Poemes curts (LII)

01 Juny, 2020 14:37
Publicat per jjroca, Poemes curts

Amb seixanta

caçadors,

com m'agrada

dormir al bosc

mitja setmana.


Cap al tard em crida

el déu de la son,

a dormir m'obliga

sense cap raó,

després, se n'oblida.


Com demano

anar a dormir

quan nostre amo

és aquí,

poc li agrado.


Les olives

són al plat,

amanides,

sense esclat,

amb molts dies.


Hauré la sort

del condemnat:

perdre la part

per restar sol

havent sopat.


Una casa,

sense gent,

quan es cansa,

va al carrer,

després, badalla.


La festa galana

fa de bon passar,

només cal anar

a matar la gana

sense prendre part.


La tarda demana

la llarga atonia,

un passar tranquil·la

sense massa gana,

és la gran porfídia.


La mar com segella

en cada vaixell,

somnis de poncella,

tebis pensaments,

després es queixa.


No haig més por

que la que guanya,

com m'amistança

amb poca sort,

sóc tan carbassa.


Em faig sabedor

de les grans mancances,

meno per les places:

polsims de dissort,

tot sovint, les paguen.


A l'amor primer,

li demanaria

que guardés follia

per si el vent el perd,

pobra fellonia.


Poseu-me senyors,

en terres llunyanes,

les menges i llanes,

les vull més a prop,

són bones pensades.


Mentre passa el vent

xiulant per la plana,

sento com la flama

tot ho va encenent:

la fulla i la branca.


Amor dels amors

no facis fugida,

estic amanida

a deixar-ho tot,

m'emporto el record.


Voldria saber

on l'amor s'amaga

i parla, amb el vent,

del sol de la tarda,

els dies d'hivern.


No pertanyo al si

de la gran tempesta,

m'agrada la festa,

el dolç del camí,

l'olor de ginesta.


Doneu-me, ruc,

el bon consell,

sóc un mesell

sense aixopluc

i massa vell.


En el davallar

d'aquells temps eixuts

cerco aixoplucs

per anar a somiar,

somio el que puc.


Un amic demana

que li faci cas,

és prou bordegàs

per no pensar encara

que vull ser al mas.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: