Si digués que maca és i set poemes més

01 Setembre, 2024 06:32
Publicat per jjroca, Poemes

Si digués que maca és


Mal posat a festejar

amb una vella pubilla,

m’he trobat dintre una illa

on no puc ja més restar.

El casori haurà de ser

a primera llum de l’alba,

coses de l’enamorada

qui demana quedar bé.

Si digués que maca és

de l’ensurt me’n sortiria

i hauria bona dot,

però com això no es pot

li demano ser migdia

o una estona poc després.


En un reclau del camí


La fortuna ha de venir

en un reclau del camí.

Per això viatjo sol

per no compartir la joia;

un tresor sense cridòria

és el millor dels consols.

Aprenent de lladregot,

m’he fet mentider de mena,

haig barret, una espardenya

i, per tal de beure, un got.

A la bossa del veí,

trobaré la solució;

si es nega, cop de bastó,

si es covard, no podrà eixir.


Paraules de l’encert


Paraules de l’encert

no féssiu males cares,

fa estona que estic despert

per no viure debades.

M’agrada l’anar fent,

dormir al llit ben tou;

les sopes amb un ou

i estalviar-me el fred.

Paraules de l’encert

si un dia heu de venir

hauré la porta oberta.

Guaiteu per a finestra

per si hi ha algun veí

qui vol fer-me un retret.


Amics de l’encanteri


Talment us podré dir,

amics de l’encanteri,

que viure és un misteri

qui no sap obeir.

Els riures són llunyans,

les ombres matusseres;

mai he tingut fermeses,

soc pobre dels d’abans.

Escriure és un regal,

el llapis no ha bandera

ni troba solució.

Demano un bon racó

on fugir de la desfeta

quan bufi el vent de dalt.


Oli al llum


Obriu, si us plau, l’infern

puix haig poca fermesa;

la lluita massa em pesa,

no puc somiar despert.

Poseu-li oli al llum,

a prop de la caldera;

odio la tenebra

si ve de més amunt.

Poseu-me en el cistell

un polsim de metzina

per si vull fer un mos.

M’han dit que soc talòs

puix crec a la veïna

i faig de passerell.


El núvol passa


El núvol passa,

va carregat,

se sent l’esclat

i cau la branca.

Un arbre vell,

gran sentinella,

llença la queixa:

No estan per ell!

El núvol passa,

el pagès riu

i el blat ni es queixa.

Sento com bleixa

del fons del niu

una au cansada.


Primavera ha portat


Primavera ha portat

la flor primera,

va ser llarga l’espera

ni sé com l’ha deixat.

L’oreneta enfeinada

en trobar nou fang,

ha de refer la casa,

té un esvoranc.

Primavera ha portat

el seu encís

a hora primera.

En el camp, la rosella

ha el compromís

de guardar el blat.


Marçot porta el vent


Marçot porta el vent

i vol la guerra,

és l’abril qui penetra

cercant el seny.

A la vila dels pobres,

poc enrenou,

quatre vaques i un bou

mengen a soles.

És el bou qui governa,

enmig del prat,

demanant poca festa.

El Montsià és finestra

on portar el cap

per saber qui navega.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: