Dos poemes massa cansats i deu pensaments divins
02 Octubre, 2011 22:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cansament
Demà, potser pel matí,
lliuraré un prec a Déu,
no sé llatí ni arameu
ni conec el meu destí
ni em deleixo per la creu.
Caminant d'estrets camins
no tinc sostre on parar
ni m'agrada sojornar
sota la copa del pi
ni enmig de l'olivar.
Passaré per terres seques
afeblides pel gran sol,
el seu mal no té consol,
van plorant les malifetes,
van sentint el seu dolor.
Com les cares semblen totes
feixugues, sense color,
com esclata la tardor
i les porta a ser tanoques
per no honrar el gran senyor.
Com la impotència propera
va marcant tota la gent,
no desitja el pensament
d'una vida passatgera
farcida de cansament.
No pot arribar
Llevar-se tot de matí
sense ganes ni fortuna,
endevinar que la lluna
ens espera cada nit
per donar-nos, una a una,
les febleses d'esperit.
I treballar per un sou,
tan de bo fóra daurat,
enmig casa, vora el prat,
un pensa que tot es mou:
a poc a poc, massa tard,
mai sabent on viu el tou.
Tanta feina per a fer,
tantes ganes de reviure,
seure una estona, escriure
fins que el cos no digui res,
tenir ganes de somriure
i plorar per no poder.
Cada dia, anar morint
agafat a la finestra,
resistir tota escomesa,
oblidar que vas seguint
sent l'aire d'una promesa
quan no pot arribar al cim.
Pensaments divins
A l’hora de dinar, a Sant Pere li porten gall.
Tomàs tampoc creu que Jesús hagi fet de fuster.
Déu ha de ser comunista, té el seu Fill assegut a la dreta.
Satanàs té un pla d’estalvi energètic: Estovarà els condemnats abans de posar-los a l’ olla.
Tres dimonis protesten perquè estan tips de menjar carn.
Canvio àngel de la guarda per aprenent de dimoni.
Cada cinc pecats mortals: Un cap de setmana a l’infern!
Quasi era al cel quan vaig veure la diablessa.
Li he demanat a Déu: Cinc anys més de pròrroga!
Ho han promès: Ferrocarrils catalans portaran a la glòria!