Ha poca gràcia i set poemes més

22 Desembre, 2022 05:43
Publicat per jjroca, Poemes

Ha poca gràcia


Mon amic, en Llucifer,

pensa massa i això el perd.

Va ser un àngel destronat

després de la gran batalla,

va canviar plata per palla

quan, del cel, fou desnonat.

Ara, viu entre les flames,

aranyes i escorpins,

com enyora aquells veïns

quan els gojos li cantaven.

Llucifer és un plorar

quan el guanya la nostàlgia,

diria que ha poca gràcia

i de pena prou en fa.


Les eternes meravelles


Les eternes meravelles,

una nit amb mil estrelles,

dolços somnis al coixí.

Com voldria saber qui

em portarà les poncelles

per a gaudir del neguit.

La fortuna, ja se sap,

viatja sola i ben de pressa

amb la dèria de fugir.

Em farà un xic mesquí

si m’allunya la promesa

i la posa en altre cap.

Mentiria si digués

que, rumiant, avanço més.


He posat fortuna i pau


Casa ampla, nova sort

i descansar en ser mort.

De viatges i aventures,

he posat el coixí ple,

vull volar a les altures

i aturar on estigui bé.

He posat fortuna i pau

en una cistella vella,

poc demano haver estrella

quan aplego al meu palau.

M’he deslliurat dels servents,

dels coberts de plata i or,

menjo bledes, però poc,

són vicis de penitents.


Les paraules mentideres


Les paraules mentideres

farcides de somicons,

he posat les gran raons

a la vora de les cebes.

Menjar poc i pair bé,

és una empresa lleugera,

com demana ser escomesa

puix, si dura, entreté.

Les paraules mentideres

cap al cel volen volar

per provar de trobar gràcia.

Vet aquí, quina fal·làcia

que un dia arribarà

on s’acabin les promeses.


A lloms de la contalla


És a lloms de la contalla

on avanço més lleuger,

de jove, no estava bé,

però, avui, dormo a la palla.

Essent pobre i capficat,

vaig aprendre alguna lletra,

em posà a cercar parella

per si un dia era casat.

Però la deessa fortuna

poc o gens es fixà amb mi

tot i passant per la vida.

Quan la festa era amanida

vaig provar el gran fugir

i me n’anà a la lluna.


Hi ha mil ulls


Quatre mosses em demanen

per si, amb elles, vull casar,

això és un conte de fades

ni sé com s’acabarà.

A les festes, fan el ball

i, com soc el ballador,

m’he posat vestit de fil

amb corbata i mocador.

A la plaça, hi ha mil ulls

tots mirant al mateix lloc

sense atura ni llambrec.

Diria que ja estic sec

i prendré un vas de rom

per si riuen quan no vull.


Passat el Nadal


Un cop passat el Nadal

i quan l’any, galdós, descansa,

he de demanar una manta

per si aplega el fred cabdal.

Si l’aigua esdevé gel

i encara vaig a la plana,

he de comprar més baldana

prou de vi i un xic de mel.

La llenya que haig al tros

ha de fer cap a la casa

per a encendre la gran llar.

Quan el sol se n’hagi anat,

tancaré tota l’estança

per si aplega algun llop.


L’aventura de llegir


L’aventura de llegir

gens que es mostra més planera,

és joiosa i mentidera,

mai em porta perquè sí.

Cavalcant de ratlla en ratlla,

en un camp entremaliat,

com et diu que el sembrat

ha de ser molt més que palla.

En descobrir l’horitzó

i trobar riba sencera,

et penses que ja està fet.

Però aplega el gran secret

i vol posar la senyera

per si aquella és la raó.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: