Epitafis (XCIII)

02 Setembre, 2024 10:03
Publicat per jjroca, Epitafis

Us faig saber que, avui, tinc gana.

No he trobat un peu per a llevar-me.

No sé ben bé com m’han portat.

A la butxaca, tinc l’imprès de l’assegurança.

Cada dia, xerrotejo menys.

He menystingut dos treballs de fantasma.

Si arribeu tard, pagareu penyora.

Vaig morir fa poc i ja faig nosa.

Si pago bé, eixiré aviat?

Segueixo una dieta exigent.

Aviat, us donaré les noves.

Ja no estic dels nervis.

Llegeixo, però sense il·lusió.

Estic quasi convençut que els ases no volen.

En guanyar una mica de pes, sortiré.

En un rampell, me n’aniré.

No em digueu com he vingut.

M’he quedat per l’esbarjo.

He escrit la carta als Reis.

He desat el sac de les mentides.

Apropa’t més que no et puc veure!

Afanya’t, és dia de paga!

Ni quasi recordo el Pare Nostre.

Benvinguts al «resort»!

Aquesta setmana no penso bellugar-me.

Estic pendent de la loteria de cecs.

No puc eixir, he de guardar quarantena.

El veí està trist, acaba d’arribar la senyora.

Cerco nínxol amb dues finestres.

He decidit canviar-me la roba.

No he aconseguit cap núvia grassa.

Estic tancant la porta de l’esperança.

M’he apuntat a un curset de recuperació.

Doneu records a la senyora.

Estic pregant per a no tornar.

Ha de ser festa, he sentit un sorollet.

El veí és un neguit, treballava de traginer.

No us comento com tinc les ungles.

Si heu de morir, procureu matinar.

Fins ara, tot va bé.

He començat l’any amb ben poques ganes.

Des que sóc aquí, no ho veig clar.

Vull tornar sense cap motiu.

No haig hores baixes, totes mesuren igual.

El darrer son sol ser prou llarg.

He decidit no eixir per la pandèmia.

No sé com ho veus, però estic prou content.

Estic esperant, ha promès que vindrà avui.

Dues hores més i surto a berenar.

Avui, m’han venut una rentadora.

El veí es queixa sovint.

Cada matí, estic més content.

Ja porto una setmana sense rebre crits.

No sabia que hi havia dejunis llargs.

De vegades, ni haig hores de pensar.

Necessito una mica més de paciència.

Prou sovint també penso amb vosaltres.

El soterrador em va dir que no plori.

He comprat un cadenat per a tancar el nínxol.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: