A les teulades i set poemes més
22 Juliol, 2022 05:44
Publicat per jjroca,
Poemes
A les teulades
Tot esperant la nit planera,
amb un seguici voltant el llit,
he de trobar qui fuig i pena
perquè la vida l’ha fet mesquí.
Poc de nostàlgia, res de murmuri,
una esperança ben lluny d’aquí,
he demanat el ser menys savi
perquè la mossa em vol més ric.
A les teulades, dormen els gats
tot esperant la lluna plena
i una sardina posada al plat.
Ben pesarós, sense lluerna,
al rei seriós li he demanat
que porti el sol de primavera.
Haig un veí
Aprenent de poca-solta,
captaire de l’ampla sort,
en el seny, no haig color
ni m’agrada la gran revolta.
Em llevaré a l’albada,
prou rabent, del tebi llit,
oblidaré de passada
que mai més ha de fugir.
Carrer estret, amb quatre portes,
on només haig un veí
qui em saluda alguna tarda.
Els dilluns fa mala cara,
els dimarts em vol trair,
però li falten les forces.
Topar amb rampells
Hauria de sentir
que, lluny del prometatge,
espero l’equipatge
per a trobar un destí.
La vida, el desgavell
d’empreses inconnexes
avancen satisfetes
per a topar amb rampells.
Inútils tafaners
qui cerquen la fortuna
amb estris enganyosos.
Sento els lladrucs dels gossos
quan miren a la lluna,
voldrien ser els primers.
Camí cap al demà
Camí cap al demà,
mai sé com arribar.
Es va perdent el temps
en dubtes i melangies,
com sento les enganyifes,
qui apleguen al moment.
Camí cap al demà,
farcit d’empreses vanes,
vaig guaitant aranyes
per a aprendre a filar.
Mes tot és adient
puix ploro si m’enfado,
haig un lloc on nafro
i em perdo de valent.
Cansat de les platxèries
Diria que hi sóc tot:
mig home, un xic de llop.
Cansat de les platxèries,
demano anar a la font,
em perdo per raons
de tristors i misèries.
És ma vida, sabeu,
un cant al desconcert,
el seny el tinc ben verd,
les rauxes com m’agraden.
En temps de gran follia,
espero haver llençols,
avanço sense sols
qui m’allarguin el dia.
La verema en el camp
Les ganes ben tancades,
la verema en el camp,
el fadrí s’ha fet gran,
vol emprendre volades.
El raïm de nostramo
diria que és al tros,
hauria de fer un bon mos,
prendre eines i el carro.
El mul és eixerit,
voldria seure a l’ombra
mentre anem treballant.
El matí és ben pesant,
em van posant a prova
per saber què he collit.
Com que la festa li agrada
D’ofici, mig mentider,
aprenent a la revolta,
vaig guanyant sense saber,
vaig perdent com un tanoca.
Els misteris del mai més
ja vessen per la finestra,
la núvia l’haig ben ofesa
perquè diu que no faig res.
Una joia ha demanat
d’aquelles de porcellana,
mai les troben al mercat.
Com que la festa li agrada,
de seguit, li he comentat:
El gran ball el fan a plaça!
En veure el núvol passar
A la vinya, riu el cep
en veure el núvol passar,
aquest pas em mullarà,
però l’altre el trobo ple.
I l’aigua, qui cau del cel,
a les mosses despentina
quan es posen a plorar.
A festa, no puc anar
fent cara de salvatgina
perquè el nuvi és prou entès.
A la vinya, riu el cep,
però vindran les tisores,
els pàmpols van de revoltes
mentre la joia es perd.