Es va fent el sentiment i set poemes més
01 Octubre, 2022 06:43
Publicat per jjroca,
Poemes
Es va fent el sentiment
Vanitat de vanitats
com defuig l’enterrament,
soc pobre home conscient
de temences i maldats.
En una cursa feixuga,
he passat mesos i dies,
em fan penes les formigues
quan lluiten amb vella eruga.
Es va fent el sentiment
entre penes i derrotes
travessant els mons estranys.
En el passar d’aquests anys
he descoberts grans tanoques
qui gaudien de valent.
Amb grans orelles de ruc
Les mancances de nostramo
les he de trobar feinejant,
massa arada i feina gran
per a aprendre mentre planyes.
En el món de la incertesa,
he après a no guanyar
com es fa d’un gran menjar
amb un cabàs ple d’userda.
Amb grans orelles de ruc
i un gran cap ple d’enginy
enceto un gran llaurar.
Quan el sol em vol cremar,
li comento que vull nit,
com ell es queda ben mut.
Enceto l’encís
A la tarda plana,
enceto l’encís,
prop del paradís
on res em fa falta.
Haig les orenetes
xisclant per un cel,
un conco prou vell
que fuig de les festes.
Dessota d’un arbre,
encetem conversa
dilluns i dijous.
Com hem de ser tous,
parlem de la guerra
amb somriure ample.
Un monstre dormia
Un monstre dormia,
abans de les nou,
sense feina ni sou
passava la vida.
Menjava com cal
un cop per setmana,
havia una casa
amb un foc pairal.
Un dia, el bon rei
va foragitar-lo
i, trist, se’n va anar.
Cansat de plorar,
per no trobar amo,
va acabar sent lleig.
Ella avança tota ufana
Una mosca tafanera,
damunt de la taula estant,
em comenta que, sent gran,
no he de guanyar en cap guerra.
Ella avança, tota ufana,
en trobar un plat ben dolç,
com no ha estat convidada,
gairebé li he dit de tot.
Una mosca tafanera
diu que vol passar la nit
a la voreta del bosc.
Prou sovint, en fer-se fosc,
haurà de trobar el seu occit
quan l’empaita l’oreneta.
Gojos d’una vida
Són les festes del pagès:
Matinar i no fer res!
Anar a veure oliveres
tot pensant en el guanyar,
els dissabtes, anar a somiar
dessota de les estrelles.
Els diumenges, és la missa
i, després, a fer el vermut,
per dinar, vol peix amb suc
i un bon tros de llonganissa.
Prendre, més tard, un cafè
i començar la partida,
són els gojos de la vida
que van passant sense més.
Cal prendre el xerrac
Manta fulles de la plaça
van prenent el color groc,
a les vuit, es va fent fosc
i hom demana ser a la casa.
Demà, cal prendre el xerrac,
convertir la branca en llenya,
dos joves van a la grenya,
poc que sé qui ha de guanyar.
La verema ha estat minsa,
el trepitjar complaent,
és el trull qui va creixent
quan el most va prenent vida.
Com va la lluita endavant
esperant el foc pairal.
He de triar un bon lloc
Sense pressa ni atuell,
endevino que em faig vell.
Com va minvant l’escomesa
i es panseixen els amics,
he perdut grans enemics
han de ser en altra festa.
De sa casa al cementiri,
aturant-se a l’església,
com la mort es manifesta
sense por ni prejudici.
He de triar un bon lloc,
si potser de cul al vent,
aniré a l’ajuntament,
vull pagar-ho a poc a poc.