Pensaments educatius (LXII)
01 Novembre, 2020 18:38
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Ja porto cinc minuts de classe i encara no plou.
Porto paraigua, farem una pluja d’idees.
De tant en tant, els deixo somiar.
No em facis dir quants n’he perdut.
Farem un dictat de tres punts suspensius.
Diria que són a l’esbarjo.
Xisclen, però sense mètode.
Estan pensant, es pot acostar la tempesta.
Si menteixen, ho oblido de seguida.
Trauré la porta per a facilitar l’eixida.
Dos ja saben respirar mentre llegeixen.
Necessito motivar-me per posar notes.
Ha vingut l’inspector, però no s’ha aturat.
El control era difícil, hi havia preguntes, però sense ordre.
Necessito respostes senzilles i que embolcallin bé.
Entre dos conceptes, posaré un interrogant.
Ara, fa un any, els vaig trobar asseguts.
Va ser: trobar el mètode i acabar el curs.
Faré un control cada deu paraules.
Als deu minuts, vaig començar els punts suspensius.
No sé si ensenyo massa o aprenen poc.
He comprat tres llibres sense tapes per si es despisten.
No els puc atendre, millorarien els resultats.
Hem treballat la memòria, em sembla!
Ni penso en fer-ne repetir cap.
He contactat amb els bombers per si algú vol pensar.
Abans de posar notes, parlaré amb les àvies.
El proper curs, només treballarem els monosíl·labs.
En totes les classes, treballem amb força centrífuga.
Responen i, tot seguit, formulo la pregunta.
Saber ho saben, però ho ignoren.
És un alumne estrany, fins i tot, llegeix.
Tres de cada quatre, somien desperts.
He fet un control, però no l’he de qualificar.
Poseu el llapis i la llibreta al damunt la taula i espereu el llum.
M’he perdut entre dos definicions.
Necessito un mestre de suport per a posar les notes baixes.
He aconseguit que quatre alumnes pensin sense esbufegar.
No vull saber el molt que han après.
Quan volen, em costa seguir-los.
Els he deixat dos llibres i els he descomptat.
Ja llegeixen sense bastó.
Avui, no es queixen, igual no han vingut.
Per a acabar a temps, començarem per la darrera pàgina.
Estic content, m’han donat una lliçó.
He trobat un alumne que pensa sense plorar.
M’enganyen sovint, però no ho saben.
Ara, que llegeixen, no ho entenen.
Haig alumnes excel·lents, però no exerceixen.
Necessiten aprendre a escriure, han de fer la carta als Reis.
Per ara, resta prohibit: llegir entre línies.
Els he demanat un exercici i han aixecat els braços.
Em pensava que anàvem bé, però no escoltaven.
No sé qualificar-me, fa sis anys que repeteixo curs.
Corren prou per arribar enlloc.
Superats els continguts, anem pels continents.
Del abecedari, ja coneixen la o.
Els he fet saber que els llibres no mosseguen.
Després de parlar, ara volen escriure pels colzes.
He donat una lliçó, no li he trobat preu.
Només corregeixo fins que ploro.
Si no porteu pressa, ho explicaré: Què és un llibre?
No sé si el sord és l’alumne o el seu pare.
Farem una campanya de llibres oberts.
Acostumo a perdre un parell de vegades per classe.
El temps és relatiu, hi ha segons que semblen setmanes.