Com m'agrada anar i set poemes més
01 Juny, 2020 14:44
Publicat per jjroca,
Poemes
Com m’agrada anar
En un cel precís,
ple de meravelles,
cerco les estrelles
sense compromís.
Com m’agrada anar
pel corriol dels vents
sense el deturar
dels homes conscients.
I gaudir del llum
i plànyer la fosca
quan ve l’enrenou.
He sortit de l’ou
volant com la mosca
enmig la ferum.
Era un savi
Era un savi, què us diré?,
tot voltat per l’encanteri
sense ganes de saber,
amb un posat ben egregi.
Es llevava pel matí
d’un llit de llana marcida,
ovelles de poca vida
trescaven estret camí.
Prenia, per esmorzar,
una pila d’aventures
a la plaça de la font.
Li agradaven els minyons
quan cercaven les mesures
en el regne del jugar.
A la mare solitud
A la mare solitud
li posaré camí ample
per si vol sortir del catre
i acostar-se a la virtut.
De desitjos i de somnis,
n’he bastit un cove ple,
esmentar-lo no convé
per si apleguen els dimonis.
Viatjant, entre pressures,
com em trobo arraulit
i sortosament joiós.
Com espero un bon redós
on poder passar la nit
suportant altres mesures.
Les hores pausades
Les hores pausades
porten a l’amic,
dieu-li que escric
sense massa ganes.
Són les grans temences
les qui em fan humà,
lluny el tarannà
del goig i les presses.
Si no tinc res més,
com m’agafo al llapis
per tal d’enlairar-me.
Haureu de contar-me
on resten els savis
quan no venen res.
Vaig perdut entre follies
Vaig perdut entre follies,
entre bones intencions,
vaig prenent tots els racons
per si trobo alegries.
Com l’ahir ja m’ha deixat,
li vaig fent la gara-gara,
sento els riures i m’agrada
recordar tot l’oblidat.
En un dòcil navegar,
vaig menant la meva barca
per adreçar-me a ponent.
Visc discret entre una gent
que camina i s’entrebanca
sense aprendre el bell anar.
L’ametller m’ha contat
Com l’ametller m’ha contat,
avui, que l’hivern es cansa,
que li cal fruitar la branca
i començar el seu esclat.
En un viatge infinit
per la mar de la fermesa,
l’ametller agafa pressa,
només pensa en el florir.
Car sospito que l’hivern
encara no ha perdut força
li demano enteniment.
Com la flor ja va creixent,
ara, el tracto de tanoca,
però ell ho veu tot verd.
En el caire dolç
En el caire dolç
i la mort suau,
em veureu, confós,
vivint al palau.
Sóc un reietó
sense massa pressa,
el deure no ofega
ni cerco el perdó.
Com passen els anys
per nous viaranys
i senten les lluites.
Estimo les bruixes
cansades d’afanys,
plorant mentre fugen.
La resta
Si jo fóra presoner,
en un reclau de la lluna,
cercaria una engruna
de saviesa i de poder.
Però em pot el vent de dalt
i dormir prop la finestra,
el llevar-se és una festa,
el somiar no porta mal.
Si l’amor em ve a cercar,
no ha de trobar-me amanit,
vull viatjar per l’infinit
i lliurar-me al somicar.
La resta has de saber
que demana altre plaer.