Poemes curts (CIII)

14 Juliol, 2022 05:36
Publicat per jjroca, Poemes curts

Diuen les poncelles

que caldrà marxar

a terres més belles

on poder trobar:

manta de roselles.


En el curt camí

que va al cementiri,

he sentit a dir

que, anar-hi per vici,

no és bo per a mi.


En el reclau,

esperant tardor,

sento l'escalfor

d'aquest sol babau

qui crema a l'engròs.


He sentit a dir

que si parlo massa

veuré com em passa

el sol per la nit,

deu ser algun carbassa.


Massa pedres del camí

s'han tornat boges,

diuen que sóc un mesquí

en el regne dels tanoques,

no deuen parlar de mi.


En el gran silenci

d'aquest monestir,

un déu ha bastit

un reclau on regni

un diable petit.


Com a bon pecador

no en sóc conscient

puix destrio, malament,

el deliri de la por,

el mil del cent.


És a l'estiu

quan la lluerna

surt a la fresca

per a veure el riu,

com li tinc enveja.


No demano

altre món

ni reclamo

saber on

viurà raó.


Al regne

de la dissort,

mort el pobre,

viu el mort,

sense ordre.


Suposo que saps,

dolça melangia,

que dormo de dia

quan la nit no em plany,

raons de la vida.


Les converses

amb el ruc

són eternes,

de retruc,

massa velles.


He de saber anar

on l'amor proclama:

En una setmana,

ja podràs lloar

a una jove dama!


Si el núvol plora,

no hi ha condol,

només veig la joia

d'espantar el sol,

almenys, una estona.


Mentre passen

il·lusions,

van fent nafres

i colors,

després, esclaten.


Sentiràs a dir,

noble i dolça reina,

que hi ha una princesa

demanant per mi,

diu que es farà ofesa.


Manta portes

de palau

van de dolces

sense claus,

després, tornen.


A les voltes

de l'agost,

les llagostes

van al tros

com les mosques.


No hi ha son

per demanar

puix l'amor

se l'emportà,

és un traïdor.


I quan sigui vell,

més vellet encara,

porteu-me a la casa

on parlar en escreix

i sentir qui passa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: