Poemes curts (CXXXIV)

01 Novembre, 2023 07:18
Publicat per jjroca, Poemes curts

A la casa

del davant,

el vent passa

mentrestant

em diu que es cansa.


Quan aplega,

el vell mestral,

espetega

el fumeral,

haurà tenebra?


I tot d'una,

enamorat,

vull la lluna

i el sembrat,

perquè és poruga.


Com la mosca,

en el passar,

diu que és nova

en el volar,

prou bé s'hi troba.


Cada vespre

ha sa por,

és prou tendre,

es troba sol,

res per a vendre.


És si ploro

pel matí

quan el mosso

es riu de mi,

poc que l'enyoro.


Quan aplega

sant Joan,

la foguera

posa encant

a una nit plena.


Li comento

el meu penar,

és quan sento

que se'n va,

alhora, prego.


A la casa

dels valents,

qui no es cansa

atura el vent,

tot de passada.


Na Maria

del meu cor

ni ho sabia

que era mort,

pobra alegria.


Quan la tarda

ja és aquí,

és quan passa

l'arlequí

ben dolç de cara.


La més maca

de les flors

va i es tanca

a la tardor,

és quan descansa.


Al mercat

on venen peix,

el salat

va en escreix,

és més barat.


La més noble

de les sorts:

ser ben pobre

i haver-ho tot

sense que hi sobre.


Li comento,

havent dinat,

que no em queixo

a desgrat,

és el que sento.


És a l'hora

de ballar

quan ens porta

el berenar,

serà l'esposa.


A la nit,

sota el fanal,

l'esperit

mai prendrà mal

ni haurà delit.


Poseu-me el llit

vora la finestra

perquè haig el neguit

de ser a la festa,

massa que t'ho he dit.


I demà,

en fer-se fosc,

capellà

i processó,

de segur que hi va.


Com la gana

no menteix,

vull vesprada

amb safareig,

és com m'agrada.


I la mossa

em demanà,

poc faig nosa

quan no hi està,

prego amb prosa.


A les taules

no hi ha vi,

són febrades

de l'estiu,

amb males cares.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: