Dos poemes per a l'euro i deu epitafis
03 Gener, 2012 09:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Malalt
Malalt sense malaltia,
vestidet i numerat,
vas bastint dolça alegria
a la casa on has entrat.
Bitllet que cerques, si pots,
els paradisos fiscals,
tots buscant la teva mort,
però ningú et vol matar.
I els capgrossos proclamen
les delícies del saber,
els altres homes de fe,
ni xisclen ni s'esbatanen.
Malalt sense malaltia,
voldries dormir en un banc,
allí, cada any és dia,
cada pobre, un estrany.
Bitllet sense fesomia,
sense riure ni parlar,
acosta't, fem melangia,
puix després t'han d'amagar.
La condemna
És regne de la ignorància
qui a tots ens fa xerrar,
pensem poc i parlem massa,
ens sobra orella i nas.
El bitllet, ben poca pena,
mai sabrà del món eixir,
dos anys seria condemna,
la data del bell morir.
Amb aquesta gaia ciència,
ningú el podria amagar,
ell podria passejar
pel regne de la consciència.
Adéu, els calaixos plens,
els paradisos llunyans,
els hauríem de trobar
prou amables i innocents.
Pare, no en vull cap més
que dura una setmana,
he de portar-lo a la banca
i em preguntaran d'on ve.
Així, el mercat dubtós,
no farà els gran negocis,
es perdran aquells vells socis
que guanyaven a l'engròs.
Però l'orella és poruga
i no vol saber res més,
la llengua li diu que és muda
i l'ull cluc dirà que és cec.
Epitafis
Necessito saltar-me el règim.
Si feu intenció de venir, porteu una camisa neta.
No obriu si no és per quedar-vos.
Ho sento, he posat un passador per dintre.
Ara, pensava amb vostè.
He demanat un trasllat de cementiri.
Una mica més avall tinc la núvia.
La senyora tampoc m’escolta.
Com era garrepa, vaig morir a les rebaixes.
Cerco estudiant per compartir el nínxol.