Poemes curts (LII)
01 Juny, 2020 14:37
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Amb seixanta
caçadors,
com m'agrada
dormir al bosc
mitja setmana.
Cap al tard em crida
el déu de la son,
a dormir m'obliga
sense cap raó,
després, se n'oblida.
Com demano
anar a dormir
quan nostre amo
és aquí,
poc li agrado.
Les olives
són al plat,
amanides,
sense esclat,
amb molts dies.
Hauré la sort
del condemnat:
perdre la part
per restar sol
havent sopat.
Una casa,
sense gent,
quan es cansa,
va al carrer,
després, badalla.
La festa galana
fa de bon passar,
només cal anar
a matar la gana
sense prendre part.
La tarda demana
la llarga atonia,
un passar tranquil·la
sense massa gana,
és la gran porfídia.
La mar com segella
en cada vaixell,
somnis de poncella,
tebis pensaments,
després es queixa.
No haig més por
que la que guanya,
com m'amistança
amb poca sort,
sóc tan carbassa.
Em faig sabedor
de les grans mancances,
meno per les places:
polsims de dissort,
tot sovint, les paguen.
A l'amor primer,
li demanaria
que guardés follia
per si el vent el perd,
pobra fellonia.
Poseu-me senyors,
en terres llunyanes,
les menges i llanes,
les vull més a prop,
són bones pensades.
Mentre passa el vent
xiulant per la plana,
sento com la flama
tot ho va encenent:
la fulla i la branca.
Amor dels amors
no facis fugida,
estic amanida
a deixar-ho tot,
m'emporto el record.
Voldria saber
on l'amor s'amaga
i parla, amb el vent,
del sol de la tarda,
els dies d'hivern.
No pertanyo al si
de la gran tempesta,
m'agrada la festa,
el dolç del camí,
l'olor de ginesta.
Doneu-me, ruc,
el bon consell,
sóc un mesell
sense aixopluc
i massa vell.
En el davallar
d'aquells temps eixuts
cerco aixoplucs
per anar a somiar,
somio el que puc.
Un amic demana
que li faci cas,
és prou bordegàs
per no pensar encara
que vull ser al mas.