01 Novembre, 2023 07:08
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la casa
de l'enyor
mai fa falta
un nou senyor.
És quan vaig
a treballar
quan desfaig
mon tarannà.
Són les dèries
de la sort:
menjar pebre
i dir que és bo.
A la cambra
de ponent,
la nit parla,
ningú ho sent.
Haig negocis
per a fer
amb dos bornis
i un cec.
Una rosa,
en abril,
mai fa nosa
al jardí.
El vell pescador
entra a la taverna,
el rom com li crema,
però no fa por.
El minyó
de ca l'Enric
diu que és dolç
pa de pessic.
Eixiran les barques
des de bon matí
a cercar les ganes
i trobar el camí.
És la pensa
qui demana
i encomana
la revenja.
Quan vingui el vent
per a demanar festa
direm que li queda
massa feina per a fer.
En mon país,
quan surt el sol,
volem condol
i un vas de vi.
Al racó
de la temença,
cada ofensa
duu un patró.
Sense ganes
ni diners,
els fantasmes
fugen més.
A la mar,
quan surt el sol,
veig el far
com ja s'adorm.
Avui cantaré
fins a les albades,
quan vinguin les fades,
com ho deixaré.
Sento, a la nit,
hores de tempesta,
enmig d'una festa
farcida de crits.
La més dolça
de les roses
mai es posa
on xisclen totes.
Quan aplegui
al cim del món
vull que plagui
a tothom.
Estimada lluna,
des de mon jardí,
cerco, una a una,
les cases on vius.
Per a ser
bon mentider
cal aprendre
a caure bé.
Mai demano
anar a dormir
quan la bruixa
és aquí.
En el regne
de la por,
cada vespre
aplega un mort.
Al reialme
de la sort,
falta gana
i sobra or.
Li regalo
les orelles
i li agafen
les mil presses.
Algun mut
li haurà parlat
i he perdut
el gran combat.
I, si em mira,
li diré
que ella a mi
ja m'està bé.
Afegeix un comentari
