La vida
30 Gener, 2010 16:51
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La vida:
1) Ens porta on vol i se’n va quan li plau.
2) És una de les presons més inversemblants.
3) Posa les seves fronteres al regne de la por.
4) Pacta amb el meu cos solituds inestables.
5) Recorre tot un seguit de camins sense pressa.
6) Em diu qui sóc però amb sons inintel·ligibles.
7) Sap com l’he de creure sense protestes.
8) Regna en el meu cos sense passar comptes.
9) Suporta la nostra estupidesa, pacientment.
10) Em porta al gran teatre demanant que aprengui.
Dos poemes de no portar i deu pensaments divins
27 Gener, 2010 18:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No porta
No porta el nou dia
ni son ni diners,
ni nois amatents
farcits de malícia.
No porta el nou dia
problemes distants,
ni bons estudiants
de filosofia.
No porta el nou dia
pastors ni ramats
ni homes capficats
en tenir família.
No porta el nou dia
bones intencions
ni dolços petons
de melancolia.
No porta el nou dia
un futur sencer,
cal somiar primer,
prendre gosadia.
No porta el dia
ni vida ni mort,
cerca el teu conhort
aprèn, estudia.
He d’anar
He d’anar sense portar
les hores més dolces,
les grans llars perdudes,
les tèbies penyores.
He d’anar sense portar
els més tendres nets,
l’hivern espatllat,
un pom de rampells.
He d’anar sense portar
el millor dels fruits,
el menjar prou cuit,
el rei dels treballs.
He d’anar sense trobar
el clos tou del vent,
el minyó fervent,
el daurat regal.
He d’anar sense trobar
el cim de cobdícia,
aplega el nou dia,
deixem tot l’emprat.
Pensaments divins
Satanàs cerca ànimes ecològiques.
Amb trenta pecats mortals, regalen una cua.
Un home va morir sense pecar, li han fet un encefalograma.
Cerco apartament celestial pintat de vermell.
Em donaven vida eterna i he preferit una mort digna.
He arribat al cel i he demanat el llibre de reclamacions.
He conegut dos justos, no donaven més.
Compro tres pecats venials per completar l’àlbum.
Satanàs és amic, però prefereixo que no ens vegin junts.
Déu era a la glorieta, és tan bufona.
Dos poemes per quedar bé i deu pensaments educatius
24 Gener, 2010 18:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Per quedar bé
Avui, potser demà,
tot serà gràcia,
el somni esdevindrà
consol de l’ull,
sense esma et contaré,
noble fal·làcia,
una història amanida
per quedar bé.
Llavors tu revindràs,
farcit de ràbia:
Empreses són pebrots
per a cuinar,
no parlo, no et diré
la poca traça,
un cove d’aventures
sense entrebancs.
Amor, paor i fressa
em trobes d’hora
no porto la fermesa
d’ un preat cor,
el cel arribarà,
tot meravella,
amb mig estol de núvols
un monstre gros.
Llavors riuràs cofoi
orfe de pressa,
un acte refredat
serà amargant,
no ploris un mai més
sense tendresa,
els monstres seran dos,
tot ho perdré.
Vindrà el demà
Ara, tot assegut,
mirant la serra,
veig un paisatge vell
minso de sal,
la cara desdibuixa,
enmig tenebra,
el fruit ha de fruir,
nou tarannà.
No cal ni dir tampoc
quin encanteri,
el malson de les bruixes,
el desencant,
posant-ho tot al sac,
ple d’esperança,
fer un sospir i prou
per remenar.
Així l’hivern vindrà
ple de silenci,
els homenets de fusta
decandiran,
amb pomes i patrons
farem llur capa,
amb cares i cigrons
vindrà el demà.
Pensaments educatius
Són bons alumnes, els crido i deixen de mossegar.
Han d' aprendre a pensar, almenys en fugir.
Creieu-me: No es poden desendollar!
Estava parlant amb la pissarra i em contestava el guix.
Estan fent un exercici, ni proveu d'encendre el llum.
Una mare volia saber del seu fill, ara som al jutjat.
El nen no és dolent, però hauria de deixar-me sortir del lavabo.
No enganyeu els nens, procureu no dir-los la veritat.
Els nens estan ben educats, només se'n riuen quan em veuen.
He provat de ser mestre, ho deixat anar als deu minuts.
Dos poemes d'altres terres i deu epitafis
21 Gener, 2010 19:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els nous fantasmes
Potser la nit acull
els nous fantasmes,
passegen entre ombres
tous i galants,
el alba els portarà:
Noves empreses,
un polsim de rancúnia,
gran tarannà!
Han estat lleugers,
sense esperança,
han repassat les hores
amunt i avall,
fantasmes de promeses,
mai acabades,
de lluites incompreses
al capdavall.
Potser la nit acull
els malentesos,
la força desnodrida,
la mala sang,
he de prendre camí
vers altres terres,
la meva em traeix,
em deixa anar.
He de posar al sarró
Mireu el sol em diu:
Quanta grandària!,
els tebis homenots,
els capsigranys,
no han de portar res
que faci taula
on seure, amb caire trist,
per escoltar.
Avui he de fugir,
avui em toca,
darrere queden ombres
de benestants,
el bo és conquerir,
sense cap gràcia,
el son dels homes pobres,
llur gran combat.
Deixeu-me: He de partir,
sense esperança,
clouré al punt la boca,
m’allunyaré,
darrere deixaré,
sense cap gràcia,
homes voltats de seda
lluny dels carrers!
Agafaré el camí
de la noblesa,
del riure sense sou,
del gran deler,
he de posar al sarró
un pom de terra,
un llapis, una goma,
seny i paper.
Epitafis
Tinc prou temps per canviar d’idea.
Excuseu-me, estan passant el llistat.
Alguns encara estan de cos present.
No cal que em féssiu més misses.
Presento símptomes d’abstinència.
He hagut de suprimir el rebost.
De fet, el dia de difunts dura tot l’any.
Estic content, he perdut la meitat dels parents.
No sóc esquerp, és que sóc mut.
A partir d’ara, només dictaré.
La rata
18 Gener, 2010 17:49
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La rata
1) Prova de ser discreta i poc exigent amb la menja.
2) Té problemes per mantenir el gat a ratlla.
3) Té un enemic que tanca les portes, però es deixa els forats.
4) Mai li ha preocupat la curació del formatge.
5) Prova de rentar-se, però l’empaiten.
6) No té problemes en educar una munió de fills.
7) Ha après a rosegar sense manual d’instruccions.
8) Ha canviat la meitat dels seus ulls per uns bons bigotis.
9) Porta malalties perquè li paguen poc.
10) Només necessita un retall de llum per enfilar-se a les parets.
Dos poemes entremaliats i deu pensaments divins
15 Gener, 2010 20:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La pluja cau
La pluja cau
ben neta, eixerida
en carrers amples,
deserts i deslliberts,
no hi ha tronada,
és hora del migdia
potser dijous,
encara fa molt fred.
La pluja cau
passegen neguitoses
les velles dames
amb cara de mercat,
el vent no mou
les fulles aturades
és tot hivern,
silenci es va fent gran.
La pluja cau,
captiva estossegues
i et sobra alhora
disfressa i embolcall,
estic pendent,
encara no hi ha roses,
ni un bon matí
ben dolç per a somiar.
La pluja cau,
esquerpa, mig ferotge
el núvol mira
molt lentament se’n va,
esperaré
com ho faig cada dia,
estic amb tu,
dona’m la mà!
Et contaré
Ni és massa tou
el regne dels tanoques,
ni criden gens,
avui no han de cridar,
estic content
he recollit les ombres,
les he deixat
a casa del mai més.
Et contaré
els dies i les hores,
els anys perduts
anant aquí i allà,
ara sóc teu
em sobren les penyores
he de guarir,
abandonar la creu.
Anem avall
pel carrer del migdia,
saltironem,
el cor és tot encís,
com pujarem
en trens de fantasia,
com distraurem
la son, la melangia,
ens asseurem
a l’ombra del vell pi.
I correrem
camins i les dreceres
que porten terra
de somnis i entrebancs,
et contaré,
amb frases mentideres,
i, tot de sobte,
segurament, riuràs.
Pensaments divins
El cel estava tranquil, tots eren al futbol.
El cert és que Déu fa vots de silenci.
Satanàs provarà banyes de disseny.
Els àngels proposen un blau una mica més intens.
Jesús no acceptarà moneda per tornar.
A l’infern, han obert la bústia del pecador.
Satanàs m’està temptant des de les sis.
A l’estiu, s’imposarà la missa nocturna en tot el cel.
Tres àngels dissidents han passat a cantar “rap”.
Déu estudia: Creació i disseny.
Dos poemes de demanar i deu pensaments educatius
12 Gener, 2010 14:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Em deixen
He tret de nou la llengua a passejar
en una terra plena d’ enginy i engany,
avui ho dic: Em sento molt estrany,
no tinc desig ni ganes de lluitar!
He farcit d’hora lliçons prou mal apreses
en una classe on tot potser un singlot,
he pres el guix, he dibuixat uns mots,
volia, al punt, amansir les promeses.
- No ha de patir, tindrà un home valent,
enllestirà la feina i el jornal,
dissertarà, beurà si això li cal,
arribarà on tot serà plaent!
El monstre així, acluca, esperona,
va a cercar: Victòria i condol!,
fugen de pressa, així em deixen sol
en una vila que vol fer de marona.
Deixeu-me anar
Una paraula amb sa veu,
en sortir, al carrer, trontolla,
diria que, ben dintre meu,
hi ha rancúnia i es fa fora.
És sentiment prou vençut,
sense ganes ni alegria,
ha d’arribar cada dia
però tarda en ser aixopluc.
Massa déus i poc valents
m’ho posen prou malament:
És un patir sense gent,
sense força, sense gest!
Aplega l’hora tardana
a la vora de la font,
les poncelles també hi són
tot i fent-me mala cara.
Engego una poesia,
filla, sense compromís,
ha sortit del paradís,
es fa lletja cada dia.
Quatre versos mal comptats,
un desig de poca-solta,
en el cap tot és revolta
he perdut tots els combats.
Torno a la sala daurada
del somriure i el callar,
no patiu, deixeu-me anar
a somiar altra vegada.
Pensaments educatius
Sé que no m'escolten, suposo que no són sords.
Mireu si m'estimen que ni em veuen.
He estudiat prou temps per saber que no ho entenc.
Avui és dilluns, encara no els vull despertar.
Estic aquí, la pubilla no em feia cas.
Per molt que cridis, el rellotge no s'espanta.
Abans de començar la lliçó, és millor amagar les vostres intencions.
La classe ha de ser democràtica, tots han de tenir por.
Si tingués moral, no podria ensenyar res més.
Compreu una caixa gran per amagar les hores baixes.
Dos poemes de Reis i deu epitafis
08 Gener, 2010 17:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
M’han portat
Els Reis m’han portat
un llapis ben nou,
un somriure tou,
de nou, mig esclat.
Un cervell petit,
inquiet, eixerit,
que vola, pels altres,
quan pot, a la nit.
Destria paraules
les va remenant,
de sobte, l’encant:
Les posa ordenades.
Així, d’amagat,
tremolant, ferotge,
emplena, de grat,
el full blanc, mediocre.
Els Reis m’han portat
les ganes d’ahir,
el viure i glatir,
el son i l’esclat.
Ho tinc a l’armari,
desat, mai tancat,
us deixaré entrar,
com sempre, a diari.
Passats els Reis
Han vingut els Reis
farcits de regals,
prenyats de desigs,
joia dels infants.
Han passat les places,
els carrers més amples,
amb camells prou magres,
immòbils, incerts.
Han passat somriures,
bones intencions,
glòria de minyons,
recança dels altres.
Hi tornem a ser,
nou mes de gener,
fatigues i precs
d’un país tan pobre.
Com les belles fades
han fugit també,
cercant el recer,
deixant-nos els monstres.
Epitafis
Llogueu-me, menjo poc.
Els dijous vaig al mercat.
No entreu sense mirar.
Salvem els arbres, prou taüts!
Només estic hivernant.
Ara, penso sense cap.
Tinc un present decebedor.
Fins aquí, arriba la crisi de treball.
Disculpi senyor, quin dia fa?
M’he convertit en un perfecte pacient.
L'infern
05 Gener, 2010 13:11
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L’infern
1) És el millor lloc per amagar-se.
2) És tan dolent que no es malbarata.
3) És la casa on no volen els dimonis.
4) Convoca eleccions cada Divendres Sant.
5) És una costellada sense atura.
6) És un dels pocs espais on l’home no neguiteja.
7) És el millor lloc on queixar-se.
8) És la menys crua de les realitats.
9) Existirà mentre Déu faci de Pare.
10) Té les millors zones lliures de pecats.
Dos poemes de fira i deu pensaments divins
02 Gener, 2010 19:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tornar- se ric
Sense son, de matinada,
entre presses, com abans,
es lleven els vilatans,
tenen gana a la mirada.
Avui comença la fira
en el carreró d’avall,
una fira d’ encenalls
tots seguts a la cadira.
Volen vendre quatre pomes,
tres lletugues grans d’enciam,
un parell de sacs de glans,
una dotzena de roses.
Aprenents de grans firaires,
quatre crits mal esberlats,
mala peça hi ha al mercat,
empentes amb poques ganes.
Han venut les cinc penúries,
sis demandes, un desig,
el voler tornar-se ric,
ho deixen per a les bruixes.
Toquen a fira
Mare, toquen a fira,
una peça em vull comprar,
una mena de camisa,
petita, de tafetà.
Mare, toquen a fira,
les noies ja hi deuen ser,
sento el tropell del carrer,
escolto com hi ha qui crida.
Mare, toquen a fira,
ha vingut gent principal,
uns senyors de capital
han de parar gran botiga.
Mare, toquen a fira,
la campana i el rector,
celebren missa major,
cantada i ben guarnida.
Mare, toquen a fira,
una jove també hi va,
com la vull acompanyar
puix desitja companyia.
Mare, toquen a fira,
prepara roba de fil,
pensa que sóc el fadrí
que ajorna tenir família.
Mare, toquen a fira,
tinc massa por per anar,
prefereixo el somiar
amb un somni fet a mida.
Pensaments divins
Al cel, l’aire és sense condicions.
Satanàs té problemes amb els ciris per dir missa.
A l’infern, tanquen els dilluns.
Fa anys que intento repintar la caldera.
Déu ens estima, té problemes de timidesa.
Satanàs, el dimoni que m’has donat no sap beure!
Jesús farà un “master” per aclarir les paràboles.
Satanàs vol millorar el sistema de ventilació.
Els àngels han de cantar bé, no es mouen del conservatori.
La Verge no vol punt de creu.