Epitafis (XCIII)
02 Setembre, 2024 10:03
Publicat per jjroca,
Epitafis
Us faig saber que, avui, tinc gana.
No he trobat un peu per a llevar-me.
No sé ben bé com m’han portat.
A la butxaca, tinc l’imprès de l’assegurança.
Cada dia, xerrotejo menys.
He menystingut dos treballs de fantasma.
Si arribeu tard, pagareu penyora.
Vaig morir fa poc i ja faig nosa.
Si pago bé, eixiré aviat?
Segueixo una dieta exigent.
Aviat, us donaré les noves.
Ja no estic dels nervis.
Llegeixo, però sense il·lusió.
Estic quasi convençut que els ases no volen.
En guanyar una mica de pes, sortiré.
En un rampell, me n’aniré.
No em digueu com he vingut.
M’he quedat per l’esbarjo.
He escrit la carta als Reis.
He desat el sac de les mentides.
Apropa’t més que no et puc veure!
Afanya’t, és dia de paga!
Ni quasi recordo el Pare Nostre.
Benvinguts al «resort»!
Aquesta setmana no penso bellugar-me.
Estic pendent de la loteria de cecs.
No puc eixir, he de guardar quarantena.
El veí està trist, acaba d’arribar la senyora.
Cerco nínxol amb dues finestres.
He decidit canviar-me la roba.
No he aconseguit cap núvia grassa.
Estic tancant la porta de l’esperança.
M’he apuntat a un curset de recuperació.
Doneu records a la senyora.
Estic pregant per a no tornar.
Ha de ser festa, he sentit un sorollet.
El veí és un neguit, treballava de traginer.
No us comento com tinc les ungles.
Si heu de morir, procureu matinar.
Fins ara, tot va bé.
He començat l’any amb ben poques ganes.
Des que sóc aquí, no ho veig clar.
Vull tornar sense cap motiu.
No haig hores baixes, totes mesuren igual.
El darrer son sol ser prou llarg.
He decidit no eixir per la pandèmia.
No sé com ho veus, però estic prou content.
Estic esperant, ha promès que vindrà avui.
Dues hores més i surto a berenar.
Avui, m’han venut una rentadora.
El veí es queixa sovint.
Cada matí, estic més content.
Ja porto una setmana sense rebre crits.
No sabia que hi havia dejunis llargs.
De vegades, ni haig hores de pensar.
Necessito una mica més de paciència.
Prou sovint també penso amb vosaltres.
El soterrador em va dir que no plori.
He comprat un cadenat per a tancar el nínxol.
Epitafis (XCII)
14 Juny, 2024 18:47
Publicat per jjroca,
Epitafis
Em falta una dent, l’agafà la senyora per a fer-se una anell.
Em sap greu, però m’he tornat maleducat.
Ho sento, però ets al llistat dels debitors.
A poc a poc, em ve de gust ser aquí.
Vaig morir un moment i m’hi trobava bé.
He arribat sense massa encàrrecs.
No em queixo, però em trobo sol.
El veí canta, farà vent!
La funció començarà prompte.
Quan trobi el bastó, eixiré.
Estic deixant de ser un conservador.
Gairebé, ja m’han fet fora.
M’han posat un mòbil per a saber on estic.
Quasi vaig resoldre el problema de supervivència.
No faig molt, però he guanyat amb paciència.
Espero que la ressuscitació no m’agafi dormint.
M’he apuntat a una classe de manteniment.
Si em sentiu cridar, no féssiu massa cas.
Haig problemes de manca d’interès.
Si em volíeu veure, gairebé heu fet tard.
Des que sóc aquí, no he trobat feina.
Estic tot el dia pendent de no sé què.
Reconec que m’he tornat pobre.
Com m’agradaria tornar a ser gras.
El que més enyoro és cansar-me.
Gairebé ningú celebra l’aniversari.
Compte, no entreu sense avisar.
