Pensaments educatius (LXXII)
11 Juliol, 2022 09:32
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El pensament crític avança més que el racional.
Els he dit que la suma és una resta i ni han dubtat.
No em fan cas, he anotat que són constants.
He anat a cercar dubtes, n’hi ha de tots els colors.
Li he demanat la feina i l’havia fet!
Mai he dubtat que avancen més que jo.
Llegeixen bé, però sense llibre.
Només els guanyo amb els anys.
Intentem no despertar-los massa.
Han d’estar esgotats, tarden més en queixar-se.
Tampoc és qüestió de regirar caps.
Estic quasi convençuts que ja aprenen sols.
No és bo construir amb peces fixes.
Procureu que ignorin quan comença la lliçó.
La nova reforma ja porta pedres a les butxaques.
Déu posa un miracle per cada deu pèrdues de fe.
Necessito carnet de pecador, per a entrar a l’infern.
No sé si és pecat: menjar carn o comprar-ne.
A veure qui li diu a Déu que no és el Pare.
El millor dels alumnes és la capacitat d’oblit.
Mai he entès perquè cal donar-los peix.
Ja sóc a classe i, ara, què.
Un de tots, de segur que sap raonar.
Si no recordo mal, un dia van seure tots.
És senzill passar de la comprensió a la depressió.
Segurament, m’escolten a terminis.
Solen anar del dubte al desencert.
Aprenen tant que hauran de comprar un altre pot.
Els he donat feina, però l’han perdut de seguida.
Estem acabant el llibre, on és el bicarbonat?
De moment, els motiva no fer res.
Estan aprenent a remar contra el corrent.
Estic buscant el llop disfressat.
Progressen, ja saben que un colze no és un coll.
Ni saben on comença el camí.
Els he demanat deures, serà per vici?
Estic content, només necessiten dues pedres diferents.
Anem avançant, ja malparlen millor.
El llapis i la llibreta són eines abastables.
Estic content, s’han fet grans i ja no hi caben.
Molts dies, aprenen a badallar.
Doneu-los llum, però amb mesura.
Estic preocupat, fa dos dies que no crido.
Tant de canviar de continguts, he trencat el recipient.
Passarem directament a les solucions.
Treballen el resum, fan servir dues lletres iguals.
Progressar, progressem, però no sé cap a on.
He comprat maons per a fer una educació constructiva.
Estic innovant, poso lectures per a subliminar.
No aprenen massa, però són ben macos.
De fet, només volen aprendre a ser rics.
Els he tret la pilota i la meitat ni se n’han adonat.
Haig alumnes dolents, no saben amagar-se.
Els he donat una bona lliçó, ja no en queda.
Hi ha massa camins que porten on sóc.
Necessito deixebles, no seguidors.
He qualificat els alumnes, m’han sobrat punts.
Amb quants crits aplega el silenci?
Si no els mano, on em portaran?