Epitafis (LXXX)
11 Juliol, 2022 09:35
Publicat per jjroca,
Epitafis
Agrairia els relats curts.
Ni recordo perquè m’enfadava.
Torno a començar les vacances.
No us ho creureu, però estic perdut.
Ho sento, però he fet fallida.
Posaré una queixa, vull un calendari.
M’estima tant que ni m’enyora.
He sentit a dir que el meu nou cos està de camí.
Estic esperant les fúries de l’infern.
Els valents, els posem més enfora.
He demanat permís per a tenir gos.
Des que sóc aquí, ni respiro.
Una mica més i no vinc.
Estic de guàrdia, he de rebre els nous difunts.
Encara no he rebut el certificat de defunció.
He aconseguit que no em facin olor els peus.
Ens han prohibit sortir sense avisar.
He hagut de tancar el nínxol pel COVID.
A poc a poc, ja m’aniré refent.
Darrerament, ni sé on anar.
Estic esperant un veí per a fer-li la punyeta.
Si ja estic sord i mut, puc aprendre mim?
He posat la foto del gos que em va mossegar.
Estic content, encara no he perdut la gana.
Algun dia, encara tinc pors.
Ni sé a qui convidar.
Si penso, podré fer un vol?
Ha vingut la senyora, el color del nínxol no li agrada.
Hauré de sortir a buscar sal.
Us faig saber que m’ha arribat l’hora.
Necessito una bústia per al correu.
Darrerament, la feina no m’atabala.
Prompte, ja podré llogar un tros del nínxol.
Estic provant de deixar de fumar.
Els dijous, els dedico a pensar.
Ho donaré tot, m’he fet solidari.
Avui, no estic per vendre.
Ho sento, però no puc rebre!
Estic esperant una oferta de bona feina.
A partir de demà, em cuidaré.
Penso que he perdut els papers.
M’he proposat aprendre a ballar.
A l’estiu, solem eixir a sopar.
No he vingut per a fer cap negoci.
Podria dir que tinc una posició estable.
Ara, tampoc ho veig clar.
Gairebé ja sóc lliure.
No puc eixir del pou de la reflexió.
He deixat la categoria de nouvingut.
De moment, no parlo amb ningú.
De vegades, dubto que hagi mort.
Em volen fer fora per busca-raons.
No aconsegueixo llevar-me d’hora.
Si torneu demà, us donaré un consell.
Ja fa mesos que no fumo.
Posa’t com vulguis, però no penso eixir!
Si torno, em donaran un altre cap?
No aconsegueixo inscriure’m a cap xerrada.
Estic esguardant l’amic per a saludar-lo.
Pensaments educatius (LXXII)
11 Juliol, 2022 09:32
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El pensament crític avança més que el racional.
Els he dit que la suma és una resta i ni han dubtat.
No em fan cas, he anotat que són constants.
He anat a cercar dubtes, n’hi ha de tots els colors.
Li he demanat la feina i l’havia fet!
Mai he dubtat que avancen més que jo.
Llegeixen bé, però sense llibre.
Només els guanyo amb els anys.
Intentem no despertar-los massa.
Han d’estar esgotats, tarden més en queixar-se.
Tampoc és qüestió de regirar caps.
Estic quasi convençuts que ja aprenen sols.
No és bo construir amb peces fixes.
Procureu que ignorin quan comença la lliçó.
La nova reforma ja porta pedres a les butxaques.
Déu posa un miracle per cada deu pèrdues de fe.
Necessito carnet de pecador, per a entrar a l’infern.
No sé si és pecat: menjar carn o comprar-ne.
A veure qui li diu a Déu que no és el Pare.
El millor dels alumnes és la capacitat d’oblit.
Mai he entès perquè cal donar-los peix.
Ja sóc a classe i, ara, què.
Un de tots, de segur que sap raonar.
Si no recordo mal, un dia van seure tots.