M’agradaria saber què faig aquí.
No em desperteu si no s’ha calat foc.
Haig la sensació de perdre visió.
Ara, no recordo què tenia.
Venir, no sé si va ser un encert.
Només han vingut dos a demanar favors.
Estic cercant el túnel per a saber si té llum.
No penso contestar si no ve l’advocat.
No em moc per a no prendre mal.
A veure: jo, de fet, no volia venir.
Estic content, he aconseguit quatre veïns discrets.
Suposo que la tornada serà més complicada.
Volia morir d’amor i s’ho va creure.
Vull sortir, necessito l’horari del cementiri.
La mare ja ho deia que no tenia visió de futur.
Encara no sé què estic esperant.
Em faig a la idea d’estar sol.
Encara que parleu, no us faran cas.
Si us plau, poseu-vos en fila.
Ara, només puc fer el paper de sord.
Només em queden desitjos per vendre.
Estic aprenent a ser menys important.
Diria que ens coneixem.
Em van dur en cotxe, però ja no hi és.
Necessito un soterrador que sàpiga acudits.
Dono per suposat que, demà, serà un altre dia.
Amb un ull, ja em conformaria.
Eixiria de dia, però tinc por.
Per fi, he deixat d’engreixar-me.
No me’n vaig perquè tinc principis.
M’han tret el llum per no pagar.
Ha tocat la campana, però no era per a mi.
Epitafis (XCI)
26 Març, 2024 11:36
Publicat per jjroca,
Epitafis
Algú ha vingut, sento l’avisadora.
Des que no tinc queixals, dormo millor.
Deu ser la senyora, posaré cara de sorpresa.
Us faig saber que, demà, no em mouré.
Ni us comento com era de jove.
Va ser tancat el taüt i fer-se nit.
Només ressuscitaré si em surt bé de preu.
Demà no m’enfadaré, he posat una treva.
He sentit un veí qui pregonava la llibertat.
Si mors en un poble petit, hauràs de portar-te el taüt.
Si moro a la nit, trobaré el cementiri tancat?
No vull carn de pobre, té massa ossos.
Ni penseu en fer-me matinar.
Es prega no fer preguntes indiscretes.
No patiu, també us tinc presents.
Vull tornar a casa, no trobo les claus.
El metge m’ha dit que només seran uns dies.
Aquí, la quaresma dura mig any.
M’he fet descregut, no ixo ni per a anar a missa.
Avui, em toca rebre els perdedors.
Ho sento, però no n’estic per a anar de festeig.
He renunciat a la proposta de ressuscitar.
Fins i tot, menjaria sense sal.
Espero que, el proper en venir, ens convidi.
Encara no he trobat cap optimista.
Només vaig posar-me cremes el primer mes.
Els vaig ensarronar i encara no he pagat cap rebut.
Vaig demanar: mort ràpida i enterrament lent.
No sé on sóc, he de tenir amnèsia.
Algú sap la combinació de la caixa.
Tinc una veïna que sempre està a dieta.
Necessito un nínxol amb cambra de bany.
Un cop més, ella em fa parlar sol.
He canviat el vestit per un sac.
La senyora diu que no la faci enfadar.
Doneu-me pa, ja posaré les dents.
Estic content, ja no em cal sortir de casa.
Aquí, tampoc mano massa.
Tres terminis més i ja podré descansar.
Avui, no accepto més encàrrecs.
Ho sento, però faig horari d’hivern.
Des que soc aquí, mai em llevo d’hora.
He trobat diners i no sé què fer-ne.
Si us plau, els encàrrecs a la bústia.
El veí mut és el que té la campaneta.
He comprat un altre nínxol per als convidats.
Un any més i ja podré cobrar el subsidi.
Fa mesos que hi soc i no he comprat res.
Encara he de tenir una mica de fe en algun lloc.
Darrerament, respiro menys.
Dubto que em quedi res per a donar.
Fa mesos que hi soc i no he comprat res.
Encara he de tenir una mica de fe en algun lloc.
Darrerament, respiro menys.
Dubto que em quedi res per a donar.
De vegades, em mostro pessimista.
He sortit algun dia, però també m’avorreixo.
Si no veniu prompte, us trobaré a faltar.
Estic content, he guanyat una aposta.
Epitafis (XC)
26 Març, 2024 11:34
Publicat per jjroca,
Epitafis
Haig pau per donar i per vendre.
Espero que l’amo només vingui de visita.
Des que ha vingut la veïna, no puc dormir.
He decidit agafar-me un mes de vacances.
No tornaré, odio fer nosa.
Estic content, s’han oblidat de mi.
He decidit fer-me abstemi.
Deu ser la veïna, sento com crida.
He mort, però sense gràcia.
Disculpeu, estic preparant el viatge.
Tal com va, igual demà ja no hi sóc.
Només necessito una mica de greix.
Si voleu entrar, procureu fer bona cara.
Encarà estic cercant la solució.
Darrerament, dormo a estones.
Ha estat: Perdre les orelles i deixar de llegir!
He fet tard a una vida saludable.
Ara, no escric per mandra.
Si torno, qui m’acollirà?
Estic decebut, encara no guanyo mai.
Ho sento, estic en vaga de fam.
He encetat el paper de savi.
Estic delerós esperant les dents noves.
Eixiré, però doneu-me temps.
Algun dia, hauré de fer el llit.
Dubto que hagi sortit del llistat de l’atur.
Encara que em provoqueu, no m’enfadaré.
Fins ara, ja he perdut deu trens.
No sé el perquè, però estic desanimat.
Tampoc cal que et moris abans.
Ho sento, però m’han pres l’audiòfon.
Demà és l’aniversari, faré festa.
Al morir en dissabte, l’enterramorts no m’estima.
No he pogut anar al cementiri caminant.
Si hi ha vida eterna, quan es pot descansar amb pau?
He regalat el cos a la ciència, espero no ressuscitar.
He oblidat el concepte de pressa.
Ho deia la veïna que no es podia veure.
Continuo sent un home pacient.
Després, els dies fan de bon passar.
He fet un llistat dels qui vull visitar.
Ho sento, però encara no m’he recuperat.
Si mors demà, no entres a les ofertes.
He aconseguit deixar el vici de fumar.
Amb les presses, ha descuidat els encàrrecs.
He demanat, als Reis, un mòbil.
He deixat de ser un tastaolletes.
Des que m’he quedat sord, somio més.
No sé com ho farà el jutge per a portar-me a judici.
Aquest mes faré vacances.
No puc eixir, em falten les orelles.
Parlo poc i caic malament.
Menys mal que no he sortit, s’ha posat a ploure.
Estic tremolant, la sogra no es troba massa bé.
Estic sense llum, qui no ha pagat el rebut?
M’han posat un llibre de cuina per si de cas.
La propera primavera, vull un taüt de color verd.
Ha de fer temps que no plou, m’han portat flors de plàstic.
Si surto d’aquesta, em faig protestant!
Epitafis (LXXXIX)
01 Gener, 2024 17:23
Publicat per jjroca,
Epitafis
Només acceptaré aliments líquids.
He fet una declaració de bones intencions.
Demà, tenim paella!
No em sento ni els budells.
Suposo que serà qüestió de mesos.
Estic trist, deu ploure.
He estat pensant sense pressa.
A quant està el pollastre?
Ahir, vaig rebre els resultats de l’analítica.
Em puc deixar les medecines?
M’han proposat ser un cuc.
Vull llet sense calci!
L’altra vegada, tenia panteó.
No em moc per si fan pagar.
Demà mateix em poso a enllestir.
Ho sento, no et vaig poder avisar.
Llogo dit gros del peu esquerre.
Sento dir-te que he perdut el son.
M’he quedat per l’ambient.
Els fumadors als nínxols de dalt.
T’he reconegut per les dents.
Ho sento, els lladres ja són fora.
La senyora s’ha descuidat de la manta.
Ara, no m’abelleix xerrar.
El veí ja fa un mes que s’acomiada.
No hi soc, he anat a acomiadar un amic.
Si no torno en una hora, aviseu el soterrador!
Li preguntaré al metge quan s’acaba el dejuni.
No podeu entrar, tinc la saleta plena.
Em reservo uns dies per a somiar.
Espereu un moment, estic en un sopar de vidu.
Un cop a l’any, airejo el nínxol.
A la propera vegada, pagaré a Caront.
Penso que ja he descansat prou.
Vull canviar de nínxol, el veí ronca.
Em toca fer dissabte quan ve el soterrador.
Haig loteria, però caduca prompte.
El metge m’obligà a beure més aigua i m’ofegà.
Vine prompte, ho tenim tot pagat!
Penso, però vaig enlloc.
De moment, no podeu entrar.
Si segueixo així, ni lleig seré.
He demanat una campana que no tingui toc de morts.
Ara, ensenyo els ossos i no tinc vergonya.
Porteu-me oli, el taüt s’està ressecant.
No hi sóc, m’ha tocat un viatge!
Mai surto a rebre a ningú.
No puc eixir, m’han pres les ganes.
Ho sento, he agafat son i fred.
Només demano crítiques constructives.
Fins aquí, he portat el meu somni.
Afanyeu-vos, queden poques places.
Jo també reia en ser fora.
T’estic esperant!
Mira per on, m’he tornat tafaner.
El mes vinent faré la segona seixantena.
Ha vingut un vidu, l’hem fet home de l’any.
He anat a l’ajuntament per a conèixer el batlle nou.
Si segueixo així, hauré de renovar el vestuari.
Epitafis (LXXXVIII)
06 Desembre, 2023 18:17
Publicat per jjroca,
Epitafis
Li he proposat al soterrador: canviar-me cada any.
Penso que m’han pres el despertador.
Des que sóc aquí, menteixo menys.
Resta prohibit parlar d’històries de por.
Hauré de marxar, volen triar batlle.
Sento abelles, algú ha vingut de visita.
He decidit ser un pobre mort.
No em reconec a la fotografia.
Si compro el nínxol de dalt, podré asseure’m.
He vingut abans per a no discutir.
Ho sento, però crec que tinc un peu fora del taüt.
Ara, que tinc temps, aprendré anglès.
Aniré al metge, noto que em refredo.
Ho sento, però m’han dit que calli.
De fet, he aturat a descansar.
Aprofiteu les rebaixes en misses de difunts.
Aquesta presó és de les petites.
Un dia d’aquests, em donaran l’alta.
No haig la necessitat de beure, ja dec ser mort.
El millor de morir-se ve quan t’acomiades de la feina.
El proper cap de setmana, llogaré una orquestra.
Ni jo sabia que m’estimava tant!
Ho sento, no he anat enlloc!
Tenim, per a compartir, tots els fantasmes.
Em costa molt recuperar el color.
Abans de venir, feu-vos a la idea.
Haig un problema, no sé on posar l’amiga.
El metge m’ha receptat una til·la.
Em faria il·lusió aprendre a ballar.
Queda prohibit traure la pols.
He decidit no queixar-me més.
Estic escrivint les invitacions.
Si heu d’eixir, compte amb els gossos!
La por va durar fins saber que estava sol.
Si ets massa gras, hauràs d’esperar el torn d’entrada.
Amb les presses, m’he deixat la clau fora.
Un dia d’aquests, començaré la vida eterna.
Darrerament, no accepto les males crítiques.
He demanat a un vianant que em porti pa.
Quina cara voleu que faci?
En entrar al nínxol, vaig perdre la cartera.
No m’agrada per a núvia, la noto una mica prima.
No he mort, només resto amagat.
Vaig portar un llibre i oblidà les ulleres.
Em va costar molt perdre el mas.
Si us heu d’aturar, endreceu els comentaris.
Ben bé, no sé com em trobo.
Gairebé puc volar.
A veure si, demà, em llevo millor.
No entenc perquè ploren.
Doncs mira que vostè!
He encetat les talles infantils.
He decidit no anar a festejar.
Els precs els vull per escrit.
De fet, sempre he cantat malament.
Si has de venir, avisa el soterrador.
La veïna em va donar carbasses.
No cal que li diguis res al metge.
Necessito un taüt amb direcció assistida.
Epitafis (LXXXVII)
19 Octubre, 2023 11:55
Publicat per jjroca,
Epitafis
Tenia dos amics, però no van voler venir.
Haig el costum de pensar sol.
Porto un dia que no n’encerto cap.
Al nínxol del costat, han posat un consultori.
El neguit va marxar al segon mes.
Prepareu-vos per a passar fred.
Seré aquí fins que em facin fora.
He demanat poder votar per internet.
He sol·licitat un pla d’emergència.
M’agrada l’estiu perquè estic a l’ombra.
Normalment, els homes enllestim més prompte.
Avui, no puc sortir; he perdut les claus.
Em falten dos rebuts per a aconseguir la vida eterna.
Us proposo jugar al penjat.
He estat plorant pels d’E.N.D.E.SA.
La senyora insisteix en començar la neteja.
Tinc por, he hagut de posar el gos al nínxol del costat.
De vegades, em trobo com a perdut.
No us molesteu en demanar solucions.
Procuro evitar les distraccions.
Encara, no m’ha rebut el Creador.
Avui, faig vaga; no escoltaré ningú.
Necessito un aval per a canviar de nínxol.
Ho sento, però no m’agrada perdre el temps.
Per fi, he aconseguit que m’oblidi.
Com he de dir-li a la senyora que no tornaré a casa.
Podeu pregar dilluns, és de franc.
Ja és el tercer taüt que he comprat.
Voldria saber si he de seguir prenent la medicina.
Hem vingut a descansar!
Necessito un timbre per a avisar quan surto.
Algun dia, m’agradaria berenar.
Aquí, tampoc m’escolten.
Si em coneixíeu, ja sabeu què vull.
Procureu deslliurar-vos dels desigs.
M’he esborrat del curset de supervivència.
Hi ha llum per la nit, és un nínxol de fadrí.
A l’estiu, faig horari intensiu.
A poc a poc, aprendré a no pensar.
M’estic adaptant a la temperatura ambient.
No penseu en l’enterrament, algú el pagarà.
Procureu oblidar les presses.
Encara no sé com em trobo.
Estic passant comptes, perdoneu les molèsties.
M’ha quedat com un posat seriós.
He vingut per a no deixar a l’àvia sola.
He portat cartes, qui vol jugar?
Penso que he perdut el son.
Si faig traure la fotografia, qui em buscarà?
No puc eixir, m’han pres totes les sabates.
El bo de ser aquí és si perds l’enveja.
S’ha acabat el no parar.
Estic obert a noves sensacions.
M’estic fent al no ser.
No sé si sortir-ne o demanar pròrroga.
No n’estic pendent de la capacitat de quedar bé.
Només em portà flors dues vegades, la núvia era jove.
Sospito que, cada dia que passa, feinejaré menys.
Cada vegada, veig el nínxol més buit.
Epitafis (LXXXVI)
04 Agost, 2023 09:01
Publicat per jjroca,
Epitafis
De poc, us podré ajudar.
Estic canviant de necessitats.
Cada dia, feinejo menys.
Estic buscant el queixal del seny.
Descanso amb pau, però em fa mal un os.
Encara dec ser viu, ahir van venir a cobrar.
Ixo poc per la por dels ocupes.
He malvenut el termòmetre.
Si no responc, és que he sortit.
Demà, no penso fer massa.
Si em recupero, on podré anar?
Estic feliç perquè no escolto a ningú.
No pregunteu, m’he tornat franc.
No sé on posen les sardines que enterren cada any.
He decidit deixar els negocis.
Encara no sé perquè no em vol?
El veí està per mort natural, feia un mes que no menjava.
Estic millorant, ja ploro sense llàgrimes.
Normalment, no discutim.
M’he tret la despesa per alimentació.
Quasi, enyoro els xerraires.
Aquest túnel és massa llarg.
Possiblement, ja he perdut el seny.
Vull anar al paradís per a atipar-me de pomes.
Estic perdut, han tocat a morts i encara no estic al cementiri.
Avui, eixiré; em fa mal el crani.
Estic sorprès, he demanat silenci i em creuen.
No vull despertar, el somni és molt maco.
Gairebé em puc considerar fadrí.
Ho sento, he anat a descansar al sofà.
Com estalviem en menjar, viatgem sovint.
Estic content, he aconseguit passar sense sou.
Em queixo del soterrador, no em saluda mai.
De moment, la dona ha fet venir sa mare.
Els capvespres medito, perdoneu les molèsties.
Estic travessant el desert de la conformitat.
Solem aprofitar les hores mortes.
Segueixo amb la dieta rigorosa.
No rebré sense cita prèvia.
Tancat per jubilació.
Ni em queixo ni vull tornar.
Fins a quan, pot durar el reuma?
Li he dit que es mogui, però no creu.
Sortiré quan faci sol a mitjanit.
Necessito un nínxol amb eixida d’emergència.
No sabia què fer: estalviar o morir-me.
Si agafo un poc d’empenta, igual me’n surto.
Per a evitar crítiques, he esborrat l’adreça del nínxol.
He vingut per a passar comptes amb l’amo.
No mengis això, va dir-me; em vaig lluir.
He decidit no cobrar per hores.
Si ve la veïna, desperteu-me.
De moment, el forat segueix negre.
No vull visites de més de cinc minuts.
He assolit el meu problema de comunicació.
Estic buscant el seny.
Necessito eixir, vull anar a la fira del taüt.
Fa temps que sóc aquí i no m’han dut cap pastís.
El viatge al cementiri li va durar noranta anys.
Epitafis (LXXXV)
04 Juny, 2023 22:25
Publicat per jjroca,
Epitafis
A partir d’ara, no faré cas a ningú.
Darrerament, només escolto ànimes en pena.
Algun dia, rebré bones notícies.
Estic obert a noves sensacions.
Soc aquí per a no anar a casa.
Estic trist, m’ha tocat el soterrador mut.
Si surto, qui em voldrà rebre?
Vull provar d’enfadar-me per si m’escalfo.
Només haig neguits els caps de setmana.
He decidit canviar la creu del taüt.
Abans, només tenia els peus freds.
Avui, he despertat mandrós.
El metge em recomana que prengui el sol.
Ho sento, estic una mica deprimit.
Ahir, va venir un negociant.
No sento queixar la senyora, m’hauré quedat sord.
Odio el cementiri perquè mai sortim de la nit.
Algú em pot despertar sense neguit?
De fet, no soc de sortir massa.
Estic decebut, fa tres dies que no em queixo.
De fet, he vingut de vacances.
He deixat de ser dependent.
Ho sento, però no vull comentar res.
Segurament, hauré d’anar a GAES.
Prompte, podré cobrar un trienni.
He reduït horaris per l’epidèmia.
Tot i sent mort, no suporto alguns vius.
Estic pensant com milloraré la meva autonomia.
Darrerament, ni m’abelleix sortir.
El veí és militar, prova de posar-nos drets.
Estic amb la senyora, però no discutim.
Dinar sense dents no és el mateix.
Ahir, la dona em despatxà del nínxol.
Estic trist, ja quasi no tinc pessigolles.
A l’estiu, vaig a un cementiri de muntanya.
Tinc un veí optimista, diu que sortirem prompte.
Si no m’estima, quina cara voleu que faci?
Si moro en diumenge, quin és l’horari de la barca.
És molt afalagadora, diu que està pels meus ossets.
No m’agrada el taüt, li fa falta un altre pany.
Tots els dijous, donen cupons de regal.
Ara, que puc menjar de tot, no tinc diners.
Demà és l’aniversari, guarniré el nínxol.
He aconseguit ser un home discret.
Si
soc a les acaballes, què toca ara?
He perdut l’assegurança
de vida.
Endevina qui em malparla?
Abans d’entrar, pensa d’acomiadar-te.
Si surto a mitja nit, serà pecat?
Darrerament, ni provo el vi.
Ara, només faig pel·lícules de por.
Sense presses, no és el mateix.
Hi ha un veí qui es queixa sovint.
Tinc un altre nínxol per als caps de setmana.
Aquí, no es pot viure!
Fa tres dies que no tinc gana, hauré mort?
Estic enfadat, dec fer mala cara.
Ja he canviat set vegades de despertador.
Un dia d’aquests, estaré despullat.
Epitafis (LXXXIV)
23 Març, 2023 11:56
Publicat per jjroca,
Epitafis
Ja ha arribat un altre valent.
Havia promesa, però no sé on és.
M’agrada no tenir la dèria de respirar.
He cercat la força per tot el nínxol.
Ara, he oblidat qui mana.
He aconseguit lliurar-me de les mentides.
Perdoneu si faig tard.
Només em queden les trenta monedes.
Fa una setmana que no penso.
Haig una sensació de buit.
Tampoc cal que et posis en el meu lloc.
Torno de seguida, he anat a demanar pròrroga.
No vull córrer, m’he donat més temps.
Fa dies que no em queixo de ningú.
He comprat una bossa gran per si de cas.
Estic ben enfadat, no em parlo amb ningú.
Si em toca la loteria, compraré dos nínxols més.
N’ha vingut un que no era al llistat.
Continuo espantat.
Necessito l’adreça d’una ortopèdia.
Gairebé, estic amansit.
Demà, no em ve bé ressuscitar.
Demà, és dia de pagar.
Ho sento, he anul·lat les visites.
No sé, ben bé, on posaré la dutxa.
A partir de demà: Alimentació líquida!
El que menys em costa és fer-me el llit.
Algú em vol convidar a sopar?
No vingueu demà, tinc festa!
He aconseguit un horari reduït de visites.
Em preocupa mostrar-me tal com soc.
No sé si, amb vitamines, me’n sortiré.
Avui, pensaré per si de cas.
No sé, ben bé, com em distrauré.
Per fi, he après a no respirar.
Podríem dir que soc un difunt tranquil.
Mai sé com imposar-me un horari.
El revisor no sol passar quasi mai.
De moment, només puc vendre les celles.
Vull canviar de nínxol, no m’agrada l’ambient.
Espero que, pocs, sabessin la meva adreça.
No tinc fotografia perquè, darrerament,feia mala cara.
No me’n vaig per peresa.
Gairebé, estic desanimat.
Encara que em portin ciris, no m’hi veig.
He demanat una altra oïda per si de cas.
Si t’esperes prou, no trobaràs ningú.
Tampoc cal que ens posem a discutir.
Enyoro una mica de xivarri.
Esteu dispensats de lloar-me.
No estic massa preocupat pel preu de les flors.
No feu tard, he d’acabar d’hora.
Necessito una bústia per als encàrrecs.
No vull deixar de ser optimista.
No fer res també cansa.
Ja no sé ben bé on hauria d’anar.
Demà, rebré les vint-i-quatre hores.
Voldria fer un curset de mobilitat.
Estic content, la veïna no em parla.