Anaven al tros i set poemes més
14 Juliol, 2022 05:44
Publicat per jjroca,
Poemes
Anaven al tros
Un camí ben verd
per la vella plana,
em diu que demana:
tornar a l’hivern.
Quan les plegadores
anaven al tros,
gronxant al redós,
gelades i toves.
El carro, el cavall
i l’amo encetant
cançons ventureres.
Fadrines i esposes
anaven guanyant
doblers per al tall.
No vull cap regne
Ni el demà haig
ni massa m’incomoda
haver volences captaires de la sort,
passo pel món i de segur que vaig
a altre país on la temença roda.
No sóc fet a empreses ventureres
que ennobleixen a nobles cavallers
puix van avant per a trobar un somni.
Us puc parlar del meu amic dimoni
qui s’ha tornat, de cop, prou tafaner.
No vull cap regne esquerp i miserable
on homes bons lluiten sense saber,
dieu-me quan han de perdre la fe,
quan aprendran que hi ha qui naix culpable.
Un llogaret
Un llogaret, on cerco el meu viure,
ha una riba d’un rierol preciós
per on el sol s’allita cada dia,
heu de saber que, allí, me n’aniria
a cloure el temps d’un avenir gloriós.
El meu senderi no vol altra lloança
que seure un xic i remirar la font
per a sentir el broll de l’aigua clara
qui va xerrant, contant els seus records.
Un llogaret on hagi una taverna
per decantar un vas petit de rom
mentre els altres accepten la juguesca,
ben assegut, a prop de la finestra,
on veure el vent com va a l’altre món.
A les portes de l’encís
A les portes de l’encís,
és on he deixat les penes,
les bones i les dolentes,
les de joia i de delit.
Les he de posar a la capsa
ben envoltades de flors,
les vull de tots els colors:
grogues, blanques, carbassa.
A les portes de l’encís,
un dia fugí l’amor
sense un polsim d’esperança.
Demà vindrà la recança
a cercar la seva dot
amb un manament concís.
Fora mon costum
Amb el son perdut,
va pujant la memòria,
va eixint la història
sense cap ensurt.
Diria que estic,
segut a taverna,
esperant com crema
el passat antic.
Fora mon costum:
viatjar a cavall
de la fantasia.
Com ve la follia
per cercar estralls
per si em veu venut.
Toca l’hora del festeig
No em convidis a sopar
puix haig gana marcida,
vull pollastre i amanida
amb un vi que sigui clar.
Si tu vols, conversarem
de victòries i foteses,
d’aquelles amables feres
qui miren atentament.
Com després farem passeig
per la rambla de les flors,
em posaré una corbata.
La florista que m’agrada
com demana el meu amor,
toca l’hora del festeig.
M’ha proposat un negoci
Amics i convilatans,
estic cercant la drecera,
la bruixa és ben mentidera
però no la creia tant.
M’ha proposat un negoci
per a aplegar a ser ric,
només he de prendre un pessic
de la força de l’Antoni.
Però aquest heroi perdut
és ben fort, malcarat
i mai perd una batalla,
he de dir que la baralla
la puc guanyar ben aviat
si endevina qui és el ruc.
Festa boja
He segellat la porta dels malmesos
perquè les forces vénen de dalt,
he vist herois del tot corpresos,
cansats de proves i de lluitar.
Com vull tornar al castell de les hores
on els fantasmes m’han convidat,
allí, estic com d’amagat
tot esperant els grans tanoques.
Car no he guanyar mai el profit,
amb poca gana, somriu i plora
mentre la nit duu la neciesa.
Deixeu-me traure la llengua sencera
per a saber si me n’adono
d’aquesta festa boja a desdir.