Si digués que maca és i set poemes més
01 Setembre, 2024 06:32
Publicat per jjroca,
Poemes
Si digués que maca és
Mal posat a festejar
amb una vella pubilla,
m’he trobat dintre una illa
on no puc ja més restar.
El casori haurà de ser
a primera llum de l’alba,
coses de l’enamorada
qui demana quedar bé.
Si digués que maca és
de l’ensurt me’n sortiria
i hauria bona dot,
però com això no es pot
li demano ser migdia
o una estona poc després.
En un reclau del camí
La fortuna ha de venir
en un reclau del camí.
Per això viatjo sol
per no compartir la joia;
un tresor sense cridòria
és el millor dels consols.
Aprenent de lladregot,
m’he fet mentider de mena,
haig barret, una espardenya
i, per tal de beure, un got.
A la bossa del veí,
trobaré la solució;
si es nega, cop de bastó,
si es covard, no podrà eixir.
Paraules de l’encert
Paraules de l’encert
no féssiu males cares,
fa estona que estic despert
per no viure debades.
M’agrada l’anar fent,
dormir al llit ben tou;
les sopes amb un ou
i estalviar-me el fred.
Paraules de l’encert
si un dia heu de venir
hauré la porta oberta.
Guaiteu per a finestra
per si hi ha algun veí
qui vol fer-me un retret.
Amics de l’encanteri
Talment us podré dir,
amics de l’encanteri,
que viure és un misteri
qui no sap obeir.
Els riures són llunyans,
les ombres matusseres;
mai he tingut fermeses,
soc pobre dels d’abans.
Escriure és un regal,
el llapis no ha bandera
ni troba solució.
Demano un bon racó
on fugir de la desfeta
quan bufi el vent de dalt.
Oli al llum
Obriu, si us plau, l’infern
puix haig poca fermesa;
la lluita massa em pesa,
no puc somiar despert.
Poseu-li oli al llum,
a prop de la caldera;
odio la tenebra
si ve de més amunt.
Poseu-me en el cistell
un polsim de metzina
per si vull fer un mos.
M’han dit que soc talòs
puix crec a la veïna
i faig de passerell.
El núvol passa
El núvol passa,
va carregat,
se sent l’esclat
i cau la branca.
Un arbre vell,
gran sentinella,
llença la queixa:
No estan per ell!
El núvol passa,
el pagès riu
i el blat ni es queixa.
Sento com bleixa
del fons del niu
una au cansada.
Primavera ha portat
Primavera ha portat
la flor primera,
va ser llarga l’espera
ni sé com l’ha deixat.
L’oreneta enfeinada
en trobar nou fang,
ha de refer la casa,
té un esvoranc.
Primavera ha portat
el seu encís
a hora primera.
En el camp, la rosella
ha el compromís
de guardar el blat.
Marçot porta el vent
Marçot porta el vent
i vol la guerra,
és l’abril qui penetra
cercant el seny.
A la vila dels pobres,
poc enrenou,
quatre vaques i un bou
mengen a soles.
És el bou qui governa,
enmig del prat,
demanant poca festa.
El Montsià és finestra
on portar el cap
per saber qui navega.