Ser bon tafaner i set poemes més

01 Novembre, 2020 18:35
Publicat per jjroca, Poemes

Ser bon tafaner


Amb el vent proper

i la nit més clara,

veieu com m’agrada

ser bon tafaner.

Com guaito, al balcó,

les nits, els capvespres,

els feiners, les festes

en fred o calor.

Diran els prohoms:

És un tros de soca

i, així, s’entreté!

Els responc també

que ésser tanoca

no ho haurà tothom.


Un color que m’escau


El vent em diu, de passada,

que s’enfila al Montsià,

com també hi voldria anar,

li he de dir quant m’agrada.

En el cim, el cel i la mar

s’amistancen amb el blau,

és un color que m’escau

i espero manllevar.

Quatre cabres ensopides

van guaitant el vell pastor

i a aquell gos tan mala traça.

De tant en tant, fa mossada,

l’estimen a contracor

mentre, lleugers, passen dies.


Escriure, escriuria


Escriure, escriuria

sense massa fe,

esperant també

que el seny faci via.

I posar les lletres

sobre un camp ratllat,

espero el sembrat

sense massa terres.

Un missatge clar

corre com un llop

guaitant les ovelles.

Vénen les tenebres,

ja són ben a prop,

ho hauré de deixar.


És el sol


És el sol,

ben dematí,

quan vol jou,

es riu de mi.

Haig l’aixada,

vaig al camp,

tot passant

per la contrada.

I el sol,

des del de dalt,

veig com somriu.

Sec el riu,

a punt, l’enciam

i res de nou.

 

Curtes ratlles


Curtes ratlles

a l’engròs,

lluny, el tros

i les contalles.

Massa nit

per a mi sol,

hi ha un mussol

prop del coixí.

He sentit

les meravelles

d’un curt estiu.

Es buida el niu

i les estrelles

passen de mi.


Per camins i viaranys


Per camins i viaranys,

apleguen somnis estranys.

Vint cavalls i cavallers

tots voldran ésser primers.

I el sol, de dalt estant,

com se’n riu i es va acostant.

A les primeres fredors,

es tanquen patis i cases,

els pagesos han recances

perquè perden poques pors.

La mestressa com s’obliga

al vell deure de cuinar,

és el foc qui no ho veu clar

perquè pensa en curta vida.


Una jove ha mentit


Una jove ha mentit

quan pensa el que no he dit.

Car la pensa és capciosa,

ella vol aplegar a esposa.

Puix no sé com és l’ensurt,

corro i salto tant com puc.

És la vida complicada

quan un cerca la fortuna,

com van caient, una a una,

les joies d’enamorada.

I, a la fi, és ben sabut,

voldrà un home de diners,

que no sigui tabaler

i s’acosti a ser bon ruc.


La nova estrella


Ni les pedres del camí

dormiran les nits senceres,

en el cel, hi ha massa presses

perquè un Rei aplega a Nin.

Els pastors amb els ramats,

les ovelles sense pena,

al de dalt, la nova estrella

és ben grossa, tot esclat.

Els Pares són a Betlem,

en un pessebre, al defora,

amb cara de desconcert.

Venien de Natzaret

per un manament de Roma

qui demana que ens contem.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: