Poemes curts (CLIV)
01 Setembre, 2024 06:39
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Suposo que saps,
estimada meva,
que un si de cas
em porta a la treva
feixuga del nyap.
Com no hi havia
solució,
menjaria
un xic de tot
per si gaudia.
No han de passar
les hores senceres
cercant el demà
entre les dreceres
d'un saber anar.
Esperant
el treballar
vaig passant,
sense dubtar,
tot claudicant.
Demano, a la nit,
les hores més dolces
mentre l'esperit
va fugint, de noses,
cercant l'infinit.
No demano
el meu somiar
quan proclamo
que cal anar
a trobar esbarjo.
Com menjava
cada dia,
no enyorava
altra via
ni demanava.
Quan la lluna
aplega tard,
és més bruna,
de cap a cap,
i un xic poruga.
L'estimava
d'amagat
i pensava
aplegar al cap
per si passava.
Una aranya
em comentava
que ensenyava
a la companya
a fer fiblada.
Mai em sento
tan content
quan comento,
enmig del vent,
que no em queixo.
Han passat
les orenetes
i han deixat
les altres terres
on hivernar.
Com comenta
el meu amic:
Si has pressa
i embolic,
prova la resta!
A la mare
demanà
si ser frare
o capellà
era lloable.
Ni comento
per la nit
com em sento
pel matí,
millor ho deixo.
M'he cansat
de treballar
i, encara,
no m'he posat,
ho he de provar.
Com no havia
més calaix,
provaria
amb el de baix,
almenys, un dia.
Quan s'alluna
el gran sol,
ve la lluna
amb el condol
tan oportuna.
A la sínia,
pel matí,
cantaria
sense fi,
no haig cap mida.
Va contar-me
en Llucifer
que, anar-me'n,
no pot ser,
he de quedar-me.
Una ovella,
a un pastor,
com es queixa
de debò,
no vol ser vella.
Escrivint
aquest poema,
vaig vivint
mentre es queixa
la jove amiga que tinc.