Portar l'estendard i set poemes més

08 Desembre, 2022 07:39
Publicat per jjroca, Poemes

Portar l’estendard


En el palau reial,

dos nobles i un heretge,

com van patint del fetge

per no trobar setial.

Massa aspirants a joia,

un tresor ben petit,

com manca un bon amic,

només sobra cridòria.

El rei es lleva tard,

la reina va a la seva

i el príncep deixa dir.

Voldria saber qui

ha de fer la promesa

de portar l’estendard.


Un mal antic


Na Mariona diu que sí

i se n’oblida de mi.

Li he donat poms de flors,

a plena lluna, furtades,

n’hi havia de totes classes,

de tota mida i colors.

Na Mariona no m’estima

i es va trencant mon cor,

com sofreixo mal d’amor,

com la ràbia m’acoquina.

Na Mariona es va fent gran

i jo em vaig empetitint,

ha de ser un mal antic

d’aquells que fastiguegen tant.


Com obro els ulls


El gran incert i una pau lleugera,

em duu, com sempre, al regne del mai més,

he de trobar la bruixa sorneguera

qui m’atabala i em posa corprès.

M’omple de dubtes en paratges estèrils

on manta monstres em parlen de tardor,

un vent rabiüt m’endinsa al bosc

per a lluitar amb vells exèrcits.

Les branques seques demanant aigua

i un núvol gras qui no s’atura

perquè el viatge ha de ser llarg.

Com obro els ulls, estic cansat

de veure, encara, a una natura

qui pena prou i, de nou, s’enfada.


Deures de la pissarra


Cal esmorzar i obrir la finestra

per a saber si el sol ha de venir,

com bufa el vent, la tancaré de pressa,

cercaré branques, paper i un llumí.

Vora del foc, mentre el matí passa,

sento un corriol qui trascola pel carrer,

dolços minyons, la mare i un deler,

van, cap a escola, vestits amb mala traça.

Pantalons curts, la camisa de llana,

les mans gelades, van carrer amunt

per a encetar nova jornada.

A escola estant, la feina parada

amb molta lletra i un poc d’ensurt,

són aquells deures de la pissarra.


Només contalles de plegadores


És quan l’avi encén el foc

i esperem velles històries,

com van sorgint eixes memòries

sense cap pressa, a poc a poc.

No hi ha gegants ni cavallers

ni grans molins mourà el vent,

no hi ha festes ni casaments

ni paradisos on rau la gent.

Només contalles de plegadores

qui volen nuvi i no haver fred

quan el vell sol no les escalfa.

Olives negres, amb bona traça

van, ben endins d’un sac proper,

on dormiran per unes hores.


He demanat ser un heroi


He demanat ser un heroi

saltironant per la vida

puix Satanàs em convida

a romandre, per sempre, noi.

Com aniré a jugar

fins aplegar al reguer,

m’agrada ser mariner

sense haver-me de mullar.

He demanat ser un heroi

malgrat no trobar batalla

ni dormir, de nit, al ras.

Prefereixo un matalàs

d’aquells tan guarnits de llana

per a somiar ben cofoi.


Xerrant amb un fantasma


He passat fins a la mitja nit

tot xerrant amb un fantasma,

com no havia massa gana,

només enyorava el llit.

El fantasma m’ha parlat

d’aquell déu tan poca solta

que ni crida ni revolta

quan li porto pocs pecats.

Al castell de malentesos,

s’ha fet bastir una cambra

per a rebre els convidats.

Hi ha una taula sense plats,

una cortina de llana

i uns coberts prou malmesos.


Penant els dos


Na Mariona del meu cor

massa em crida, però és poc.

Li compraria sabates,

arracades de safirs,

però només vol un coixí

i un parell de flassades.

Els dissabtes al mercat

venen seda de la fina,

ella s’ho pensa, s’ho mira

i se’n va gronxant el cap.

Na Mariona del meu cor

mai demana estar casada,

només festejar li agrada,

així, anem penant els dos.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: