Dos poemes acompanyats i deu pensaments educatius

05 Febrer, 2009 19:28
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Ella

 

Ella és amb mi, potser,

perquè la mar és feixuga,

perquè li plau el saber

que sóc jo el qui remuga.

Ella és amb mi, potser,

perquè li escau el que penso,

perquè jo sóc el deler,

ella és la pausa i la sento.

Ella és amb mi, potser,

perquè se sent molt marona

i sota un cos de muller

sent l'amor com l'abraona.

Ella és amb mi, potser,

perquè li plau i li agrada

retornar-me en un guerrer

i, en mirar-la, conquistar-la.

Ella és amb mi, potser,

perquè també surt el sol

i fa fruitar, el seu poder,

tot el que banya i adorm.

Ella és amb mi, potser,

perquè estima i tant si val

que jo sigui un mentider,

un captaire o un sidral.

Ella és amb mi, potser,

perquè li sobra l'amor

i, encara que sóc dolent,

ella ho sap, ho fa de cor.

Ella és amb mi, potser,

perquè des de dalt ho mana

Aquell que tot ho repara,

ens coneix, sap el perquè.

 

El silenci

 

El silenci, que m'has dit,

m' omple de joia i orgull,

és un repte de l'estima,

ara em deixa dir: Et vull!

Poques coses tinc a mida

com per fer-te el meu redós,

m'ofereixo com l'engruna

que t'envolta tot el cos.

Si el teu cos és el silenci,

el silenci és paradís,

el qui guarda les paraules,

és a punt de compromís.

No em diguis, amor, encara

el camí per on anar,

ara dormo vora teu

i la pausa em fa somiar. 

 

Pensaments educatius

 

Aproveu el suficient per no fer saltar butllofes.

Ells, més endavant, us han de fer la vida suportable.

És posar temps i ensenyareu pares i fills.

Un té l'esperança d'anar un dia a l'escola i no penedir-se.

La feina ha de portar la pau, no la riquesa.

No patiu si la vostra saviesa encara no pot sortir del receptacle.

Fet i fet, ara només escolten els rucs.

Enganyeu-los, dieu-los que: potser demà, no hi sereu.

Déu va posar el món, no crec que pensés en éssers intel·ligents.

La saviesa és un vaixell que no precisa timoner. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de carrers i deu epitafis

03 Febrer, 2009 21:23
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Carrers

 

Carrers de poble,

s'han vestit de vells,

els joves són fora,

la lluita va amb ells.

Darrere queden feines,

davant, final de mes,

enllestiran la paga,

per a tornar al mateix.

Es queixen de la seca,

dels lladres, de l'hivern,

dels fills qui no els escolten,

de tot allò que es perd.

Així passaran dies,

esperen aquell temps,

és quan els fills retornen,

emplenen els carrers.

 

Carrers de poble

 

Els carrers del poble on visc

porten escrits als costats,

històries d'amor, de lluita,

de joies i adversitat.

N'hi ha que són plens de vida,

d'enrenou i de pujança,

n'hi ha que moren com mor

qui ha perdut tota esperança.

Uns jeuen en el quitrà,

el símbol de la neteja,

perquè no pot embrutar

allò que mata la terra. 

A la fi, s'ha de guanyar:

en la mort d'aquell mig poble,

altre poble creixerà

perdent terres de conreu,

això si no ho para Déu,

és l'únic qui ho sap parar!

 

Epitafis

 

De fet, era més maco.

Sóc aquí perquè vull!

Em trobo com desanimat.

Crec que, amb vitamines, em refaré.

Necessito una brigada del ram de la construcció.

El ram bonic el tinc a la saleta.

Tanquem per rebaixes!

Demaneu el vostre torn.

Ja t'ho vaig dir la setmana passada!

No espero menys de tu! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El tresor

01 Febrer, 2009 20:04
Publicat per jjroca, Aproximacions

        El tresor: 

 

 1) Només fa nosa a la casa dels miserables.

 2) Ocupa massa lloc per no ser contemplat.

 3) Té dificultats per sortir del cap i anar a la mà.

 4) No necessita campanes per ser rebut.

 5) Sol perdre’s quan el treus de la seva caixa.

 6) No vol llums encesos ni foscors impenetrables.

 7) És l’obra més ben definida de la creació.

 8) És la més dolça de les ambicions.

 9) Volia ser un nen, però es va fer massa gran.

10) Només cerca els ulls del seu amo.

11) Mai troba el lloc ideal per poder- se amagar.

12) No triga gaire en cercar nou pretendent.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2