Van guanyant les pors i set poemes més

14 Desembre, 2022 11:23
Publicat per jjroca, Poemes

Van guanyant les pors


Amics i sabedors

com venen les pensades,

se n’entren a les cases

per a trobar els enyors.

Són temps entremaliats

farcits de mil promeses,

haurem només les festes

per a gaudir del grat.

D’ofici salvadors,

n’havem el cove ple

i més que ha no hi caben.

Convé que em distreguen

perquè no em trobo bé,

com van guanyant les pors.


Xerrar amb Llucifer


A la casa de l’oblit,

no calen ni finestres

ni esbrinen les recerques

de precs mal repartits.

Allí, han de venir

venturosos fantasmes,

com colpegen les canyes,

com em trauen del llit.

Espero poder ser

un home de miracles

per poder esbrinar.

A l’infern, he d’anar

quan em plau escalfar-me

i xerrar amb Llucifer.


Venturosa virtut


Venturosa virtut

qui em fas sabedor

de les meves mancances

i del meu demanar.

Han vingut les tenebres

a ocupar el dolç lloc

on sentia el calfred

més viu i enriquidor.

No em deixis a soles

per trobar la buidor

de les hores passades

ben plenes de coïssor.

I res més he de dir

si t’allunyes de mi.


El senyor aconsella


Al terrat, el guanya el fred

i s’entafora a les golfes,

amb quatre sacs de garrofes,

podria passar l’hivern.

Però el senyor aconsella

que és millor prendre la carn,

veig un moltó enfurismat

puix s’ha quedat sense esquella.

A la plana, quatre herbes

s’han posat el vestit blanc,

potser han començat la festa.

Veig el fred a la finestra

i li he dit que estic pensant

en encendre branques seques.


Pobrissó i innocent


A les voltes de Nadal,

qui tremola en el corral?

Les ovelles enfadades

perquè ha arribat el fred,

els ha dit un corderet

que li agraden les nadales.

Pobrissó i innocent

que poc sabrà de la vida:

Quan la festa és amanida,

algú perd l’enteniment!

L’ovella resta cansada

i plora sense caler,

en el cel, hi ha un corder

qui ha entrat per a fer estada.


On és el porc?


Si l’escalfor pren estada

i s’amaga dintre el foc,

en el poble hi ha l’enyor

quan la festa és acabada.

Botifarres i salsitxes

hem d’aprendre a l’engròs,

dieu-me: On és el porc

qui demanava set vides?

A la sala del pagès,

he vist gran olla ballant,

intentant guarir els cigrons.

Hi ha un infant fent somicons

enmig de la classe estant

amb quatre lletres i poc més.


Bon vent


L’any avança, prompte el perd

l’aplegar a una altra casa,

ens ha deixat un hivern

on el sol diu que es cansa.

Sense olives en el tros,

sense encendre la foguera,

la collita és ben lleugera,

els doblers volen del tot.

Però ens queda un got de vi,

el cridar de la taverna

i aquella bella promesa

qui s’enfada i m’ha dit:

Si prou prompte no ens casem,

aigua fresca i bon vent!


Caragol, prenent el sol


Caragol, prenent el sol,

com malfia de l’hivern,

sent nostre rei tan proper,

per què ens manca l’escalfor?

El misteri de la vida

és complicat d’explicar,

va ser un déu qui va deixar

una ment gens amanida.

Caragol, prenent el sol,

com demana primavera

per viatjar pel gran jardí.

Una rosa li ha de dir

que, tot i sent la primera,

encara no ha cap condol.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: