Com era tan valent i set poemes més
09 Juliol, 2022 11:33
Publicat per jjroca,
Poemes
Com era tan valent
I, com era tan valent,
caminava sense pressa,
no estalviava l’escomesa
mig amable de la gent.
Mentiria si digués
que un dia passà por,
va ser a causa de la calor
quan vaig veure el que no és.
Va llevar-se pel matí
per a córrer l’aventura
de guanyar sense caler.
Però un dia va saber
que la llicència no dura,
de l’ensurt, es va morir.
Estic barallat amb l’ombra
Estic barallat amb l’ombra
perquè, sovint, m’acompanya,
a l’hivern, quasi m’escanya,
a l’estiu, s’amaga a sota.
Li he demanat conversa
quan em llevo pel matí,
però es veu que, en el dormir,
ha una gràcia manifesta.
Estic barallat amb l’ombra
i, de fet, ens discutim
encara que sempre calla.
Amb els llums es mou i balla
i, quan penso que gaudim,
la perdo, és ben poca-solta.
Les paraules van al vent
Les paraules van al vent,
és allí on, tost, s’adormen,
com gaudeixen de les ombres,
del malviure de la gent.
Són esquerpes i lleugeres,
fugen, lluny, per a no tornar,
si alguna és vol quedar,
les tracten de mentideres.
Les paraules van al vent
on bastiran un palau,
on dormir i sojornar.
Han el deure de restar
per si aplega dolça nau
per navegar vers ponent.
Al racó incert
Al racó incert
de la poca glòria,
cerca la memòria
un temps menys punyent.
Galdosos els homes
qui no han passat,
el regne han deixat
a les hores toves.
Al racó incert,
m’agrada reviure
velles sensacions.
Són els moments bons
qui hom vol descriure
quan li guanya el fred.
Pobrissons els rics
Pobrissons els rics
sempre amb les presses,
cercant les promeses
d’un futur feliç.
Un pobre seient,
ben posat a l’ombra,
em diu com li sobra
la joia dels bens.
Pobrissons els rics
que, un cop són malalts,
volen altres menges.
Amb els alls i cebes
volo pels de dalts
fins que ve el dormir.
La lluna en un cove
La lluna en un cove
i el sol al migdia,
vana és l’alegria
a casa del pobre.
Trobats els paranys,
llunyana infantesa,
el riu no em pesa
ni em posa els anys.
La lluna en un cove
i lluny el paradís
per poder gaudir-lo.
Hauria de dir-ho,
però perdrà tot l’encís
si vull ésser noble.
En ma vida
Mentiria si digués
que, cansat, descanso més.
En ma vida, la fortuna
costa molt de mesurar,
ben sovint sóc a la lluna,
però mai sé com baixar.
Les empreses són lleugeres
quan s’acaba el primer mes,
després, perdo l’interès
quan arriben les banderes.
Pensadors i somiatruites
com s’apunten a l’engròs,
de la ràbia, en tinc un tros
perquè perdo massa lluites.
La mort davallava
La mort davallava
pel carrer estret,
surt d’aquella casa
on, tot, ja està fet.
Va ser home fort,
de feines feixugues,
van venir les mudes
i canvià la sort.
El pobre pagès
deixa dona, mula
i el menjar de grat.
També queda un gat
qui mira la lluna
dolgut i corprès.