Ser bon tafaner i set poemes més
01 Novembre, 2020 18:35
Publicat per jjroca,
Poemes
Ser bon tafaner
Amb el vent proper
i la nit més clara,
veieu com m’agrada
ser bon tafaner.
Com guaito, al balcó,
les nits, els capvespres,
els feiners, les festes
en fred o calor.
Diran els prohoms:
És un tros de soca
i, així, s’entreté!
Els responc també
que ésser tanoca
no ho haurà tothom.
Un color que m’escau
El vent em diu, de passada,
que s’enfila al Montsià,
com també hi voldria anar,
li he de dir quant m’agrada.
En el cim, el cel i la mar
s’amistancen amb el blau,
és un color que m’escau
i espero manllevar.
Quatre cabres ensopides
van guaitant el vell pastor
i a aquell gos tan mala traça.
De tant en tant, fa mossada,
l’estimen a contracor
mentre, lleugers, passen dies.
Escriure, escriuria
Escriure, escriuria
sense massa fe,
esperant també
que el seny faci via.
I posar les lletres
sobre un camp ratllat,
espero el sembrat
sense massa terres.
Un missatge clar
corre com un llop
guaitant les ovelles.
Vénen les tenebres,
ja són ben a prop,
ho hauré de deixar.
És el sol
És el sol,
ben dematí,
quan vol jou,
es riu de mi.
Haig l’aixada,
vaig al camp,
tot passant
per la contrada.
I el sol,
des del de dalt,
veig com somriu.
Sec el riu,
a punt, l’enciam
i res de nou.
Curtes ratlles
Curtes ratlles
a l’engròs,
lluny, el tros
i les contalles.
Massa nit
per a mi sol,
hi ha un mussol
prop del coixí.
He sentit
les meravelles
d’un curt estiu.
Es buida el niu
i les estrelles
passen de mi.
Per camins i viaranys
Per camins i viaranys,
apleguen somnis estranys.
Vint cavalls i cavallers
tots voldran ésser primers.
I el sol, de dalt estant,
com se’n riu i es va acostant.
A les primeres fredors,
es tanquen patis i cases,
els pagesos han recances
perquè perden poques pors.
La mestressa com s’obliga
al vell deure de cuinar,
és el foc qui no ho veu clar
perquè pensa en curta vida.
Una jove ha mentit
Una jove ha mentit
quan pensa el que no he dit.
Car la pensa és capciosa,
ella vol aplegar a esposa.
Puix no sé com és l’ensurt,
corro i salto tant com puc.
És la vida complicada
quan un cerca la fortuna,
com van caient, una a una,
les joies d’enamorada.
I, a la fi, és ben sabut,
voldrà un home de diners,
que no sigui tabaler
i s’acosti a ser bon ruc.
La nova estrella
Ni les pedres del camí
dormiran les nits senceres,
en el cel, hi ha massa presses
perquè un Rei aplega a Nin.
Els pastors amb els ramats,
les ovelles sense pena,
al de dalt, la nova estrella
és ben grossa, tot esclat.
Els Pares són a Betlem,
en un pessebre, al defora,
amb cara de desconcert.
Venien de Natzaret
per un manament de Roma
qui demana que ens contem.