Poemes curts (CXII)

01 Desembre, 2022 06:18
Publicat per jjroca, Poemes curts

Si no plou

en tot el mes,

no hi ha son

ni hi ha diners,

quin pobre jou!


Massa riures

sense flors

com descriuen

mals d'amor

i s'obliden.


Quan el sol

fuig de la nit,

ve la por

de l'esperit,

haurà raó.


Ni el llum

de la follia

ha discurs

ni humilia,

és prou sorrut.


Mai escolto

quan ve el vent,

quan el noto

està present,

si fuig, ni ploro.


A la plaça

de ponent,

hi ha qui passa

en tot moment,

després, ve calma.


És quan toca

el treballar

quan la rosa

vol ballar,

és que no hi toca.


Com he de demanar,

si l'amor em vessa,

una altra princesa

per anar a ballar,

no escolteu la queixa.


És la jove

qui m'escau,

però a un pobre

no li cal

ser tan mediocre.


Amb les ombres

de la nit,

mai van pobres

pel despit,

són massa nobles.


La tenebra

es riu de mi,

diu que és plena

per la nit,

és molt seva.


Quatre joves

a la font

cerquen totes

mals d'amor,

sempre en sobren.


Si m'estima,

li diré

que gotima

sense fre,

és gran amiga.


No haig menges

per donar

ni vull setges

per penar,

sóc prou heretge.


Una jove

em demanava:

Torna prompte,

seré a casa!,

encara corre.


Una tarda

vaig haver:

massa gana

i poca fe,

perdé la calma.


Massa dies,

sense nits,

com em priven

de dormir,

porten fatigues.


A la casa

del valent,

quan hi ha gana

ni se sent,

riuen encara.


Si una tarda

vull menjar,

posa'm gana

per portar

a l'albada.


La casa per endreçar,

el rebost gasiu de llum,

massa hores per dinar,

massa tardes amb ulls clucs,

mai ho provo d'encetar.


Seguts a la la plaça

fins que el sol se'n va,

la tardor com passa,

fa de bon passar

si la nit és calma.


En el regne

de la por,

no hi ha metge

entenedor,

falla sempre.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: