Dos poemes massa cansats i deu pensaments divins

02 Octubre, 2011 22:51
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Cansament


Demà, potser pel matí,

lliuraré un prec a Déu,

no sé llatí ni arameu

ni conec el meu destí

ni em deleixo per la creu.

Caminant d'estrets camins

no tinc sostre on parar

ni m'agrada sojornar

sota la copa del pi

ni enmig de l'olivar.

Passaré per terres seques

afeblides pel gran sol,

el seu mal no té consol,

van plorant les malifetes,

van sentint el seu dolor.

Com les cares semblen totes

feixugues, sense color,

com esclata la tardor

i les porta a ser tanoques

per no honrar el gran senyor.

Com la impotència propera

va marcant tota la gent,

no desitja el pensament

d'una vida passatgera

farcida de cansament.


No pot arribar

 

Llevar-se tot de matí

sense ganes ni fortuna,

endevinar que la lluna

ens espera cada nit

per donar-nos, una a una,

les febleses d'esperit.

I treballar per un sou,

tan de bo fóra daurat,

enmig casa, vora el prat,

un pensa que tot es mou:

a poc a poc, massa tard,

mai sabent on viu el tou.

Tanta feina per a fer,

tantes ganes de reviure,

seure una estona, escriure

fins que el cos no digui res,

tenir ganes de somriure

i plorar per no poder.

Cada dia, anar morint

agafat a la finestra,

resistir tota escomesa,

oblidar que vas seguint

sent l'aire d'una promesa

quan no pot arribar al cim.

 

Pensaments divins

 

A l’hora de dinar, a Sant Pere li porten gall.

Tomàs tampoc creu que Jesús hagi fet de fuster.

Déu ha de ser comunista, té el seu Fill assegut a la dreta.

Satanàs té un pla d’estalvi energètic: Estovarà els condemnats abans de posar-los a l’ olla.

Tres dimonis protesten perquè estan tips de menjar carn.

Canvio àngel de la guarda per aprenent de dimoni.

Cada cinc pecats mortals: Un cap de setmana a l’infern!

Quasi era al cel quan vaig veure la diablessa.

Li he demanat a Déu: Cinc anys més de pròrroga!

Ho han promès: Ferrocarrils catalans portaran a la glòria! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs