Delerós, mon esperit i set poemes més
02 Setembre, 2024 05:38
Publicat per jjroca,
Poemes
Delerós, mon esperit
Amb la por qui viu amb mi,
hauré omplit una cistella,
és grassa, forta, vermella
amb un caire indefinit.
En un passat viatger,
acostumo a esdevenir
quelcom més que un arlequí
prou garlaire i tafaner.
I anem per aquest món
tan replet de meravelles
que no atura ni a la nit.
Delerós, mon esperit
com s’acosta a les estrelles
per conèixer el què i el com.
El regne de l’avern
Acabo de saber,
mon estimada fada,
que el riure no m’agrada
quan estic al recés.
Les cures maternals
no sé si les recordo,
he estat home dropo
farcit de massa mals.
El regne de l’avern
el vull per a mi sol
puix no haig alegria.
De tant en tant, em crida
l’amic i vell mussol
qui viu en el paller.
Fill de ma misèria
Cansat de no fer res
i fill de ma misèria,
la vida passa i pena
mentre va pel carrer.
Hagué un amor furtiu
d’aquella bella mossa
qui parla, quan no toca,
per demanar un niu.
La casa ha de ser:
amb vint cambres i golfes
plenes de sacs de gra.
Per tal de demanar
em va posar penyores
fins que no va caler.
Anant amb ulls ben clucs
Cansat de no poder
complir velles promeses
empaito les fereses
de dubte i no saber.
Ben oblidat dels déus,
enfilo carrers amples
per descobrir culpables
amables de les creus.
Dessota del gran llum,
procuro que els meus somnis
no apleguin a l’oblit.
Com no t’ho havia dit:
Respecto el meu dimoni
anant amb ulls ben clucs!
Només queda al sembrat
Aprendré, si de cas,
a recomptar els meus dies,
les penses amanides
voldran eixir del mas.
Allí, he de deixar
el mardà i les ovelles,
una munió d’esquelles
que no volen dringar.
És meu el corriolet
on les formigues van
a pas adelerat.
Només queda, al sembrat,
quatre polsims de gra
i un somni estrafet.
La taula està parada
Dimoni que no he vist
lluitant amb sant Antoni,
demano que no tornin:
la neu, la pluja i fred.
Veieu la primavera
com ha portat les flors,
n’hi ha de tots colors
com demana l’abella.
Em llevo al dematí
tot just a l’esmorzar
un ou amb cansalada.
La taula està parada
amb els coberts i un plat
ben rodó i eixerit.
Ben plens de pols
Herois i matiners,
ben fets a l’aventura;
la vida us procura
l’enginy a cada indret.
Lliureu-vos al cavall,
al camí de la plana
on el vent s’encomana
massa dies de l’any.
Un cop ben plens de pols,
atureu, a la vora,
sota l’ombra d’un pi.
De segur que, allí,
la paciència us troba
per guanyar un cop o dos.
Passen minuts i hores
Per aquell camí ral
no hi havia poncelles
ni aplegaven les festes
galdoses com abans.
Ara, queden els vells
amb el pas tremolós;
quatre gats, algun gos
i un jove donzell.
Amb l’escola tancada,
els llibres amagats,
com van cercant bestioles.
Passen minuts i hores,
es van sentint esclats
de la vella campana.