La temença em portarà i set poemes més
01 Juliol, 2022 05:35
Publicat per jjroca,
Poemes
La temença em portarà
La temença em portarà
a tancar totes les portes,
mai hauré eixit de pobre,
la fortuna és més enllà.
He après a fer negocis
amb un dimoni eixerit,
el tracto de bon amic,
és geperut i mig borni.
La temença em portarà
a morir com un cristià
envoltat de quatre ciris.
Hauré de deixar-me el vici
de mirar i de comentar
on la gràcia m’endurà.
Com seria cavaller
Com seria cavaller
ben entrada primavera,
a l’hivern, la llarga espera,
prop del foc, s’està més bé.
Lliuraria les poncelles
d’enemics de mala sang,
cavaller com els d’abans
amb menys llums que pas tenebres.
Compraria un cavall,
ben barat, dels de cartró
i una espasa de fusta.
Fora el rei de la batussa
i lluitaria, com pocs,
tot fugint drecera avall.
En converses amb el savi
En converses amb el savi,
de la vida i de la mort,
com m’ha dit que no té sort
mentre sigui en aquest barri.
Amb uns rics intel·ligents,
ben llestos i saberuts,
només els pobres són rucs
qui viuen entre la gent.
Amb converses amb el savi,
com li he dit que no he triat
pertànyer als malentesos.
De la força serem presos
i avançant com esgarriats
haurem de perdre ben ràpid.
Hauran palau o castell
Ben cofoi, vaig bosc endins
per trobar les meravelles,
allí, resten les donzelles
tot somiant amb nuvis rics.
Hauran palau o castell,
vint servents de tota mena,
una vida ben planera
entre vestits i mantells.
Al migdia, bon dinar,
al capvespre, passejada
i, prou d’hora, l’allitar.
Una joia tan preuada
ningú la deixa escapar,
dolç paper d’enamorada.
La canalla
Amb quaranta queixalades,
d’aquelles de prendre mal,
va passant, al vell corral,
les millors de les vesprades.
Poc li agrada el llaurar
i molt menys voltar la sínia,
menjaria tot el dia,
però l’amo fa aturar.
La somera li comenta
que necessita més palla
per a enllestir un nou jaç.
Ha vingut un bordegàs
i, ja se sap, la canalla
han de gaudir de la festa.
Hauries de saber
Hauries de saber
que, sent dolça estimada,
el mosso que t’agrada
no et donarà plaer.
Puix, ell, és massa llest
i cerca les promeses
al palau de princeses
amb el bagul ben ple.
Hauries de saber
que et porto en els somnis
quan és entrada nit.
No sóc tan eixerit
i visc amb un dimoni
qui em fa perdre la fe.
En el palau reial
En el palau reial,
on dormen les princeses,
hi ha tantes primaveres
com joies en el ball.
De bon matí, es desperten
per saludar el sol,
com riuen sense dol
quan obren les finestres.
En el palau reial,
la reina es pentina,
s’endreça els cabells.
Com corren els servents
quan ixen de la cuina
per portar l’esmorzar.
Ni temences ni virtuts
Ni temences ni virtuts,
he trobat en el mercat,
el venedor, que ha parat,
és prou vell i prou rabiüt.
Una vida com la meva
no precisa absolució,
haig més joia que llautó,
gairebé estic de festa.
He trobat, a la finestra,
un dimoni enamorat
del riure d’una donzella.
Com diria que és de bella
si no tinc el gust sensat
i la guaito sense pressa.