Delerós, mon esperit i set poemes més

02 Setembre, 2024 05:38
Publicat per jjroca, Poemes

Delerós, mon esperit


Amb la por qui viu amb mi,

hauré omplit una cistella,

és grassa, forta, vermella

amb un caire indefinit.

En un passat viatger,

acostumo a esdevenir

quelcom més que un arlequí

prou garlaire i tafaner.

I anem per aquest món

tan replet de meravelles

que no atura ni a la nit.

Delerós, mon esperit

com s’acosta a les estrelles

per conèixer el què i el com.


El regne de l’avern


Acabo de saber,

mon estimada fada,

que el riure no m’agrada

quan estic al recés.

Les cures maternals

no sé si les recordo,

he estat home dropo

farcit de massa mals.

El regne de l’avern

el vull per a mi sol

puix no haig alegria.

De tant en tant, em crida

l’amic i vell mussol

qui viu en el paller.


Fill de ma misèria


Cansat de no fer res

i fill de ma misèria,

la vida passa i pena

mentre va pel carrer.

Hagué un amor furtiu

d’aquella bella mossa

qui parla, quan no toca,

per demanar un niu.

La casa ha de ser:

amb vint cambres i golfes

plenes de sacs de gra.

Per tal de demanar

em va posar penyores

fins que no va caler.


Anant amb ulls ben clucs


Cansat de no poder

complir velles promeses

empaito les fereses

de dubte i no saber.

Ben oblidat dels déus,

enfilo carrers amples

per descobrir culpables

amables de les creus.

Dessota del gran llum,

procuro que els meus somnis

no apleguin a l’oblit.

Com no t’ho havia dit:

Respecto el meu dimoni

anant amb ulls ben clucs!


Només queda al sembrat


Aprendré, si de cas,

a recomptar els meus dies,

les penses amanides

voldran eixir del mas.

Allí, he de deixar

el mardà i les ovelles,

una munió d’esquelles

que no volen dringar.

És meu el corriolet

on les formigues van

a pas adelerat.

Només queda, al sembrat,

quatre polsims de gra

i un somni estrafet.


La taula està parada


Dimoni que no he vist

lluitant amb sant Antoni,

demano que no tornin:

la neu, la pluja i fred.

Veieu la primavera

com ha portat les flors,

n’hi ha de tots colors

com demana l’abella.

Em llevo al dematí

tot just a l’esmorzar

un ou amb cansalada.

La taula està parada

amb els coberts i un plat

ben rodó i eixerit.


Ben plens de pols


Herois i matiners,

ben fets a l’aventura;

la vida us procura

l’enginy a cada indret.

Lliureu-vos al cavall,

al camí de la plana

on el vent s’encomana

massa dies de l’any.

Un cop ben plens de pols,

atureu, a la vora,

sota l’ombra d’un pi.

De segur que, allí,

la paciència us troba

per guanyar un cop o dos.


Passen minuts i hores


Per aquell camí ral

no hi havia poncelles

ni aplegaven les festes

galdoses com abans.

Ara, queden els vells

amb el pas tremolós;

quatre gats, algun gos

i un jove donzell.

Amb l’escola tancada,

els llibres amagats,

com van cercant bestioles.

Passen minuts i hores,

es van sentint esclats

de la vella campana.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: