Voler quedar bé i set poemes més
24 Setembre, 2023 06:37
Publicat per jjroca,
Poemes
Voler quedar bé
Acabo d’esbrinar
que, el camí mai trobat,
esdevindrà, més tard,
a l’hora de finar.
Cansat de fer miracles
amb dues cistelles d’ous
com prendria les nous
per a minvar les nafres.
Sent pobre presoner
de la dolça temença,
he demanat ser un savi.
Deixeu-me que em passi
aquesta pensa freda
de voler quedar bé.
Tot volant mar enllà
Una tarda ben dolça
acomiada l’estiu,
ja haurà deixat el niu
l’oreneta més tova.
Tot volant mar enllà,
cap al sud, cap a casa,
de segur que s’atansa
aquell temps de mullar.
I nosaltres, ben vius,
tornarem a l’estança
on deixaren la llar.
Un temps ennuvolat
em torna a la recança,
al sentiment aspriu.
Aprenent sense saber
Aprenent, sense saber,
com demano hores baixes;
n’hi havia a les rebaixes,
n’he comprat per a tot el mes.
Els captaires de la sort
no havem massa miracles;
de vegades, n’hi ha quatre,
diria que en són ben pocs.
Aprenent, sense saber,
en desitjos estalvio,
amb els dubtes m’alliçono.
Ara vaig i ara torno
i dels veïns no me’n fio
perquè han poqueta fe.
El sol ve a despertar
És la pena, quan m’ofega,
la qui diu on he d’anar,
soc un pobre per demà
puix no haig ni sou ni pensa.
Al carrer del desesper:
poca gent i poc negoci,
no cerqueu amic ni soci
no els agrada quedar bé.
En el dedins de la llar,
hi ha una llenya prou cremada
esperant el cru hivern.
Pel matí, estic despert;
m’agrada dormir a l’albada
quan el sol ve a despertar.
Encara li manquen dents
En el riure de les flors,
he trobat mirada trista;
hi ha un follet qui les encisa,
però els dona manta pors.
En el jardí més preuat,
dorm una gràcil poncella,
no sé si serà princesa
puix ningú no l’ha topat.
Com s’enfada de valent,
cap pretendent se li acosta
ni tan sols per a parlar.
Un d’ells, la va deixar
amb la paraula a la boca;
encara, li manquen dents.
Els convidats
A festes, els convidats
venen de terres llunyanes,
els desperts, sense lleganyes
qui demanen bon menjar.
És a l’hora de pagar,
quan encetem malentesos,
es comporten com promesos
qui mai se’n volen anar.
Però posarem cabdills
qui els retallin les promeses
i les bones intencions.
Els amics han de ser bons
per a administrar les presses,
no fer servir cap setrill.
Rics, pobres i mendicants
Rics, pobres i mendicants
han de ser tots catalans.
Des de la primera infància,
hauran el camí marcat,
algú s’haurà despenyat
per a caure en la desgràcia.
Com la deessa fortuna
em cobeja a les nits;
sempre hi ha algun esperit
qui s’acosta a la lluna.
A la taula dels sabuts,
no he de trobar la llicència,
preneu capses de paciència
per si copseu massa embuts.
Mai seré el seu senyor
Na Mariona, del meu cor,
avui, deleix per la pressa,
he trobat una finestra
que s’endinsa a un dolç lloc.
Allí, hi ha nobles galants,
cavallers de grans combats;
del tresor, faran sa part
ben galdós i esperançat.
Na Mariona, del meu cor,
de l’amor no se’n refia,
porta massa desenganys.
En la joia, hi ha paranys;
entre neguits, passa el dia,
mai seré el seu senyor.