Epigrames (CXIII)

14 Desembre, 2022 11:15
Publicat per jjroca, Epigrames



He demanat ,
si la mare em deixa,
manta de sopar
sense massa bleda.


Porteu-me la ceba,
peleu-la primer,
no sóc tafaner
ni vull sentir queixa.


El meu avi
pren el sol,
ple de dol,
va pel calvari.


No vull arbres
al camí,
es despullen
perquè sí.


Quan demano:
plata i or,
el meu amo 
es plany del tot.


No vull cases
al carrer
si s'enfaden
quan fa fred.


En el regne
dels gegants,
quatre nans
són menys que setze.


Menjo per menjar:
quatre botifarres,
les trobo salades,
però tant m'hi fa.


Quan el cor demana
anar a passejar
mai el deixo anar
puix després s'enfada.


Mai demano,
a la sort,
perdre el viu
per a ésser mort.


A la vella riba,
canta el rossinyol,
ho fa i convida
a sortir el sol.


Per a ser
bon mentider
cal aprendre
a quedar bé.


A les hores toves,
gronxa la tardor,
després ve la por
i creixen les fosques.


No demano
altra cosa:
fugir d'amo,
no fer nosa.


Quan l'amor primer
demani per mi,
dieu: No pot ser,
mai ve fins aquí!


Sento lluny
la llunyania
quan la vida
pren ensurt.


No he de perdre
altra cosa
que el bon beure
el vi de bóta.


Cavaller
dalt del cavall,
gairebé
és almirall.


No confio
que la sort
faci via
en ser mort.


Quan l'ombra poruga
demani marxar,
és millor cantar
per si es torna muda.


El més noble
dels veïns,
en ser al poble,
és enemic.


Manta melangies,
a la casa estant,
com van penetrant
en el si dels dies.


Quan l'amor se'n va
a cercar altra gent,
deixeu-lo marxar:
callats, dolçament.


I per no tenir
ni la núvia em queda,
diu que no hi ha empenta
ni ha de venir.


Les vint cases
del carrer
mai em parlen
quan les veig. 

La Parca s'enduu,
riu Estix enllà
a l'amor pagà
qui em portà refús.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: