Les ganes de ser enlloc i set poemes més

01 Desembre, 2022 06:21
Publicat per jjroca, Poemes

Les ganes de ser enlloc


Al déu qui em portà aquí,

he de demanar-li comptes,

les ganes hi són totes,

vull perdre perquè sí.

Quan era en altre lloc,

no calien promeses

ni curtes les empreses

ni capsa on posar l’or.

Al déu qui em portà aquí,

millor que no el molesti

perquè haurà un motiu.

Somio en altre niu

on la gran por no cremi

les ganes de ser enlloc.


En el racó madur de la incertesa


En el racó madur de la incertesa,

on tot esclata i resta mut,

he vist passar ma petita fermesa

cercant la pensa de l’aixopluc.

Escarafalls em porten a la vida

on tots somien en dolç anar,

el camí és ample no té ni enganyifa,

és costerut, es fa pesat.

He de trobar els meus amics fantasmes,

veïns de sempre, plens de buidor,

qui s’entaforen en golfes i armaris.

Estic cansat d’anar per mon petit calvari,

allí, on els homes somien amb pors

i s’entretenen bastint mil coses vanes.


He empaitat el meu amic fantasma


He de gaudir del to menyspreable,

potser culpable d’haver nascut,

encara sento el gran regust

que m’ha donat l'ésser culpable.

Com cada dia, em llevo i la peresa,

qui s’entafora dintre del llit,

em diu que soc escanyolit,

de poca llei i gens profeta.

Com vaig a peu, sovintejo les herbes

qui s’esvaloten en ser a prop

i que se’n riuen d’aquesta minsa traça.

He empaitat el meu amic fantasma

qui plora, trist, perquè no haig por

ni sé estimar les seves malifetes.


La fulla plorava en ser a la tardor


La fulla plorava en ser a la tardor,

deixarà sa casa de dalt l’alturó.

Pobre fulla vella de caire conscient,

anar per la vida poc que li ha fet goig,

ha passat del verd al marró i al roig

tot i maleint el ferotge vent.

La fulla plorava en ser a la tardor,

cansada, descansa enmig del camí,

espera, amatent, que algú la trepitgi

sense dir-li res, sense compassió.

Albira un nou món on no hi ha tardor,

on un vent suau, sovint, l’acaroni,

espera que, algú, un cop se n’adoni,

li doni fermesa i un futur millor.


En el racó preciós de l’infinit


En el racó preciós de l’infinit,

allí, on comencen les noves meravelles,

he de recloure’m mirant les mil estrelles

que han de brillar de dia i de nit.

No trobaré la dèria dels tambors,

ni el to feixuc de grans esquelles,

no hauré ramat menat per cent pastors

ni reietons eixint de les tenebres.

En el racó preciós de l’infinit,

dormiré, a gust, després d’empresa vana

complint l’eterna fugida de l’absurd.

Deixeu-me anar, car, ara, ja no puc

volar corprès ni endevinar la fama

per descobrir a quin déu he traït.


Albirar el regne dels meus avis


Amor, amat i tot és pertinença

car soc a un món estèril i feixuc,

us contaré on haig el meu maluc

per si ens manca la meva fortalesa.

Per albirar el regne dels meus avis,

he segrestat mon cos a la muntanya,

he de restar on el silenci m’escampa

per a lliurar-me a mans de petits savis.

Per perllongar aquesta vida eterna,

em faig heroi del vici i la fortuna

fins descansar un cop a cada segle.

He de menjar el pa amb oli i pebre

i deslliurar-me, d’aquella enclusa,

per volar alt seguint aquella estrella.


Noves empreses


Per prendre un glop de la beguda dolça,

he manllevat fortuna i tradicions,

assedegat per oblidar els turons,

per cercar, a prop, la darrera resposta.

Anar, begut, de nou al cementiri

per saludar amics i coneguts,

han de venir els dies més rabiüts

per fer-me fora de l’estimat seguici.

He de restar, oblidant promeses,

ben assegut, amb un futur incert,

tot esperant recaure en el meu vici.

Ofegar amb vi no és sacrifici

i com em plany seguir despert

mentre s’acosten noves empreses.


Mentre va entrebancant


Amics i coneguts

pendents de l’improperi,

haver el poc senderi

d’aquells nobles eixuts.

Cansats de batallar

amb poble baix i tropa,

pensant amb la revolta

que els portarà el guanyar.

De dalt del cim estant,

m’ho miro cada dia,

al vespre, en fer-se tard.

Esbrino el disbarat

puix va a la gosadia

mentre va entrebancant.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: