Poemes curts (CXIII)

14 Desembre, 2022 11:21
Publicat per jjroca, Poemes curts

Quan la mare

va al mercat,

veu el pare

ensinistrat

en fer recapte.


La pluja venia

carrer endavant,

ella no ho sabia

que estava esperant,

potser la traïa.


Amb més eines

que diners,

com les feines

fan saber

nostres misèries.


Si l'esperes,

has de dir

que haig presses

pel matí,

quan hi ha quimeres.


A la núvia,

li he contat

que, si estima,

ha fet salat,

faig l'enganyifa.


Com li deia,

al meu amic,

si haig feina,

ni t'ho dic,

perds l'alegria.


Per escriure,

cal saber:

que el viure

és el primer,

abans del lleure.


En la festa

de demà,

una orquestra

cal llogar,

volem més gresca.


Els més pobres,

pobrissons,

són ben nobles

amb tacons,

estan per sobre.


A la casa

dels parents,

només mengen

els valents

i qui passa.


Mai demano,

a l'infantó,

el que planyo

de debò,

fer cas a l'amo.


No és tan mala

solució:

cridar la gana

i dormir un poc

per si li agrada.


Al reialme

dels valents,

en surten quatre,

en fugen cent,

massa culpables.


Quan el vent

porta follia,

l'innocent

ha poca tria,

en surt perdent.


En el regne

del morir,

cal llevar-se

pel matí

per si no et criden.


L'he comprat

a l'alturó,

l'he deixat

en un racó,

diuen que no és bo.


És la guerra

del pagès:

comprar terra

i no fer res

fins que es crema.


Quan anava

al dolç llaurar,

m'emportava

l'entrepà

de cansalada.


Un dilluns

he de finir:

sense llums,

sense oferir

manta de fums.


M'ofereix

anar al mercat,

comprar peix

del més barat,

no em coneix.


Sense riures

a la font,

fa mal viure

en aquest món,

volem ser lliures.


A la banda

de ponent,

qui no parla

va perdent:

el cos i l'ànima.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: