Voler quedar bé i set poemes més

24 Setembre, 2023 06:37
Publicat per jjroca, Poemes

Voler quedar bé


Acabo d’esbrinar

que, el camí mai trobat,

esdevindrà, més tard,

a l’hora de finar.

Cansat de fer miracles

amb dues cistelles d’ous

com prendria les nous

per a minvar les nafres.

Sent pobre presoner

de la dolça temença,

he demanat ser un savi.

Deixeu-me que em passi

aquesta pensa freda

de voler quedar bé.


Tot volant mar enllà


Una tarda ben dolça

acomiada l’estiu,

ja haurà deixat el niu

l’oreneta més tova.

Tot volant mar enllà,

cap al sud, cap a casa,

de segur que s’atansa

aquell temps de mullar.

I nosaltres, ben vius,

tornarem a l’estança

on deixaren la llar.

Un temps ennuvolat

em torna a la recança,

al sentiment aspriu.


Aprenent sense saber


Aprenent, sense saber,

com demano hores baixes;

n’hi havia a les rebaixes,

n’he comprat per a tot el mes.

Els captaires de la sort

no havem massa miracles;

de vegades, n’hi ha quatre,

diria que en són ben pocs.

Aprenent, sense saber,

en desitjos estalvio,

amb els dubtes m’alliçono.

Ara vaig i ara torno

i dels veïns no me’n fio

perquè han poqueta fe.


El sol ve a despertar


És la pena, quan m’ofega,

la qui diu on he d’anar,

soc un pobre per demà

puix no haig ni sou ni pensa.

Al carrer del desesper:

poca gent i poc negoci,

no cerqueu amic ni soci

no els agrada quedar bé.

En el dedins de la llar,

hi ha una llenya prou cremada

esperant el cru hivern.

Pel matí, estic despert;

m’agrada dormir a l’albada

quan el sol ve a despertar.


Encara li manquen dents


En el riure de les flors,

he trobat mirada trista;

hi ha un follet qui les encisa,

però els dona manta pors.

En el jardí més preuat,

dorm una gràcil poncella,

no sé si serà princesa

puix ningú no l’ha topat.

Com s’enfada de valent,

cap pretendent se li acosta

ni tan sols per a parlar.

Un d’ells, la va deixar

amb la paraula a la boca;

encara, li manquen dents.


Els convidats


A festes, els convidats

venen de terres llunyanes,

els desperts, sense lleganyes

qui demanen bon menjar.

És a l’hora de pagar,

quan encetem malentesos,

es comporten com promesos

qui mai se’n volen anar.

Però posarem cabdills

qui els retallin les promeses

i les bones intencions.

Els amics han de ser bons

per a administrar les presses,

no fer servir cap setrill.


Rics, pobres i mendicants


Rics, pobres i mendicants

han de ser tots catalans.

Des de la primera infància,

hauran el camí marcat,

algú s’haurà despenyat

per a caure en la desgràcia.

Com la deessa fortuna

em cobeja a les nits;

sempre hi ha algun esperit

qui s’acosta a la lluna.

A la taula dels sabuts,

no he de trobar la llicència,

preneu capses de paciència

per si copseu massa embuts.


Mai seré el seu senyor


Na Mariona, del meu cor,

avui, deleix per la pressa,

he trobat una finestra

que s’endinsa a un dolç lloc.

Allí, hi ha nobles galants,

cavallers de grans combats;

del tresor, faran sa part

ben galdós i esperançat.

Na Mariona, del meu cor,

de l’amor no se’n refia,

porta massa desenganys.

En la joia, hi ha paranys;

entre neguits, passa el dia,

mai seré el seu senyor.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs