Es va fent el sentiment i set poemes més

01 Octubre, 2022 06:43
Publicat per jjroca, Poemes

Es va fent el sentiment


Vanitat de vanitats

com defuig l’enterrament,

soc pobre home conscient

de temences i maldats.

En una cursa feixuga,

he passat mesos i dies,

em fan penes les formigues

quan lluiten amb vella eruga.

Es va fent el sentiment

entre penes i derrotes

travessant els mons estranys.

En el passar d’aquests anys

he descoberts grans tanoques

qui gaudien de valent.


Amb grans orelles de ruc


Les mancances de nostramo

les he de trobar feinejant,

massa arada i feina gran

per a aprendre mentre planyes.

En el món de la incertesa,

he après a no guanyar

com es fa d’un gran menjar

amb un cabàs ple d’userda.

Amb grans orelles de ruc

i un gran cap ple d’enginy

enceto un gran llaurar.

Quan el sol em vol cremar,

li comento que vull nit,

com ell es queda ben mut.


Enceto l’encís


A la tarda plana,

enceto l’encís,

prop del paradís

on res em fa falta.

Haig les orenetes

xisclant per un cel,

un conco prou vell

que fuig de les festes.

Dessota d’un arbre,

encetem conversa

dilluns i dijous.

Com hem de ser tous,

parlem de la guerra

amb somriure ample.


Un monstre dormia


Un monstre dormia,

abans de les nou,

sense feina ni sou

passava la vida.

Menjava com cal

un cop per setmana,

havia una casa

amb un foc pairal.

Un dia, el bon rei

va foragitar-lo

i, trist, se’n va anar.

Cansat de plorar,

per no trobar amo,

va acabar sent lleig.


Ella avança tota ufana


Una mosca tafanera,

damunt de la taula estant,

em comenta que, sent gran,

no he de guanyar en cap guerra.

Ella avança, tota ufana,

en trobar un plat ben dolç,

com no ha estat convidada,

gairebé li he dit de tot.

Una mosca tafanera

diu que vol passar la nit

a la voreta del bosc.

Prou sovint, en fer-se fosc,

haurà de trobar el seu occit

quan l’empaita l’oreneta.


Gojos d’una vida


Són les festes del pagès:

Matinar i no fer res!

Anar a veure oliveres

tot pensant en el guanyar,

els dissabtes, anar a somiar

dessota de les estrelles.

Els diumenges, és la missa

i, després, a fer el vermut,

per dinar, vol peix amb suc

i un bon tros de llonganissa.

Prendre, més tard, un cafè

i començar la partida,

són els gojos de la vida

que van passant sense més.


Cal prendre el xerrac


Manta fulles de la plaça

van prenent el color groc,

a les vuit, es va fent fosc

i hom demana ser a la casa.

Demà, cal prendre el xerrac,

convertir la branca en llenya,

dos joves van a la grenya,

poc que sé qui ha de guanyar.

La verema ha estat minsa,

el trepitjar complaent,

és el trull qui va creixent

quan el most va prenent vida.

Com va la lluita endavant

esperant el foc pairal.


He de triar un bon lloc


Sense pressa ni atuell,

endevino que em faig vell.

Com va minvant l’escomesa

i es panseixen els amics,

he perdut grans enemics

han de ser en altra festa.

De sa casa al cementiri,

aturant-se a l’església,

com la mort es manifesta

sense por ni prejudici.

He de triar un bon lloc,

si potser de cul al vent,

aniré a l’ajuntament,

vull pagar-ho a poc a poc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: