Epigrames (CXXXI)

15 Setembre, 2023 05:11
Publicat per jjroca, Epigrames



A la casa
de ponent,
quan hi ha gana,
sobra gent.


Les corbelles
van al prat,
les roselles
estan plorant.


Ha sortit el sol
per dalt del Montsià,
és quan ve llavors
un temps per mirar.


En entrar
al gran desert,
el marró 
com guanya al verd.


Massa frares 
al convent
quan demanen
ningú els sent.


És la nit,
qui crida al dia,
qui demana
companyia.


En els cantirets,
que van a la font,
dormen, ben contents,
set nans petitons.


Ha pujat el sol,
sense massa pressa,
a la casa vella
on hi ha els records.


Les més bones
intencions
venen totes
d'altres mons.


Com demano
per a mi:
Anar on guanyo
perquè sí!


A l'ampit
dels alturons,
els mosquits
diu que són bons.


És quan guanyo
en equilibri
que hi ha vici
i l'escanyo.


És un llum
a l'horitzó:
aixopluc
i anar a més bo.


Quan m'allito
a les nou,
és quan fito
per si em moc.


El xarop
a cullerades
i l'amor
sempre debades.


Na Maria
diu que no,
però va
a la processó.


El gegant
de cal Robert
a les sis
ja és despert.


Al capvespre,
li diré:
Menjar sempre
no està bé!


Al corriol del mas,
parlen les roselles,
són massa tenebres,
però no els fan cas.


Ha estat el llamp
el gran mentider,
diu: Ja no ho faré!,
però posa espant.


Cap al regne
de l'oblit,
cal empènyer
el mosquit.


Sento davallar,
a les hores baixes,
massa pors amb caixes,
on deuen anar?


A la nit,
és quan l'amic
em demana:
Pots ser ric?


Ni vull ni sé
cercar en el vent,
aquell innocent
que mai vol saber.


Al voltant
de mitja nit,
el més gran
es fa petit.


Com m'agrada
el treballar,
prenc mossada
i fins demà. 

Entre els riures
de mil flors,
he trobat
massa records.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: