanàs estalviarà energia, només encendrà calderes els matins.
Estic fent un àlbum de pecats, me'n falten dos.
Només es podran fer miracles a partir de set diòptries.
Tres deixebles de Jesús s'han fet protestants.
Queden prohibits els pecats de carn en horari infantil.
Dos sants van perdre l'aureola el dilluns de carnaval.
Dos poemes acabant l'any i deu pensaments divins
06 Gener, 2012 08:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
I s'acaba l'any
Matarem l'any
ofegant-lo amb vi,
és tan capsigrany,
li caldrà morir.
Ha tingut converses
de monstre poruc,
ni el ruc més ruc,
voldria haver-les.
Hem tingut de savis,
sis coves ben plens,
pobres innocents,
amb la mel als llavis.
Si és d'economia,
tot un any d'ensurt,
mig jornal perdut,
joia a la follia.
Però els de sempre,
els cervells daurats,
han matat mercats,
els matins i vespres.
I s'acaba l'any,
un altre en vindrà,
deixeu-me manar
que tinc fet parany.
L'any dotze
L'any dotze presagia
el proper defalliment,
el calendari anuncia
poca festa i gens de fe.
Però els rics seran més rics,
els pobres tindran fortuna,
mitja hora amb la lluna,
treballant fins al matí.
No cal dir que anirà bé,
l'avenir del mandatari,
menjant, de tot, a diari,
és senzill viure de ple.
I la casa serà plena
de lletres i de papers,
hipoteca fins la cella,
a la panxa, molt de verd.
Si apleguem a l'estiu
no caldrà filosofia,
la mare morfologia
ens dirà: Esteu prou prim!
Malaguanyada enveja
dels qui volen el menjar,
dejuni és el que hi ha,
menjar poc és fer neteja.
I l'any dotze com m'agrada
per complir amb el traspàs,
serà tot un any de nas,
de creure i fer bona cara.
Pensaments educatius
No cal que ensenyeu, però feu cara de pomes agres.
En un mes, s'han menjat tres mestres de bon rotllo.
Proveu d'amagar els rellotges, a veure què passa?
He tingut sort, ja saben on guardo els controls.
Admeto respostes obertes i ben intencionades.
No poden suspendre, he puntuat de cinc a deu.
Afortunadament, els dos suspesos no els tinc al llistat.
Per què trenquen el dolç període de vacances?
Tot arribant el mestre nou, van començar a mesurar-lo.
El nen no podia veure el mestre, la mare demanà visita a l'oftalmòleg.