Anaven al tros i set poemes més

14 Juliol, 2022 05:44
Publicat per jjroca, Poemes

Anaven al tros


Un camí ben verd

per la vella plana,

em diu que demana:

tornar a l’hivern.

Quan les plegadores

anaven al tros,

gronxant al redós,

gelades i toves.

El carro, el cavall

i l’amo encetant

cançons ventureres.

Fadrines i esposes

anaven guanyant

doblers per al tall.


No vull cap regne


Ni el demà haig

ni massa m’incomoda

haver volences captaires de la sort,

passo pel món i de segur que vaig

a altre país on la temença roda.

No sóc fet a empreses ventureres

que ennobleixen a nobles cavallers

puix van avant per a trobar un somni.

Us puc parlar del meu amic dimoni

qui s’ha tornat, de cop, prou tafaner.

No vull cap regne esquerp i miserable

on homes bons lluiten sense saber,

dieu-me quan han de perdre la fe,

quan aprendran que hi ha qui naix culpable.


Un llogaret


Un llogaret, on cerco el meu viure,

ha una riba d’un rierol preciós

per on el sol s’allita cada dia,

heu de saber que, allí, me n’aniria

a cloure el temps d’un avenir gloriós.

El meu senderi no vol altra lloança

que seure un xic i remirar la font

per a sentir el broll de l’aigua clara

qui va xerrant, contant els seus records.

Un llogaret on hagi una taverna

per decantar un vas petit de rom

mentre els altres accepten la juguesca,

ben assegur, a prop de la finestra,

on veure el vent com va a l’altre món.


A les portes de l’encís


A les portes de l’encís,

és on he deixat les penes,

les bones i les dolentes,

les de joia i de delit.

Les he de posar a la capsa

ben envoltades de flors,

les vull de tots els colors:

grogues, blanques, carbassa.

A les portes de l’encís,

un dia fugí l’amor

sense un polsim d’esperança.

Demà vindrà la recança

a cercar la seva dot

amb un manament concís.


Fora mon costum


Amb el son perdut,

va pujant la memòria,

va eixint la història

sense cap ensurt.

Diria que estic,

segut a taverna,

esperant com crema

el passat antic.

Fora mon costum:

viatjar a cavall

de la fantasia.

Com ve la follia

per cercar estralls

per si em veu venut.


Toca l’hora del festeig


No em convidis a sopar

puix haig gana marcida,

vull pollastre i amanida

amb un vi que sigui clar.

Si tu vols, conversarem

de victòries i foteses,

d’aquelles amables feres

qui miren atentament.

Com després farem passeig

per la rambla de les flors,

em posaré una corbata.

La florista que m’agrada

com demana el meu amor,

toca l’hora del festeig.


M’ha proposat un negoci


Amics i convilatans,

estic cercant la drecera,

la bruixa és ben mentidera

però no la creia tant.

M’ha proposat un negoci

per a aplegar a ser ric,

només he de prendre un pessic

de la força de l’Antoni.

Però aquest heroi perdut

és ben fort, malcarat

i mai perd una batalla,

he de dir que la baralla

la puc guanyar ben aviat

si endevina qui és el ruc.


Festa boja


He segellat la porta dels malmesos

perquè les forces vénen de dalt,

he vist herois del tot corpresos,

cansats de proves i de lluitar.

Com vull tornar al castell de les hores

on els fantasmes m’han convidat,

allí, estic com d’amagat

tot esperant els grans tanoques.

Car no he guanyar mai el profit,

amb poca gana, somriu i plora

mentre la nit duu la neciesa.

Deixeu-me traure la llengua sencera

per a saber si me n’adono

d’aquesta festa boja a desdir.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: