Poemes curts (CXLII)
01 Març, 2024 05:16
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Minsa hores
de la nit
venen totes
a dormir,
són prou tanoques.
Visc en un món
tan desllibert
que mai són
el oponents,
ens tenen por.
És quan plou
pel dematí
quan el bou
vol el dormir,
haurà poc sou.
Les paraules
són així:
van les taules
entre amics
cercant mil nafres.
Quan la mossa
em demanà
vaig fer bossa
i a casar,
després, la nosa.
A la vora
del convent,
mai fa nosa
el penitent,
és que no hi gosa.
Amb la força
que jo tinc,
mengen brossa
els enemics,
són poca cosa.
L'olivera,
amb ses olives,
diu que n'espera
de totes mides,
no porta pressa.
A les portes
de l'infern,
mai ho notes
si és hivern,
els hi ponen totes.
Com em cansa
de debò,
haver a casa
poc sabó,
més poc encara.
En el regne
dels babaus,
cada vespre
trobo pau,
em vaig fent tendre.
Com em deia
en Llucifer:
Una teia
és un mal fet!,
després se'n reia.
I mai saben
quan plourà
ni demanen
l'endemà,
segur que cauen.
En el regne
de la por
cada metge
ho cura tot:
el cap i el fetge.
Al carrer
del desesper,
el primer
massa que es perd,
vol ser darrer.
Les comandes
van així:
quatre pastes,
gens de vi
i tardes llargues.
Com no era
segador
a la sega
va capcot,
no interessa.
A la casa de ponent,
no hi ha lluerna,
es tanca amb sol i vent
i mai es vessa
ni brandi ni aiguardent.
Com m'estima
li diré
que si crida
ni convé:
amor ni vida.
Al racó
del desconcert,
un minyó
és un marrec
o un infantó.
Li demano
al déu del vent
que, si callo,
ell vagi fent,
és el meu amo.
I quan l'era
es deixa anar
ve la fressa
de tornar,
l'estiu ha pressa.