És senzill passar de la comprensió a la depressió.
Segurament, m’escolten a terminis.
Solen anar del dubte al desencert.
Aprenen tant que hauran de comprar un altre pot.
Els he donat feina, però l’han perdut de seguida.
Estem acabant el llibre, on és el bicarbonat?
De moment, els motiva no fer res.
Estan aprenent a remar contra el corrent.
Estic buscant el llop disfressat.
Progressen, ja saben que un colze no és un coll.
Ni saben on comença el camí.
Els he demanat deures, serà per vici?
Estic content, només necessiten dues pedres diferents.
Anem avançant, ja malparlen millor.
El llapis i la llibreta són eines abastables.
Estic content, s’han fet grans i ja no hi caben.
Molts dies, aprenen a badallar.
Doneu-los llum, però amb mesura.
Estic preocupat, fa dos dies que no crido.
Tant de canviar de continguts, he trencat el recipient.
Passarem directament a les solucions.
Treballen el resum, fan servir dues lletres iguals.
Progressar, progressem, però no sé cap a on.
He comprat maons per a fer una educació constructiva.
Estic innovant, poso lectures per a subliminar.
No aprenen massa, però són ben macos.
De fet, només volen aprendre a ser rics.
Els he tret la pilota i la meitat ni se n’han adonat.
Haig alumnes dolents, no saben amagar-se.
Els he donat una bona lliçó, ja no en queda.
Hi ha massa camins que porten on sóc.
Necessito deixebles, no seguidors.
He qualificat els alumnes, m’han sobrat punts.
Amb quants crits aplega el silenci?
Si no els mano, on em portaran?
Pensaments divins (LXXXI)
11 Juliol, 2022 09:30
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Em vull salvar, però una mica tard.
Jesús ja fa mesos que cerca un bon ruc.
Li he demanat a Jesús que només multipliqui peixos.
Porto dies al cel i no he vist cap miracle.
Satanàs està enfadat, li han tret tres punts del carnet.
Per a avançar, m’he penedit dels pecats de demà.
De segur que m’he equivocat de cel.
Jesús farà noves paràboles amb full d’aclariments.
Déu va fer més pobres perquè no li demanen tant.
Jesús vol pedres més toves per a fer pans.
Jesús tornarà al desert amb un plànol de les fonts.
Déu posa un miracle per cada deu pèrdues de fe.
Necessito carnet de pecador, per a entrar a l’infern.
No sé si és pecat: menjar carn o comprar-ne.
A veure qui li diu a Déu que no és el Pare.
Porto mesos a l’infern i no m’han designat caldera.
Aniria al cel, però no m’agrada el vi.
Vull conèixer Jesús, participaré al sorteig.
La Verge no ha vingut, té problemes de vestuari.
Si no peco en tot un dia, em salvaré?
No haig sort, m’ha tocat un dimoni avorrit.
Vull entrar al cel, però no trobo la porta.
Satanàs farà bullir l’aigua a trenta graus.
Per a anar a l’infern, quants padrins necessito?
De segur, que al cel no fan falta diners?
He estat pensant amb una nova gamma de pecats.
Com Déu és omnipresent, està una mica atabalat.
Si em confesso sovint, puc arribar al vici.
Va ser arribar al cel i carregar amb els neulers.
Fer campana a l’escola, pot donar punts.
Aquest matí, no us poseu a la caldera, hi ha revisió.
He deixat la fe per a aplegar a la virtut.
Déu està estudiant portar més rics al cel.
Necessito un altre dimoni que em faci dubtar.
Un dimoni em demanà fuet, li portà el de Vic.
Espero que, en arribar al cel, encara queden seients.
De segur que, en aplegar al cel, em trobo la sogra.
Déu ha decidit pujar el preu dels miracles.
Judes ha demanat cobrar en «bitcoins».
Jesús ni prova d’ensenyar filosofia als deixebles.
Déu només repartirà gràcia els dilluns de Pasqua.
Satanàs ha decidit fer el paper de drac.
Aniria a l’infern, però el preu és inassequible.
Necessito un déu que faci menys vacances.
No conec cap dimoni que sigui a l’atur.
He estat a la glòria, no n’hi havia per a tant.
Necessito dos pecats més per a confessar-me.
He fet un curset, barat, de miracles: canvio els cecs en miops.
Déu no es deixa veure, però sovint fa nosa.
Parlaria amb Déu, però no té hores.
Si aneu al cel, afanyeu-vos, queden poques cadires.
Necessito un miracle per a enllestir la setmana.
Déu, el Pare, no ha fet massa favors.
Resoldre un problema es pot considerar miracle.
Judes s’ha convertit en un negociant de cordes.
Jesús no destacava com a comercial.
Anava a l’església perquè tenia la casa petita.
Aplegar a l’infern, sense plorar, es pot considerar miracle.
He anat a l’infern per a evitar sorpreses.
Pensaments festius (CVIII)
11 Juliol, 2022 09:27
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Treballaria, però no haig temps.
Provaria de pensar, però el cap és lluny de la panxa.
Estic trist, acabo de saber que no sóc ric.
Voldria aturar el temps, però no me’n surto.
Voldria parlar amb mi, però no tinc hores.
Al país de melangies, cada dia era un parany.
És, al camí, on vull el meu temps.
Parlaré poc, em vull lluir.
Si ve un cop de sort, espero que sigui lleu.
Demana el que vulguis, però sense esperar rebre massa.
Els éssers intel·ligents solen ser massa discrets.
He hagut de canviar un viatge per un somni.
Avançar, cal reservar-ho per als prudents.
Entre beure i veure em passo els dies.
Mai confieu d’un camí sense pedres.
Diuen que guanyo diners, però no els veig.
He canviat d’ofici, a l’altre em feien feinejar.
Estic esperant les ganes per a posar-me a feinejar.
Quan hagi més temps, aprendré a volar.
He decidit tenir salut, aquest metge és molt car.
No he aconseguit deixar el temps enrere.
Estic perdut, només trobo oficis que no es cobra.
Si perdo el temps pensant, me’l tornaran?
Encara no he entès perquè no guanyo.
En tornar del metge, vaig perdre la salut.
Fins quan puc allargar les vacances?
De fet, el món ja se sosté sol.
Cent anys més i seré ric.
He comprat un llibre per a poder estar callat.
M’han convidat a fer feina, faré tard.
Cerco soci que em faci ric sense que se n’adoni.
Aniré al bosc per si em puc perdre una estona.
El cos i jo no ens posem d’acord a l’hora de sopar.
El darrer que vaig decidir va ser: Cercar núvia!
Esbrineu la diferència entre casat i cansat.
Si perdo un amic, en trobaré un altre?
Un dia d’aquests faré anys.
Aniré a cercar feina, però sense compromís.
Ja fa dos dies que no m’ofereixen fer-me ric.
Com vaig de vacances, viatjaré a peu.
Cerco soci que em porti a coll-i-bé.
Estic a punt per a fer-me un embolic.
Llogaré una part del cervell, no la faig servir.
El bodeguer quasi m’ha canviat el vi en aigua.
He comprat una barca, encara no sé el motiu.
Ha vingut el fred, ningú el vol hostatjar.
Surto a sopar prompte per si la gana s’adorm.
No treballo massa per si acabo la feina.
Si haig més diners, perdré el son?
Confio amb l’amistat, però amb prudència.
Estic entre perdre i no guanyar.
De segur que, saber molt, atipa.
Si vols ser lliure, comença regalant les corbates.
Estic aprenent a no fer servir el cap.
Un es pregunta que vol dir: Ser ric!
He decidit començar el mes el dia vint.
Matinar, per anar a la feina, deu ser esgotador.
No em féssiu cas, però igual puc volar.