Estimo aquesta gent i set poemes més
26 Setembre, 2024 06:16
Publicat per jjroca,
Poemes
Estimo aquesta gent
Llevar-se al dematí
després de l'hora forta
i creure en la resposta
qui dona el coixí.
Així, en el davallar
a l'ensurt del misteri,
puc creure en l'encanteri
qui m'apropa el demà.
He après de la ignorància
el fer-me ben callat
per no trobar oponent.
Estimo aquesta gent
qui oblida el maldecap
quan va perdent la gràcia.
Treballar amb els mans
Us faré sabedors,
amics de la infantesa,
que aspiro a la fermesa
si aplega al cap i al cos.
Els nobles vilatants
cansats del sacrifici,
han d'aprendre per vici
a treballar amb els mans.
Pintors i traginers,
oficials de primera,
qui treballen pel sou.
Em comenta la nou
que també vol la senyera
per si un dia es perd.
Es porta a mitja nit
Un ric m'ha dit, sabeu,
que el viure és sacrifici,
car respira per vici
i es queixa del qui deu.
Es lleva a mitjanit
per recomptar comensals,
accepta l'interès
si es mostra esquifit.
Un ric m'ha dit, sabeu,
com li agrada guanyar
unes quantes vegades.
Compraria més cases
per a poder guardar
les falles i les creus.
M'enfado com un sidral
M'enfado com un sidral
quan transpassa i no s'atura,
el meu mal ha poca cura
i s'enfila cap a dalt.
La poncella és preciosa
i més blanca que la neu;
ha de ser filla d'un déu
de tan superba i formosa.
Però l'amor és així
fet de deures i parany
que et porten a les fosques.
Quant envejo a les mosques
qui descansaran mig any
ben a prop del seu coixí.
Benvolgudes esperances
Sent tant pobre, he rebut
el despit del teu orgull;
haig les penes a curull,
vaig de la pausa a l'ensurt.
Comento que he rondinat
dessota de la finestra
on la gràcia es manifesta
les vegades que he estimat.
Però passen les setmanes,
el desig es va morint
al costat de la infantesa.
No suporto la feblesa
qui emplena, amb un gotim,
benvolgudes esperances.
La fruita propera
La fruita propera
del meu desesper,
avui, no té treva
ni minva ni perd.
Abelles preades
de ganes i flors
volen a l'entorn,
ben acalorades.
El pi s'esvalota,
quasi haurà paor.
La fruita propera
cerca, en tot enginy,
les ganes que tinc
en fer-la sobrera.
Regne de solitud
Regne de solitud
on, sovint, m'entaforo;
el miro, quasi ploro
quan el sent perdut.
M'agraden les albades,
el refilar d'ocells,
el pas dels passerells
qui volten les contrades.
I tot com s'esdevé
ben agredolç i murri
quan comença el viatge.
Comentaris |
0 RetroenllaçOs