Poemes curts (CXIII)
14 Desembre, 2022 11:21
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Quan la mare
va al mercat,
veu el pare
ensinistrat
en fer recapte.
La pluja venia
carrer endavant,
ella no ho sabia
que estava esperant,
potser la traïa.
Amb més eines
que diners,
com les feines
fan saber
nostres misèries.
Si l'esperes,
has de dir
que haig presses
pel matí,
quan hi ha quimeres.
A la núvia,
li he contat
que, si estima,
ha fet salat,
faig l'enganyifa.
Com li deia,
al meu amic,
si haig feina,
ni t'ho dic,
perds l'alegria.
Per escriure,
cal saber:
que el viure
és el primer,
abans del lleure.
En la festa
de demà,
una orquestra
cal llogar,
volem més gresca.
Els més pobres,
pobrissons,
són ben nobles
amb tacons,
estan per sobre.
A la casa
dels parents,
només mengen
els valents
i qui passa.
Mai demano,
a l'infantó,
el que planyo
de debò,
fer cas a l'amo.
No és tan mala
solució:
cridar la gana
i dormir un poc
per si li agrada.
Al reialme
dels valents,
en surten quatre,
en fugen cent,
massa culpables.
Quan el vent
porta follia,
l'innocent
ha poca tria,
en surt perdent.
En el regne
del morir,
cal llevar-se
pel matí
per si no et criden.
L'he comprat
a l'alturó,
l'he deixat
en un racó,
diuen que no és bo.
És la guerra
del pagès:
comprar terra
i no fer res
fins que es crema.
Quan anava
al dolç llaurar,
m'emportava
l'entrepà
de cansalada.
Un dilluns
he de finir:
sense llums,
sense oferir
manta de fums.
M'ofereix
anar al mercat,
comprar peix
del més barat,
no em coneix.
Sense riures
a la font,
fa mal viure
en aquest món,
volem ser lliures.
A la banda
de ponent,
qui no parla
va perdent:
el cos i l'ànima.